Emprenedors

“És el moment ideal per incentivar la inversió privada amb una nova fiscalitat”

L'esforç fiscal es compensaria amb els impostos que es derivin de la nova activitat
La llei de l'emprenedor no serà la panacea però servirà per donar prioritat
El problema és que cal acotar qui entra dins la qualificació d'inversor privat

Encara no hi ha dades tan­ca­des però s'estima que les 25 xar­xes asso­ci­a­des a l'Asso­ci­ació Espa­nyola de Busi­ness Angels (Aeban) van tan­car l'any pas­sat unes 86 ope­ra­ci­ons d'inversió, una xifra que per al seu pre­si­dent i alhora res­pon­sa­ble de la xarxa de l'Iese, Juan Roure, resulta “molt posi­tiva”. La crisi ha estat un cert revul­siu per a la inversió pri­vada en pro­jec­tes empre­ne­dors però el sec­tor reclama una política fis­cal que no pena­litzi aques­tes ope­ra­ci­ons.

Fa anys que dema­nen poder com­pen­sar les plusvàlues de les inver­si­ons exi­to­ses amb les pèrdues d'aque­lles altres que no han sor­tit bé i els han gene­rat pèrdues, i que en són la majo­ria. De moment, però, el govern esta­tal només ha apli­cat la filo­so­fia a les inver­si­ons al joc.

