Els núvols de tem­pesta con­ti­nuen pla­nant pels par­quets. Però els inver­sors estan con­tro­lant els ner­vis i, de moment, no es dei­xen por­tar pel pànic mal­grat els crei­xents dub­tes que con­ti­nuen arri­bant des de dife­rents fronts (Itàlia, els EUA, la Xina i la zona euro).

En la set­mana que dei­xem enrere han tin­gut lloc les elec­ci­ons a Itàlia -prin­ci­pal focus d'incer­tesa en les bor­ses en les set­ma­nes pre­ce­dents- però no s'ha acla­rit gens el pano­rama, ans al con­trari. Els comi­cis dei­xen el país veí en terra de ningú, amb un ven­ce­dor (Pier Luigi Ber­sani) amb força difi­cul­tat per for­mar un govern esta­ble i que poden obli­gar a cele­brar noves elec­ci­ons.

En un pri­mer moment aquesta ingo­ver­na­bi­li­tat d'Itàlia va sac­se­jar les bor­ses euro­pees pel res­sor­gi­ment de la crisi de deute dels països perifèrics. La reacció dels inver­sors va ser la d'allu­nyar-se dels actius de risc i les prin­ci­pals bor­ses van caure amb força un cop cone­gut el resul­tat elec­to­ral. L'Índex de Milà va enfon­sar-se un 4,9% dimarts, seguit de l'Íbex-35, que va desin­flar-se un 3,20%. Per la seva part l'EuroS­toxx-50 va caure un 3,07%, men­tre que el Dax ale­many recu­lava un 2,27%. Aquests des­cen­sos gene­ra­lit­zats van situar en ter­reny nega­tiu el balanç anual d'aques­tes índexs al tan­ca­ment de dimarts.

Tan­ma­teix, els inver­sors no es van dei­xar vèncer pel pes­si­misme i, un cop dige­rit aquest nou esce­nari incert, el rebot dels índexs no es va fer espe­rar. En les dues jor­na­des poste­ri­ors les com­pres van pre­do­mi­nar i els índexs van eixu­gar les pèrdues de dimarts.

L'apa­rició en escena del pre­si­dent de la Reserva Fede­ral (FED), Ben Ber­nanke, asse­nya­lant que els bene­fi­cis de la seva política expan­siva superen els ris­cos va cal­mar els inver­sors. Ber­nanke va defen­sar la seva actu­ació i va dei­xar entre­veure que man­tindrà els estímuls després dels dub­tes que van envair els par­quets la set­mana pre­ce­dent, quan es van publi­car les dis­crepàncies entre els mem­bres del banc cen­tral sobre la idoneïtat de la política actual.

Això, jun­ta­ment amb una bate­ria de resul­tats empre­sa­ri­als a Espa­nya que va agra­dar als mer­cats va per­me­tre als inver­sors res­pi­rar tran­quils fins a la dar­rera sessió set­ma­nal, quan el temut ajust fis­cal dels EUA va tor­nar a cotit­zar arreu. Amb l'arri­bada del març es posarà en marxa de forma automàtica la reta­llada de des­pesa pública si no hi ha acord entre els dos grans par­tits nord-ame­ri­cans. I això pot obs­ta­cu­lit­zar encara més una eco­no­mia, la dels EUA, que no pre­senta símpto­mes de millora. Aquesta set­mana es va publi­car que el crei­xe­ment el dar­rer tri­mes­tre de 2012 va ser del 0,1%, per sota de les pre­vi­si­ons, xifra que posa en dubte l'enlai­ra­ment de l'eco­no­mia pro­nos­ti­cat per al con­junt del 2013 (es pre­veu que els EUA crei­xin per sobre del 2%). I veient que aug­men­ten els dub­tes, el color ver­mell va tenyir la dar­rera sessió set­ma­nal i els índexs van empas­sar-se els guanys que havien asso­lit en una set­mana mar­cada pels dal­ta­bai­xos.

La incer­tesa en què han nedat els mer­cats d'ençà que s'inicià la set­mana no ha impe­dit que la borsa espa­nyola enre­gis­tri guanys en les dar­re­res cinc ses­si­ons. El selec­tiu Íbex-35 ha pujat un lleu 0,10% en la set­mana, fins als 8.187,10 punts, gràcies a l'empenta que ha rebut dels grans valors cotit­zats. Aquesta set­mana entre les empre­ses que han pre­sen­tat comp­tes hi ha Telefónica i Rep­sol. Mal­grat enre­gis­trar des­cen­sos en els seus bene­fi­cis, les xifres han agra­dat als inver­sors, que han pres posi­ci­ons en aquests valors (ambdós han enre­gis­trat una evo­lució posi­tiva en la borsa, amb guanys supe­ri­ors al 3%).