La companyia d'alimentació ecològica Veritas ha tancat l'exercici de l'any 2012 amb una facturació de prop de 21 milions d'euros, xifra que representa un 6% més respecte al 2011. Així ho ha confirmat el director general de l'empresa catalana, Silvio Elias, que es mostra satisfet d'aquesta evolució i encara més de la projecció que els productes de consum ecològic estan aconseguint entre la població: “En aquests deu anys hem aconseguit abaratir el preu de la cistella de la compra un 40% respecte al que representava el 2002”, explica.

En el darrer any han obert una botiga en línia –representa l'1% del total de vendes de la companyia–, un local a Andorra i un altre a prop del passeig de Gràcia. L'expansió del negoci a la resta del territori català és prioritària per a l'empresa, tot i que topa amb diferents condicionants, com ara trobar el local adequat i, també, la dificultat de fer-hi arribar alguns dels seus productes elaborats, en concret el pa, que a causa del particular procés de producció cal que sigui elaborat en el mateix territori. Tot i això, Elias assegura que no renuncien a buscar nous mercats, i confirma la intenció de destinar prop d'un milió d'euros a aquesta partida. La intenció és incrementar la presència a les illes Balears i continuar buscant possibles punts de venda a l'Estat espanyol, en concret a Madrid.

Amb prop de 100.000 clients, han fidelitzat prop de 70.000 famílies que opten per la compra ecològica, “sigui en la totalitat de la cistella, sigui en una part”, explica Elias. Els productes ecològics de Veritas arriben també actualment a més de 30.000 alumnes. El principal article que serveixen per als càterings de les escoles és el pa, que elaboren artesanalment: “El fem cada nit, amb la tècnica artesanal del doble repòs i la doble fermentació”, explica Elias, que hi afegeix que, en aquest cas, van ser els pares dels alumnes els que van sol·licitar que el pa que es servia en els menús fos de Veritas. Ara, a més del pa, serveixen molts altres ingredients a les empreses que elaboren els menjars, en un total de 35 escoles.

Els supermercats Veritas ofereixen més de 4.500 productes, dels quals 400 són de marca pròpia, mentre que la resta provenen de més de 200 proveïdors. Tots han estat produïts seguint estrictes criteris de ramaderia i agricultura ecològica, i tots tenen certificats europeus i també del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

A més de l'etiqueta de producte ecològic, Veritas presenta també la de producte de proximitat. En aquest sentit, Elias destaca el compromís amb el territori oferint productes de producció local: “A més d'un afer comercial, per a nosaltres és una qüestió filosòfica. Venem aliments que són saludables i, a més de ser ecològics, ens agrada saber que presenten altres valors com el de la proximitat, i no tant pel missatge de quilòmetre zero, que també hi és, sinó pel tema del transport, ja que representa només el 10% de la petja de carboni. Per a nosaltres és més important que sigui ecològic que no que sigui d'aquí al costat, però és que volem que sigui d'aquí al costat pel bé del nostre territori. Perquè la millor manera de crear activitat econòmica és fent servir les xarxes de productors del nostre país.”

Pel que fa al canvi de sensibilitat respecte al producte que serveixen, Elias assegura haver treballat molt en el camp de l'educació i l'aproximació de la realitat ecològica al client: “Hem invertit moltíssim en informació i comunicació i fem una revista pròpia mensual i gratuïta que es pot trobar a les botigues i a internet. També hem fet programes de televisió i hem treballat per al sector, no només per a la nostra pròpia marca. De fet, Barcelona és ara una ciutat que té la penetració de consum ecològic més alta de tot l'Estat.”

Elias desmenteix aferrissadament que la compra ecològica es pugui considerar un luxe. La defineix com una opció de vida: “La nostra clientela és transversal. De nivell sociocultural alt, sí, però no crec que 70.000 famílies converteixin l'alimentació en un luxe”, adverteix. Explica que el client sí que ha fet canvis en l'estructura de la despesa familiar i assigna una part més elevada a la partida de l'alimentació. “Així es feia abans, però ara es destina sovint a hipoteques, a tecnologia, a oci o a moda. Cadascú tria les seves prioritats”, conclou.