El teletreball es desinfla
El treball des de casa està en crisi. Hi ha qui diu que no ajuda a innovar i qui pensa que és part d'un model laboral superat
Els nous reptes que tenen plantejats les empreses comencen a entrar en conflicte amb la fórmula del teletreball. Quan semblava que les noves tecnologies eren la resposta a problemes com ara la conciliació entre la vida laboral i la familiar o la recerca d'una millor qualitat de vida fora de la ciutat, resulta que ara hi ha qui comença a pensar que els aspectes negatius de treballar des de casa suposen una contrapartida massa cara d'assumir en el nou context.
En aquesta tessitura es troba la multinacional d'internet Yahoo!, que acaba de fer un toc de replegament als seus teletreballadors, amb l'argument que els nous desafiaments de la companyia requereixen la presència física dels empleats. “Per convertir-nos en el millor dels millors llocs per treballar, la comunicació i la col·laboració seran importants, cosa que fa necessari que treballem els uns al costat dels altres. Aquesta és la raó per la qual és crucial que tots estiguem presents en les nostres oficines. Algunes de les millors decisions i perspicàcies es produeixen en les converses de passadís o de cafeteria, en les trobades amb gent nova i en reunions espontànies. Massa sovint sacrifiquem la velocitat i la qualitat quan treballem des de casa. Necessitem ser un sol Yahoo! I això comença estant tots junts novament”, diu el comunicat de la companyia nord-americana, que el juliol passat va incorporar com a màxima executiva Marissa Mayer, procedent de Google.
Més enllà que la decisió pugui amagar raons de control sobre els teletreballadors -que massa sovint solen estar sota sospita–, Enric Bernal, coautor del llibre Energía organizacional, es mostra solidari amb la decisió de Mayer: “Les empreses són energia, i no estic parlant de coses esotèriques, sinó de física: quan fem una encaixada de mans, quan mirem l'interlocutor o quan observem els seus gestos mentre s'expressa, l'energia va i ve, però això no passa quan la tecnologia està pel mig, ja que actua de filtre”, assegura Bernal.
Tant si es diu energia com si es diu d'una altra manera, el cert és que la profusa literatura sobre innovació i creativitat generada els darrers anys està d'acord a atorgar un paper molt important a la coincidència de persones interactuant en un espai concret. Josep Maria Ferrer-Arpí, divulgador i autor de diversos llibres sobre innovació, sentencia en la seva obra més recent, Abecedari per a innovadors: “La innovació no es pot entendre en termes d'individualitat. Cap innovador és un creatiu solitari. Els artistes poden ser personals i intransferibles. Els innovadors no.” Per això els teòrics proposen canviar l'estructura departamental tradicional, basada en la competència entre àrees, per la del treball en projectes, basat en la col·laboració. Com a part d'aquest esforç per estimular la creativitat al si d'un negoci, també s'ha posat molt l'èmfasi a dissenyar espais propiciatoris. “L'estructura clàssica de despatxos de la majoria d'empreses ja no serveix, necessitem tenir espais inspiradors per treballar en equip i generar idees”, explica Franc Ponti, director del centre d'innovació d'EADA. Les eines que tenen arquitectes i interioristes són la supressió d'envans, l'ús de colors estimulants o la centralització de les àrees comunes per fomentar la trobada.
Ara bé, María Jesús Salido, impulsora de l'anomenada “empresa en xarxa”, un moviment de professionals que s'uneixen per treballar en projectes, considera superat el teletreball, però per altres raons: “Com l'e-learning, el teletreball és un concepte de transició que ha fracassat perquè reprodueix paradigmes tradicionals aplicant nova tecnologia; el teletreball no funciona per innovar, perquè el treball no és per innovar sinó per produir”, assegura Salido, que pensa que el repte és repensar el treball sobre la base de models de relació més lliures i menys paternalistes: “Quan ho aconsegueixes, la presencialitat o la virtualitat és irrellevant”, diu.
“Yahoo! llança el missatge que no confia en la gent”
F. M
Kursty Groves és l'autora del llibre I wish I worked there!, un recorregut per les empreses que tenen les millors instal·lacions per fomentar la creativitat. Groves oferirà pròximament una conferència a EADA.
No veig el teletreball com una pràctica obsoleta, la veig més aviat com una de les moltes opcions per a la gent en el canviant món del treball. El treball ha de ser considerat menys com un lloc on anem i més com una activitat que fem. Menys un nom i més un verb. El procés de treballar hauria de tenir les condicions per permetre a la gent fer la millor feina per a ells mateixos i per la a companyia per a la qual treballen. Per tant, el teletreball és només una part de la solució per a alguns, però altres poden pensar que fent ús d'espais com ara cafeteries, hotels, sales d'estar d'aeroports i oficines temporals, se'ls adapta millor.
Si l'objectiu de Marissa Mayers prohibint el teletreball és construir una cultura més cohesionada i creativa, aleshores penso que ho fa d'una manera equivocada. És cert que les interaccions humanes són millor cara a cara, i que moltes decisions arriben en converses de passadissos o a la cafeteria, però també tenim idees fantàstiques mentre ens dutxem, passegem el gos o prenem un cafè i observem la gent. Exigir que els empleats estiguin “físicament junts” durant vuit hores és enviar el missatge que la companyia no confia en la seva gent. Estic d'acord que el contacte físic fomenta una col·laboració més bona i que el cara a cara és més poderós. Tanmateix, la confiança és clau i retirar privilegis com ara la flexibilitat de treballar des de casa afecta la confiança. Recuperar la mentalitat de “mirar el rellotge” si no es fa posant l'èmfasi en els resultats i no en el presencialisme tampoc no garanteix que la gent col·labori i es comuniqui. A més, cada feina requereix diferents nivells d'interacció, mobilitat i condicions per reflexionar.
El més important és la gent: la seva qualitat i les propietats per crear la cultura adequada amb les seves actituds, creences i accions. Un bon grup de gent apassionada i ben alineada pot reparar un procés trencat i fer-ne un de nou. I l'ambient físic és quelcom que pot ser usat per reforçar les actituds, portar-les a un estat òptim de creativitat, igual que les pot desmotivar, pot causar estrès o fer que la gent emmalalteixi.