Soldebre vendrà els cítrics amb el grup cooperatiu Actel
La unió permetrà a la cooperativa ampliar mercats i comercialitzar fins a 20 milions de quilos de mandarines. 400.000 litres d'oli amb marca pròpia
Tot i que la creació de la cooperativa Soldebre és relativament recent, els seus orígens es remunten cent anys enrere, amb la fundació del sindicat agrícola Santiago de Tortosa, el 1910, la primera cooperativa de les Terres de l'Ebre. No va ser fins al 1995 que Santiago es va fusionar amb les cooperatives de Roquetes i Jesús, mentre que el 1999 s'hi van afegir (per absorció) les cooperatives de Sant Joan Artesà, de Tivenys, i Sant Jordi, d'Aldover.
La crisi del camp i del món cooperatiu no frena els plans d'expansió de Soldebre, ni tampoc l'increment de socis de l'entitat, que arriba als 1.400. Actualment, la producció de cítrics de Soldebre oscil·la entre els 10 i els 15 milions de quilos, i per la pròxima campanya la cooperativa ebrenca pretén comercialitzar-ne uns 20 milions. I ho farà a través d'un acord comercial amb el grup cooperatiu lleidatà Actel. “Presentarem als socis el projecte de fusió comercial amb Actel, amb la intenció d'iniciar la venda conjunta la pròxima campanya citrícola”, explica el gerent de Soldebre, Josep Estrada. De fet, aquesta campanya ja han començat les vendes a través d'aquesta plataforma a manera de prova, i el resultat ha estat satisfactori. “Hem intentat aproximar-nos a altres entitats de la zona, sense èxit, i amb Actel ha estat més fàcil. Ells no són productors de cítrics, de tal manera que ens complementem”, assenyala Estrada. El gerent de Soldebre detalla que les grans distribuïdores reclamen subministradors integrals, que proporcionen tot tipus de producte. Actel comercialitza uns 100 milions de quilos de fruita. “Potenciarem la nostra planta i buscarem mandarines entre altres productors de la zona”, diu el gerent de Soldebre.
La fusió comercial amb Actel permetrà a Soldebre penetrar en mercats on ara no és present, com ara l'Extrem Orient i Sud-amèrica; així com al mercat estatal, on el grup lleidatà ven el 30% de la seua producció, mentre que Soldebre només hi ven el 10%. “El mercat dels cítrics està copat pels valencians a l'Estat”, comenta Estrada. Principalment, les mandarines de Soldebre es comercialitzen a Dinamarca, Irlanda, Alemanya i Polònia. Tot i disposar de la indicació geogràfica protegida (IGP) Clementines de les Terres de l'Ebre, aquest segell no es comercialitza. “Ens vam plantejar deixar la IGP perquè no la utilitzem, però la mantenim perquè és una garantia que és un producte català i potser més endavant ens pot servir”, assenyala Estrada. El gerent de Soldebre recorda que en una gran superfície, els productes recorren una mitjana de 1.900 quilòmetres.
Les instal·lacions citrícoles de la cooperativa ebrenca ocupen 5.500 metres quadrats i tenen dues línies de manipulació amb calibradors electrònics, quinze màquines diferents d'envasatge, cambres frigorífiques per a la recepció del producte del camp i cambres de fred per a la postconfecció i comercialització. Un espai que li permet processar entre 25 i 30 tones de cítrics per hora. Soldebre té una plantilla fixa de 35 treballadors, als quals s'afegeixen en plena campanya citrícola unes 70 persones més al magatzem i unes 150 al camp.
regadiu xerta-sénia.
Cítrics i oli no són els únics productes que aporten els socis de Soldebre, sinó que aquesta cooperativa és l'entitat més gran de Catalunya pel que fa a la recepció de garrofes. Produeix uns 2,5 milions de quilos de garrofes. D'altra banda, el magatzem i l'agrobotiga suposen una important injecció econòmica per a la cooperativa, amb un volum de negoci de 3 milions d'euros. Al magatzem, s'hi poden trobar adobs, fitosanitaris, pinsos, maquinària, recanvis, etc., així com assessorament als productors. I pel que fa a l'agrobotiga, és un referent en la venda de productes agraris propis i d'altres cooperatives.
sense relleu.
D'altra banda, Soldebre busca una entitat que es faci càrrec de la gestió del centre d'interpretació de l'oli de les Terres de l'Ebre, situat als seus terrenys i on planteja la possibilitat que s'obri un restaurant de cuina típica mediterrània. El centre exposa l'evolució del procés d'elaboració de l'oli d'oliva, recull vivències, eines i formes de treball dels avantpassats i difon el valor de les oliveres mil·lenàries.