Sorprèn que passi això?
Evi­dent­ment et sorprèn, perquè estem pre­ci­sa­ment en un moment en què l'eco­no­mia i la soci­e­tat en gene­ral reque­rei­xen més que mai aquesta dinàmica empre­ne­dora. Però és que a més resulta molt fàcil de cal­cu­lar l'efecte mul­ti­pli­ca­dor que tin­dria una mesura així, perquè els diners inver­tits en empre­ses de nova cre­ació van des­ti­nats bàsica­ment a pagar sala­ris o des­pe­ses d'explo­tació, que imme­di­a­ta­ment gene­ren ingres­sos per a l'admi­nis­tració via impos­tos com l'IRPF.
Per tant l'esforç de con­tenció pres­su­postària no pot ser una excusa...
La ren­di­bi­li­tat via impos­tos fàcil­ment com­pensa l'esforç fis­cal. Estem en un con­text en què els bancs no poden donar crèdit i les alter­na­ti­ves d'inversió per als qui tenen diners són molt escas­ses, i per tant estem en el moment ideal per incen­ti­var això perquè tenim molt a gua­nyar i molt poc a per­dre.
Sem­blava que la llei de l'empre­ne­dor havia de reco­llir aquesta mesura, però de moment la norma segueix con­ge­lada...
No és que la llei hagi de ser la pana­cea que ho arre­gli tot, però evi­dent­ment pot aju­dar en molts fac­tors i el sim­ple fet que es tin­gui una llei de l'empre­ne­dor ja diu que es dóna pri­o­ri­tat a aquest tema. És tre­men­da­ment impor­tant que hi hagi una accep­tació social a l'empre­ne­do­ria, que la soci­e­tat valori els empre­ne­dors, els reco­ne­gui i n'apren­gui d'ells.
A banda de com­pen­sar plusvàlues amb pèrdues, qui­nes altres mesu­res podrien ani­mar les inver­si­ons pri­va­des?
Als països que volen pro­mo­ci­o­nar aques­tes ope­ra­ci­ons han apro­vat alli­be­rar les plusvàlues fins a una certa quan­ti­tat. Per exem­ple, a França o al Regne Unit només tri­bu­ten les plusvàlues a par­tir de 100.000 euros, perquè d'alguna manera es con­si­dera que aquesta acti­vi­tat té un risc ele­vat i que a més aques­tes inver­si­ons apor­ten valor a la soci­e­tat.
I així per què creu que el govern encara no ha reco­llit aques­tes deman­des?
Estem en un entorn d'ajus­tos, s'han de res­tar recur­sos de mol­tes par­ti­des i podria resul­tar anti­so­cial veure que a un seg­ment molt par­ti­cu­lar els per­do­nes impos­tos.
Podria tenir un cost polític ele­vat si no se sap expli­car bé.
Si, aquí hi ha el tema de com aco­tar qui són els inver­sors pri­vats. Nosal­tres des de l'Aeban ens hem ofert per poder ges­ti­o­nar aquesta qua­li­fi­cació a través de les xar­xes, perquè de fet aquesta ja és una tasca que estem fent amb pro­gra­mes de for­mació per a busi­ness angels. Es podria arri­bar a esta­blir un regis­tre previ per al qual s'hau­ria d'acre­di­tar una certa experiència.
Quants inver­sors pri­vats hi ha ara mateix ope­rant al con­junt de l'Estat espa­nyol?
N'hi ha uns 600 que actuen a través de les xar­xes però encara n'hi ha molts altres que ho fan fora de les xar­xes, a través de soci­e­tats o family offi­ces, en part perquè la fis­ca­li­tat és més bene­fi­ci­osa.
Segons les dades d'Aeban l'acti­vi­tat de les xar­xes va en aug­ment a pesar de la crisi i de les 58 ope­ra­ci­ons tan­ca­des el 2010 s'ha pas­sat a les 86 esti­ma­des per a 2012. Què explica aquesta evo­lució tan posi­tiva?
Pel nom­bre d'ope­ra­ci­ons i per l'acti­vi­tat que s'hi està fent Espa­nya comença a estar en una posició prou atrac­tiva i aquí hi han jugat dife­rents fac­tors. D'una banda, la crisi ha forçat l'apa­rició de més pro­jec­tes empre­ne­dors i de més pro­fes­si­o­nals davant la manca d'alter­na­ti­ves, i alhora la reducció del crèdit ban­cari fa que mol­tes com­pa­nyies que abans no es plan­te­ja­ven vies alter­na­ti­ves de finançament ara obrin la porta a bus­car inver­sors pri­vats. La part nega­tiva és que la crisi fa que els nous pro­jec­tes siguin més difícils de desen­vo­lu­par, però amb tot el balanç és posi­tiu, la crisi és posi­tiva per a l'acti­vi­tat d'aquest sec­tor. Si canviés el trac­ta­ment fis­cal a aques­tes inver­si­ons aquí podem tenir un poten­cial bru­tal. A més encara hi ha molts direc­tius i empre­sa­ris que ni tan sols conei­xen que hi ha aquest mer­cat i per tant també ens cal molta més peda­go­gia.
Estem en un bon moment per a l'empre­ne­do­ria?
Sí, però el pro­blema és que sem­pre par­lem de l'empre­ne­do­ria com a cre­ació de noves empre­ses, aquí és on es con­cen­tra l'atenció, però empren­dre també és fer créixer aquests nego­cis. I també es pot empren­dre per adqui­sició, mol­tes de les grans com­pa­nyies d'ara com ACS o La Farga Lacam­bra van sor­gir de la com­pra d'altres empre­ses amb pro­ble­mes. I també es pot empren­dre des de les grans empre­ses, apos­tant per pro­jec­tes i pro­ces­sos inno­va­dors. En defi­ni­tiva, hi ha mol­tes mane­res d'empren­dre i per exem­ple es pot empren­dre inver­tint.
noves tendències

Invertir amb els companys

La figura dels business angels o inversors privats és encara relativament nova a l'Estat espanyol però en escoles de negoci com l'Iese -pioners en aquesta activitat- ja comença a entrar en la fase de maduresa. Es pot dir que és una activitat que ha entrat en l'ADN de molts dels seus estudiants de programes de direcció i per això la nova tendència, explica el professor Roure, és que es creïn petites xarxes entre els companys d'un mateix curs. “Aprofiten els seus coneixements per fer grups molt heterogenis perquè els estudiants vénen de companyies de sectors molt diferents”, explica.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.