Empreses

El negoci del conill, de la inseminació a la taula

L'empresa d'Avià Palau i Fills mata i elabora 8.000 conills diaris que es venen especejats o sencers a gust del client. Entre un 15% i un 20% s'exporta, sobretot, a l'altra banda dels Pirineus

El producte congelat és una veta de mercat que exploren per garantir la producció
Van inventar noves presentacions de conill per tenir els mínims excedents

Fac­tu­ració

10 M€

Tre­ba­lla­dors

52

Any de fun­dació

1982


El conill té a favor seu la dietètica: és la carn més baixa en grei­xos ani­mals i sodi; la menys calòrica, però amb més valor nutri­ci­o­nal pel seu alt grau de proteïnes; rica en ferro i potassi; vitamínica, etc. Però té un incon­ve­ni­ent: “És més car pro­duir un quilo de carn de conill que un de porc o pollas­tre i, com més ten­dre es vol, al vol­tant d'un quilo o, com a molt, 1,3 qui­los, més costós és.” Ama­deu Palau, cap de pro­ducció de Palau i Fills, SA, sap bé de què parla. Ell és, jun­ta­ment amb el seus ger­mans Josep i Ramon, un dels res­pon­sa­bles d'aquesta empresa d'Avià que mata i ela­bora diària­ment 8.000 conills, però amb capa­ci­tat per arri­bar fins a 12.000.

Palau i Fills (escor­xa­dor, sala d'espe­ce­ja­ment i sala d'ela­bo­rats de conill) forma part del Grup Palau, que també inclou un cen­tre d'inse­mi­nació arti­fi­cial i gran­ges de mares i engreix. El cicle, doncs, es con­trola des del començament fins al final. Al cen­tre d'inse­mi­nació dis­po­sen de 400 mas­cles, majo­ritària­ment de races fran­ce­ses, que pro­por­ci­o­nen el semen neces­sari per a les 4.000 coni­lles mares de la granja i entre 12.000 i 15.000 dosis men­su­als de semen que venen a altres pro­duc­tors. “Cada dosi d'aques­tes té una efec­ti­vi­tat del 85%, la qual cosa repre­senta una mit­jana de 9,7 o 9,8 conills per part de mit­jana”, comenta Josep Palau, cap d'expor­tació de l'empresa. Les coni­lles, que tenen un part cada 42 dies (8,69 l'any), tenen una vida repro­duc­tiva útil de 14 o 15 mesos. Per garan­tir un estat salu­da­ble dels ani­mals, doncs, la repo­sició és clau: “En cada nou part hi ha entre un 10% i un 15% de mares noves.”

El cen­tre d'inse­mi­nació i les gran­ges de Palau i Fills es tro­ben repar­tits entre Avià i Mont­ma­jor. “De ter­reny per ampliar la granja i posar-hi més mares n'hi ha, la capa­ci­tat actual es podria fins i tot doblar, però, de moment, ho hem esta­bi­lit­zat en 4.000, a l'espera de com evo­lu­ci­ona la situ­ació econòmica”, diuen. L'empresa ber­gue­dana, 100% pro­pi­e­tat fami­liar, va començar a dins el poble i, per poder créixer, se'n va anar a la zona indus­trial d'Avià i ara és el nucli urbà que gai­rebé els ha atra­pat. La planta de pro­ducció actual ocupa uns 1.200 m² –encara que si hi afe­gim les zones d'emma­gat­ze­matge, són uns 1.900 m²–, i dóna feina a 52 per­so­nes (60 en total al grup agro­a­li­men­tari Palau).

Mil i una pre­sen­ta­ci­ons.

Si del porc s'apro­fita tot, del conill, gai­rebé també. Només així poden sor­tir els números. Palau i Fills va començar a fer espe­ce­ja­ment de conill arran de la petició de l'empresa de dis­tri­bució ali­mentària Supeco de Man­resa. A par­tir de lla­vors van veure la neces­si­tat de comer­ci­a­lit­zar safa­tes amb les parts del conill que els que­da­ven. “Aquest va ser un mal­de­cap impor­tant i un canvi radi­cal en la nos­tra manera de tre­ba­llar; ens havíem d'inven­tar noves pre­sen­ta­ci­ons del conill per tenir els mínims exce­dents”, explica Ama­deu. Així doncs, a part de conills sen­cers, Palau i Fills va començar a ven­dre safa­tes només d'espat­lles o només cos­te­lles, llom file­te­jat, llom sen­cer desos­sat, jar­ret, conill per a arròs, ronyons, fetge, etc., a més a més d'ela­bo­rats diver­sos com ara ham­bur­gue­ses, sal­sit­xes, pilo­ti­lles i pin­xos de conill. “Cada pro­ducte té el seu mer­cat, la seva demanda i el seu preu, però quan fas els escan­dalls veus que has de poder ven­dre tot el conill, perquè par­tim d'una matèria pri­mera cara”, recalca Josep Palau. Per tant, l'excusa que el conill no es con­su­meix perquè com­porta feina el fet de cui­nar-lo ja no és vàlida: “Amb els nos­tres pro­duc­tes, faci­li­tem al màxim la feina; tri­gues el mateix a fer uns talls de llom a la planxa que unes mit­ja­nes de conill.”

