Gran angular

Apartaments turístics amb llum

Els habitatges turístics de Barcelona volen superar l'etiqueta de conflictius i mostrar un sector d'emprenedors i internacionalitzat

Els hotels de Bar­ce­lona van allot­jar al vol­tant de 7,4 mili­ons de turis­tes l'any pas­sat. És una xifra impor­tant però insu­fi­ci­ent per valo­rar la dimensió real de visi­tants que té la capi­tal cata­lana, ja que la part més impor­tant s'escapa del con­trol de les estadísti­ques. Segons les dades d'un estudi que es va fer fa uns anys, l'allot­ja­ment en esta­bli­ments hote­lers podria repre­sen­tar una quarta part del total; men­tre que dues vega­des aquesta xifra seria el nom­bre de turis­tes que entren i sur­ten de la ciu­tat sense fer-hi nit: alguns són cre­ue­ris­tes, altres s'allot­gen a la costa i vénen a Bar­ce­lona a pas­sar-hi el dia, etc. La quarta part res­tant serien les per­so­nes que per­noc­ten en alguna de les altres moda­li­tats d'allot­ja­ment, la més impor­tant de les quals són els ano­me­nats apar­ta­ments turístics, altra­ment dits, habi­tat­ges d'ús turístic, que no paren de sor­gir com a bolets.

Es tracta d'una moda­li­tat d'allot­ja­ment que en el nos­tre país estava ori­ginària­ment vin­cu­lada al sol i la platja, i que la capi­tal cata­lana ha incor­po­rat i adap­tat a mesura que es con­ver­tia en una de les grans des­ti­na­ci­ons euro­pees, irrom­pia el feno­men de les aerolínies de baix cost i inter­net es con­so­li­dava com una forma òptima de comer­ci­a­lit­zació. La raó de l'èxit és que aquests pisos per a ús turístic s'adap­ten millor a les neces­si­tats de famílies i grups i ofe­rei­xen una bona relació entre qua­li­tat i preu. Però el sec­tor també afe­geix al seu favor que l'usu­ari té una vivència més pròxima a la vida local, de la que també es bene­fi­cia el comerç local.

ESTIG­MES.

Ara bé, l'alta con­cen­tració en zones com ara Ciu­tat Vella, el fet que una part de l'oferta fun­ci­oni sense con­trol admi­nis­tra­tiu i, en alguns casos, els con­flic­tes que han sor­git amb els veïns han fet que els apar­ta­ments turístics esti­guin per­ma­nent­ment envol­tats per la polèmica, un estigma que no deixa veure més enllà. Però el que és cert és que la gestió i pro­moció dels habi­tat­ges d'ús turístic és una font d'empre­ne­do­ria gens menys­pre­a­ble en els temps que cor­ren, que ha donat lloc a grups d'inter­me­di­ació que ope­ren a tot el món amb uns nivells de crei­xe­ment, de cre­ació d'ocu­pació i de desen­vo­lu­pa­ment tec­nològic nota­bles. I també ha fet que empre­ses estran­ge­res es vul­guin ins­tal·lar a Bar­ce­lona per acon­se­guir la pro­jecció que neces­si­ten.

La per­cepció del sec­tor podria començar a can­viar amb el decret apro­vat a finals del 2012 que pretén cla­ri­fi­car el sec­tor alhora que esta­bleix noves nor­mes per al seu con­trol, com ara l'obli­ga­to­ri­e­tat d'infor­mar al con­sis­tori. Així, les últi­mes dades de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona par­len d'uns 5.050 habi­tat­ges donats d'alta (la mei­tat de tot Cata­lu­nya). Però tant l'admi­nis­tració com el propi sec­tor saben que aques­tes dades no es cor­res­po­nen amb l'oferta real: “N'hi ha milers i milers, més del que ens pen­sem”, asse­gura Sergi Villaubí, direc­tor d'Apar­tum, un com­pa­ra­dor d'apar­ta­ments de tot el món que s'acaba de posar en marxa a Bar­ce­lona.

ATO­MIT­ZACIÓ.

