Oleum Priorat sedueix els mercats exteriors exigents
Després d'una dècada millorant les tècniques de conreu i elaboració, l'oli de vuit cooperatives ha aconseguit en un any tenir com a principals clients el Japó i els Estats Units
Ja fa molts anys, els italians van adonar-se que l'oli del Priorat era un tresor a explotar. Empresaris astuts, l'envasaven i el venien com a oli propi arreu del món, i en retenien la major part del benefici econòmic. Fa una dècada, els productors de les vuit cooperatives més grans del Priorat van fundar l'Associació d'Oleïcultors del Priorat, amb un primer objectiu: millorar el producte des de la base per extreure'n tot el potencial i quedar-se amb el valor afegit. Amb l'ajut de l'IRTA, s'han canviat tècniques de conreu, collita i elaboració. Per exemple, si tradicionalment les olives es deixaven en sacs fins que les portaven a moldre, ara es recullen en caixes sense elements metàl·lics per evitar l'oxidació prematura de l'oli. Les olives es molturen dos cops al dia, per embotellar-ne el suc, i que retingui totes les propietats saludables d'un oli verge extra: vitamines, antioxidants, ajut en el control del colesterol, etc. Les cooperatives continuen venent oli, emparat sota la DO Siurana, amb marques pròpies, però l'any passat van decidir crear-ne una de conjunta, enfocada a la comercialització en els mercats exteriors, Oleum Priorat. “Escollim els millors perfils de cada collita”, explica Núria Juanós, directora de vendes i exportació d'Oleum Priorat. “Podem garantir que aquest oli és tan bo com realment sembla al paladar”, hi afegeix. Cada any, a més del control analític a càrrec de l'IRTA, una auditoria externa en revisa tot el procés: “Al mercat, la gran distribució posa a la venda oli etiquetat com a verge extra, però que és impossible que ho sigui pel seu baix preu; el nostre, en canvi, està emparat per analítiques que ho demostren.” Juanós considera que “els consumidors estan molt mal informats, perquè es deixen portar per la percepció”. La normativa no hi ajuda. Per exemple, la UE no obliga a posar data de caducitat a l'oli. “Podríem posar-la de quatre anys, tal com fan altres empreses, però nosaltres recomanem que es consumeixi en el període òptim, dos anys”, explica.
Hi ha consumidors, però, que sí que valoren, i molt, la màxima qualitat de l'oli prioratí. Exclusivament en la varietat tradicional arbequina, la marca comercialitza tres productes: l'Elixir, un oli verd i recomanat per consumir en cru; l'Oleum Priorat, madur i pensat tant per cuinar com per degustar en cru, i l'Orgànic. Amb una taxa del 70% d'exportació, l'acollida ha estat molt bona. Les empreses agroalimentàries saben que vendre al Japó és difícil, perquè les exigències de qualitat i presentació de producte són màximes: “És un mercat molt preocupat per la salut i que està entrant en el concepte de dieta mediterrània.” “És com passar un examen –miren fins i tot que el vidre de l'ampolla no tingui ni una sola bombolla...–, però, si el passes, t'obre la porta de la resta de mercats asiàtics”, conclou. Doncs bé, en un sol any, els japonesos han esdevingut el primer client de l'Oleum i amb perspectives de continuar creixent fins a un 25% en l mercat nipó en els dos anys vinents. Els EUA en són el segon client. “Ja som en restaurants importants de Nova York i ara serem al Fancy Food, la fira de productes gurmet més important de l'àrea”, diu Juanós. Amb bones perspectives, hi acudiran amb un nou oli sota el braç, l'Orgànic: “Canadà i els EUA són mercats madurs, que coneixen els productes ecològics, però d'oli orgànic no fa tants anys que se'n produeix.” Tal com avalen les dades sobre el creixement de la producció agroalimentària ecològica, “la societat ha passat de menjar qualsevol cosa a demandar un producte molt controlat; es vol tornar a les arrels, tot aplicant el sentit comú”. “Nosaltres ens avancem a aquesta tendència”, rebla.
Amb la mirada fixada en l'expansió asiàtica i en potenciar els vincles comercials amb la UE i els EUA, Oleum Priorat tampoc descuida el creixement a Catalunya, on vol augmentar l'actual 30% de vendes. Per contra, no explora el mercat espanyol: “El nostre oli és excepcional i podem vendre'l arreu; ja no els donem la possibilitat que ens boicotegin, el món és molt gran.”
Una etiqueta europea amb la petjada del carboni
Els consumidors d'articles de qualitat del Japó, els EUA i el Regne Unit valoren la sostenibilitat dels processos productius. El projecte Oilca, finançat per la CE i sis centres de recerca tecnològica de l'Estat espanyol, l'Estat francès i Portugal, acaba de desenvolupar una eina de gestió ambiental amb què les empreses poden esbrinar l'emissió de CO2 en la producció d'un litre d'oli d'orujo, verge extra i refinat. La Fundació del Centre Tecnològic de Manresa, en col·laboració amb 26 empreses elaboradores catalanes, ha analitzat tot el cicle productiu de l'oli: conreu, extracció, envàs, transport i gestió final de l'envàs. Per produir-ne un litre es generen entre 1,68 i 3,5 quilos de CO2. “No hem trobat diferències entre l'oli ecològic i el convencional, perquè en la producció de l'ecològic s'usen més olives, però, alhora, s'estalvien els fitosanitaris; depèn de cada cas”, explica el coordinador del projecte, Frederic Clarens. Olicat també ha creat una aplicació web amb què totes les empreses poden calcular la seva petjada i com millorar els processos productius per, al mateix temps, reduir-ne els costos. “Pots comparar-te amb la resta del sector per ser més competitiu, també a través de la millora de la imatge; és una bona eina”, segons fonts de la Federació de Cooperatives Agràries. L'aplicació permet a les empreses generar gratuïtament una etiqueta per als envasos en què es pot fer una declaració de sostenibilitat ambiental.