Enteníem que la fira no funcionava prou bé. Li calia un canvi, adequar-la als nous temps, i rellançar el producte local mitjançant la potenciació del comerç propi. Això ho vam començar a fer l'any passat amb la Fira Q Balaguer. Ens vam centrar llavors en la gastronomia i l'alimentació i va ser un èxit. Ara volem fer un pas més enllà i fem una crida a nous sectors. Arriba ara a l'abril i serà una fira global, per a tots els sectors presents en l'economia local: el comerç, la moda, les agències de viatges. Els productors i comerciants poden mostrar allà que Balaguer té tanta qualitat que no cal anar a buscar les coses a fora.

Sí, però no en exclusiva. L'any passat vam posar com a referent de la fira un producte propi de la terra: la coca amb samfaina. Hi vam reservar un espai propi i més de vint-i-cinc forners i productors de la comarca van ser-hi presents i s'hi van fer tastos i demostracions. Ara ens obrim a altres productes i sectors però sempre des de la vesant de proximitat.

Sí. Funciona tan bé que hem intentat donar-li encara una mica més de rellevància. L'hem ampliat cap al sector dels serveis de l'automoció. En l'edició de l'octubre passat vam ampliar cap al sector de serveis: maquinària industrial, autocaravanes de lloguer i venda, motos clàssiques. Va anar molt bé, amb uns cinc mil visitants i una venda durant la fira del 30% dels vehicles, més les que es van fer els dies següents. Que això passi en aquest sector i, a més, en una època de crisi com la que tenim, són una xifres excel·lents.

Sí, l'any passat vam recuperar la fira d'alimentació ecològica Slow Food, que havia nascut a Balaguer i els darrers anys es feia a Lleida. A més de la fira de l'octubre, els productors associats a Slow Food també fan tot l'any un mercat cada diumenge de productes ecològics. La intenció és que puguin anar a la plaça Mercadal, donant així una empenta a la revitalització del nucli antic de la ciutat.

Exacte. S'ha creat una associació de forners i intentarem fer tàndem amb ells per tirar endavant la promoció d'aquest producte. Samfaina vol dir escalivada: albergínies i pebrot a la brasa i a tires. Es va fer molt popular, era una manera d'aprofitar els excedents de l'horta de Balaguer. La coca de recapte és aquella en què hi afegeixes altres productes. És un producte local de gran qualitat. Hem fet algunes accions com ara repartir-ne entre els usuaris del Tren dels Llacs, el tren turístic que va de Lleida a la Pobla de Segur, fent parar el tren 15 minuts a Balaguer. I el resultat és que la gent de fora no ho coneix però els agrada molt. La idea és combinar aquestes coses amb la resta d'ofertes de qualitat de la ciutat: que la gent sàpiga que pot anar a comprar coca amb samfaina i a la vegada trobar un bon restaurant, anar a comprar roba, fer un passeig per la muralla...

És difícil en aquesta època.
Mirem d'ajudar amb tot el que podem. Un dels programes dels quals estem més orgullosos és el viver d'empreses. S'inaugurarà aquest any, però de moment ja hem fet accions de formació i assessorament a emprenedors que han estat molt positives. Un cicle de set setmanes de conferències i assessoria el vam haver de doblar de tanta demanda que hi havia.

Som realistes, els temps són difícils, veurem quins projectes s'hi poden instal·lar i com evolucionen. La tasca d'assessoria per a qui la necessiti ja es fa i és molt eficient, de manera coordinada amb el servei d'emprenedoria de Lleida. Però en tot cas el viver és una inversió a mitjà i llarg termini. És un servei deficitari per naturalesa, però si una empresa nascuda al viver es consolida, s'acaba muntant en alguna petita parcel·la al polígon, paga l'IBI a l'Ajuntament, genera cinc llocs de treball... perdre diners en la creació d'empreses és la millor inversió.

Ara estem en la tercera fase d'ampliació de Campllong i malauradament està totalment parat. I encara hi ha espais de la darrera ampliació, sobretot miniparcel·les, que encara s'han d'ocupar. Hi ha poc moviment. I l'Ajuntament poc hi pot fer, excepte ajudar i buscar solucions a qualsevol empresa que s'estigui plantejant instal·lar-se a Balaguer. Però la realitat de les empreses ara és la que és. Això sí: podem dir que el 2012, almenys, ha estat un any estable, al teixit de tallers i empreses de Balaguer. No hi ha hagut el tancament i la destrucció de llocs de treballs d'altres ciutats. Ens hem mantingut estables.