La replicació, a l'abast
En fa uns quants anys que sentim parlar de la impressió en 3D, la fabricació capa a capa d'una peça a partir d'un disseny generat amb ordinador. Una tecnologia que fins fa poc restava circumscrita a l'àmbit de la indústria, i que ara tindrà un format de butxaca, per ser una eina de professionals com ara arquitectes i enginyers, però que també podrem trobar a les llars de simples aficionats a l'enginy tecnològic.
L'equip del projecte RepRapBCN, de la Fundació CIM de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha desenvolupat sota llicència lliure una impressora en 3D que pot ser adquirida per menys de 900 euros.
El projecte RepRap és de naturalesa global, com explica Xavier Martínez, director de l'equip que treballa a CIM: “És la confluència d'aportacions en mecànica, electricitat, informàtica, electrònica i recerca en materials de centres tecnològics, universitats i bloguers i s'ha servit de tecnologies de referència com ara el programa per modelar en 3D Sketch up, de Google.”
Fins ara s'han distribuït entre 80 i 90 impressores a uns deu països, però el projecte no vol tenir, si més no de moment, una motivació lucrativa. Com aclareix el director de la Fundació CIM, Rafael Boronat, “RepRap no és una empresa, els ingressos que genera la venda d'impressores es reinverteixen en l'objectiu de la fundació, que és la formació d'estudiants i la recerca en noves tecnologies”. I afegeix: “No hi perdem diners, arribem al punt d'equilibri.”
Això sí, com afegeix, “en un projecte com aquest, l'enginyer que hi participa no es limita a dissenyar i fabricar un prototipus, sinó que passa per tot el procés productiu, des del concepte fins a la comercialització”. Per reblar el clau, Xavier Martínez diu: “No volem fer una comercialització massiva, seria anar contra natura; el que volem és dissenyar i compartir el que fem. Per això fabriquem sota comanda.” Ens trobem davant d'un projecte tecnològic que mai no es tanca, sempre amatent a incorporar millores, com remarca Xavier Martínez: “Sempre estem disposats a acceptar suggeriments de tots aquells que arreu participen en el programa RepRap, evolucions que nosaltres testem i incorporem. D'aquesta manera hem pogut fer una cosa que mai no s'havia fet, que és un manual sobre la màquina.”
Un dels atributs principals de la màquina són els materials que fa servir per a les reproduccions tridimensionals, el plàstic PLA, biodegradable, i l'ABS. A partir del material, el consumible de la impressora, l'equip de RepRap pot mantenir un contacte periòdic amb els clients que han adquirit la màquina, que vénen a la Fundació CIM a comprar les bobines de plàstic.
Per ara els principals compradors són els previsibles, com ara arquitectes, que hi treuen molt de suc, per elaborar maquetes de les seves obres; dissenyadors i enginyers, però també hi ha, com explica Martínez, “el pare que ve amb el fill interessat pels avenços tecnològics i aficionats”. I també hi trobaríem impremtes que veuen en la impressió en 3D una via per enlairar-se de la crisi que també s'acarnissa en la impressió convencional.
És clar que la impressió en 3D obre la porta a moltes idees de negoci. Un exemple prou il·lustratiu és l'Ultrasound3DPrinted, la impressió d'ecografies en tres dimensions, que es desenvolupa al si mateix de RepRapBCN. Els pares que vulguin tenir un record inesborrable del seu fill en l'etapa de gestació tenen a disposar una reproducció tridimensional per uns preus que van dels 45 als 85 euros.
En tot cas, sempre resta per damunt l'objectiu d'impuls i difusió de tecnologia, que també il·lustra l'aula d'impressió en 3D que s'ha creat a l'Escola d'Enginyeria Industrial i els continus work-shops de demostració que organitza RepRap, que s'han convertit en veritables cursos de divulgació. Boronat assegura: “El nostre interès és que el projecte sigui un nucli d'innovació.”