Tot el conill que ela­bo­ren a Palau i Fills és apte per a celíacs, ja que no conté glu­ten, i té una cadu­ci­tat de 14 dies (21 com a màxim si està enva­sat en atmos­fe­res pro­tec­to­res). En aquest sen­tit, una pos­si­ble veta de mer­cat que estan explo­rant és el con­ge­lat, “per poder garan­tir uns preus bas­tant fixos a la pro­ducció”. Segons Josep Palau, “el que s'intenta des de fa temps, tot i que no és fàcil, és poten­ciar el mer­cat del con­ge­lat perquè això per­met ges­ti­o­nar millor l'exce­dent que hi pugui haver en un moment pun­tual, ven­dre'l a països no pro­duc­tors, i donar unes dates de cadu­ci­tat més llar­gues”.

Ara per ara, el per­cen­tatge de conill con­ge­lat de Palau i Fills és mínim, de l'1%, tot i que l'objec­tiu futur seria arri­bar a un 4% o un 5%. “Teníem un mer­cat tra­di­ci­o­nal de con­ge­lat que havíem fet ser­vir sem­pre, Mallorca i una mica les Illes Canàries, però en preus ara et tro­bes que està tot molt explo­tat; un con­ge­lat hau­ria de ven­dre's com a mínim al mateix preu que un pro­ducte fresc, per les des­pe­ses addi­ci­o­nals que repre­senta”, opina el mateix Josep Palau. Rússia i alguns països de l'Amèrica Lla­tina, con­su­mi­dors i en vies de crei­xe­ment, podrien ser alguns dels mer­cats a estu­diar més a fons d'aquí a uns anys, després d'haver-hi fet ja algu­nes ope­ra­ci­ons con­cre­tes fa temps. Palau i Fills ven sobre­tot a grans superfícies, però també al comerç tra­di­ci­o­nal. En el món de l'expor­tació la firma hi va entrar fa uns deu anys, i ara hi des­tina entre un 15% i un 20% de la seva pro­ducció, bàsica­ment al sud de l'Estat francès.

Abans i ara.

La prin­ci­pal com­petència de preus de Palau i Fills, que el 2012 va fac­tu­rar “entre 10 i 11 mili­ons d'euros”, ara és la interna, tot i que no que­den al marge dels efec­tes de la glo­ba­lit­zació: “Abans estàvem refe­ren­ci­ats amb els preus de la Llotja de Bell­puig, ara ho estem amb la Ibèrica i qui et diu que demà no serà amb una llotja euro­pea?”, refle­xi­o­nen els fills de Vir­gili Palau, qui a prin­ci­pis dels anys cin­quanta va començar a ven­dre conills i als anys sei­xanta, ja a matar-ne.

Avui dia, el sacri­fici d'aquests ani­mals a Palau i Fills és molt ràpid i inno­va­dor: “Hem sigut pio­ners, si més no en l'àmbit espa­nyol i euro­peu, en l'ator­di­ment dels conills amb CO². Abans de morir, l'ani­mal perd la consciència, es relaxa i sagna molt millor, de manera que es con­serva més dies”. Un 70% de la pell de conill es des­tina al mer­cat xinès.

Palau i Fills, SA es va fundar el 1982 però els seus orígens es remunten a l'inici dels anys cinquanta, quan Virgili Palau va començar a vendre conills, i posteriorment també a sacrificar-los. El 1968 es va construir un petit escorxador amb dues càmeres de refrigeració i emmagatzematge i a mitjan anys setanta es va instaurar la producció en cadena. A finals dels noranta es va fer la darrera ampliació important de les instal·lacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El negoci del conill, de la inseminació a la taula

Publicat a