Eines

Mikah de Waart

Coach

“El 90% de les persones treballem a mig gas i ho neguem”

Independentment de la cultura que tenim tothom busca la
felicitat
Com a empresa has de seure i reflexionar, perquè si no t'ensorres
Si no estàs convençut del canvi és quan comença l'autosabotatge
L'ésser humà només es mou quan sent dolor o quan tendeix cap al plaer

Vostè ha dit que el que motiva i el que des­mo­tiva les per­so­nes és el mateix siguis on siguis. Totes les per­so­nes fun­ci­o­nem igual?
Inde­pen­dent­ment de la cul­tura tots bus­quem la feli­ci­tat, el que passa és que
poc a poc anem assu­mint pro­ble­mes, anem bai­xant els nos­tres estàndards i dei­xant de banda els som­nis, i amb ells per­dem ener­gia, i ens que­dem atra­pats en una rutina que quan t'hi acos­tu­mes et costa sor­tir-ne tot i que no t'aporta feli­ci­tat.
És l'immo­bi­lisme el que con­du­eix al fracàs?
Sí, perquè equi­vo­ca­da­ment es creu que no can­vi­ant res es troba la segu­re­tat. Tot­hom ho fa, però pot­ser econòmica­ment ja no ens ser­veix perquè el temps ha can­viat.
Amb el pano­rama econòmic que hi ha, l'empresa ja en té prou de resol­dre el seu dia a dia?
Si no es para a refle­xi­o­nar pot ser que acabi en la fallida. Seria interes­sant saber com fun­ci­o­nen les empre­ses més efi­ci­ents. Molts cops som nosal­tres els qui ens posen els frens. El 90% de la gent anem a mig gas, a la feina i a la vida per­so­nal. És una pràctica molt estesa en les empre­ses, tots tre­ba­llem així, també ho fan els nos­tres caps, però no ho volem reconèixer. Hi ha poten­cial per desen­vo­lu­par-nos.
De quina manera ens hem podem sor­tir si estem immer­sos en un cer­cle viciós?
Pri­mer ens hem d'ado­nar que hem de can­viar alguna cosa, que sem­pre és el que més costa. És un tema molt humà. I ocorre el mateix a l'empresa. Si sem­pre fun­ci­o­nes amb deu cli­ents, dels quals depèn el 90% de la fac­tu­ració, si un d'ells cau tens un greu pro­blema, però fins que no el perds no fas res per evi­tar-ho. Has de seure i ana­lit­zar quins són els fac­tors clau del teu negoci i quina estratègia cal per obrir la car­tera de cli­ents i les acci­ons que es poden ini­ciar. El curiós és que defi­nir el pla estratègic totes les empre­ses ho saben fer, però en canvi exe­cu­tar-lo és el que costa molt.
Per què?
Doncs perquè em puc plan­te­jar rep­tes però si no estic com­ple­ta­ment con­vençut ales­ho­res comença l'auto­sa­bo­tatge. És difícil can­viar con­duc­tes, perquè el 90% de la teva manera d'actuar ho fas des del sub­cons­ci­ent, per les teves pors, pels teus cos­tums... Tenim una capa­ci­tat d'acció en funció del nos­tre inte­rior, només fas can­vis quan fas un pas més enllà en el teu inte­rior, quan superes els patrons.
De quina manera tren­ques amb aquests patrons?
Has de ser capaç de veure on ets ara, quins són els des­a­van­tat­ges de seguir en la mateixa línia i afe­gir-hi dolor.
Com?
L'ésser humà només ens movem quan sen­tim dolor o per diri­gir-nos cap al plaer. És la manera de gene­rar un efecte. Si avui menjo dues piz­zes no tinc un efecte, però si en menjo dues cada dia, em puc ima­gi­nar com estaré d'aquí a deu anys. El dolor ha de ser sufi­ci­ent per ado­nar-me que alguna cosa ha de can­viar, que sóc jo el qui l'ha de can­viar i ara. Quan arri­bem a aquest punt és quan comença el movi­ment.
Com fas reac­ci­o­nar un atu­rat de llarga durada amb unes pers­pec­ti­ves de sor­tida negres?
Fa un parell de set­ma­nes vaig fer un semi­nari de dues hores a Info­jobs amb uns cen­te­nars de per­so­nes, sota el títol Ocúpate. Ja he rebut 40 cor­reus electrònics de gent que després d'aque­lla xer­rada han tro­bat feina. Un cop saps com uti­lit­zar el 100% del teu poten­cial i la teva con­fiança, tren­ques les bar­re­res que et limi­ten.
És més fàcil can­viar quan les coses van mala­ment?
Només la gent que real­ment té ganes de can­viar alguna cosa és la que es forma per millo­rar, són els que no espe­ren que Rajoy faci alguna cosa, sinó que la fan ells. Un cop es té aquesta consciència és quan uti­lit­zem eines per al canvi.
Després d'un ERO les empre­ses pas­sen per bai­xa­des de pro­duc­ti­vi­tat ele­va­des i desànim, quina recepta dóna?
No hi ha cap pas­ti­lla però després d'un procés d'aquests el qui es queda ha de saber que si fas el mínim, per si després no van les coses, no només afec­tarà l'empresa sinó la feli­ci­tat de les per­so­nes. Si vas a mig gas no aju­des ningú, ni a tu mateix. L'únic que pots desen­vo­lu­par són les habi­li­tats per enfron­tar-se a adver­si­tats. Hi ha gent que s'amarga i es dedica a quei­xar-se per­ma­nent­ment, i tenen raó però no els ajuda, al final s'ensor­ren.
incitador de la motivació

Arribar al cor de la gent

Quan tenia trenta anys Mikah de Waart dirigia una empresa de 100 persones a Holanda. Després de dirigir algunes operacions empresarials d'èxit va tenir una conversa reveladora amb el seu cap; es va adonar que no volia ser com ell i va decidir deixar-ho tot i dedicar-se al que més li agradava: arribar al cor de la gent. Va començar a fer seminaris per a particulars, gent que volia iniciar un canvi en la vida. Va deixar de preocupar-se de com millorar el marge brut, per preocupar-se per algú que havia de decidir si volia seguir amb vida o no. Ha fet seminaris amb tècniques de management i saviesa oriental per tot el món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.