La pro­pi­e­tat d'aquests apar­ta­ments és molt hete­rogènia i ato­mit­zada, per això la Gene­ra­li­tat ha enviat car­tes infor­ma­ti­ves a les empre­ses d'inter­me­di­ació que tenen en car­tera molts habi­tat­ges perquè col·labo­rin en aquest procés de nor­ma­lit­zació. S'ha par­lat amb unes tres-cen­tes. Des de l'Asso­ci­ació d'Apar­ta­ments Turístics de Bar­ce­lona (APAR­TUR) es mos­tren molt moles­tos perquè s'està donant la idea de que fins ara tot el sec­tor actu­ava fora de la llei. “Sem­pre hem estat nor­ma­lit­zats”, subrat­lla el vice­pre­si­dent Franck Gra­na­dos. A més, la reforma posa en un pri­mer pla la figura del pro­pi­e­tari, que és qui ha de dema­nar l'auto­rit­zació, en detri­ment del ges­tor. “S'ha actuat indis­cri­mi­na­da­ment ficant en el mateix sac la gent que sem­pre hem fet les coses segons la llei i els il·legals”, es lamenta.

L'agenda de la Gene­ra­li­tat marca la regu­la­rit­zació de tot el sec­tor com a pas previ a a la cate­go­rit­zació –la clas­si­fi­cació dels habi­tat­ges- i a la pro­moció del sec­tor. Aquesta música agrada al sec­tor, tot i que algu­nes de les fonts con­sul­ta­des no poden evi­tar des­con­fiar-ne, perquè pen­sen que les actu­a­ci­ons de la Gene­ra­li­tat sem­pre han estat con­di­ci­o­na­des per “pre­ju­di­cis” cap als apar­ta­ments, en part, diuen, per la pressió que exer­cei­xen els hote­lers, un gremi amb molta influència a Bar­ce­lona. “Els apar­ta­ments han anat aga­fant quota de mer­cat als hotels i és nor­mal que ens vegin com una amenaça”, explica Alón Eldar, direc­tor i fun­da­dor de Only-Apart­ments, una agència nas­cuda a Bar­ce­lona amb 18.000 habi­tat­ges a tot el món. “Abans una família que viat­java pen­sava automàtica­ment en un hotel, ara mira si hi ha apar­ta­ments”, afirma Villaubí. Això és així fins al punt que algu­nes pen­si­ons s'anun­cien a inter­net com a apar­ta­ments, i aug­men­ten així la con­fusió.

De fet, l'èxit dels apar­ta­ments ha fet que cade­nes hote­le­res incor­po­rin edi­fi­cis d'habi­tat­ges a la seva oferta. Jordi Clos, pre­si­dent de Derby Hotels, acaba d'inau­gu­rar 31 apar­ta­ments en un esta­bli­ment de qua­tre estre­lles, l'Arai, ubi­cat en un antic pala­uet del segle XVIII, que ja ho té gai­rebé tot reser­vat fins al maig. Amb aques­tes ja són 180 els pisos que té la cadena. Clos reco­neix que la demanda s'està ori­en­tant cap aquest tipus d'allot­ja­ments. “Fac­tu­rem menys, però la ren­di­bi­li­tat és més alta que amb l'hotel”, asse­gura. A més, inver­sors estran­gers estan com­prant pisos a deter­mi­nats bar­ris de la ciu­tat per llo­gar-los a temps par­cial.

El Gremi d'Hote­lers de Bar­ce­lona ha posat en el punt de mira els habi­tat­ges turístics en edi­fi­cis mix­tes que es resis­tei­xen a la lega­lit­zació i ha anun­ciat que actu­a­ran legal­ment con­tra seva per com­petència des­lle­ial i per mal­me­tre la imatge de la ciu­tat.

En qual­se­vol cas, el sec­tor dels apar­ta­ments entén que cal apro­fi­tar el procés obert per situar-se com a oferta clara i de qua­li­tat, i així afron­tar rep­tes com el de la sobre­o­ferta que s'està detec­tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.