Empreses

El negoci del conill, de la inseminació a la taula

L'empresa d'Avià Palau i Fills mata i elabora 8.000 conills diaris que es venen especejats o sencers a gust del client. Entre un 15% i un 20% s'exporta, sobretot, a l'altra banda dels Pirineus

Facturació

10 M€

Treballadors

52

Any de fundació

1982


El conill té a favor seu la dietètica: és la carn més baixa en greixos animals i sodi; la menys calòrica, però amb més valor nutricional pel seu alt grau de proteïnes; rica en ferro i potassi; vitamínica, etc. Però té un inconvenient: “És més car produir un quilo de carn de conill que un de porc o pollastre i, com més tendre es vol, al voltant d'un quilo o, com a molt, 1,3 quilos, més costós és.” Amadeu Palau, cap de producció de Palau i Fills, SA, sap bé de què parla. Ell és, juntament amb el seus germans Josep i Ramon, un dels responsables d'aquesta empresa d'Avià que mata i elabora diàriament 8.000 conills, però amb capacitat per arribar fins a 12.000.

Palau i Fills (escorxador, sala d'especejament i sala d'elaborats de conill) forma part del Grup Palau, que també inclou un centre d'inseminació artificial i granges de mares i engreix. El cicle, doncs, es controla des del començament fins al final. Al centre d'inseminació disposen de 400 mascles, majoritàriament de races franceses, que proporcionen el semen necessari per a les 4.000 conilles mares de la granja i entre 12.000 i 15.000 dosis mensuals de semen que venen a altres productors. “Cada dosi d'aquestes té una efectivitat del 85%, la qual cosa representa una mitjana de 9,7 o 9,8 conills per part de mitjana”, comenta Josep Palau, cap d'exportació de l'empresa. Les conilles, que tenen un part cada 42 dies (8,69 l'any), tenen una vida reproductiva útil de 14 o 15 mesos. Per garantir un estat saludable dels animals, doncs, la reposició és clau: “En cada nou part hi ha entre un 10% i un 15% de mares noves.”

El centre d'inseminació i les granges de Palau i Fills es troben repartits entre Avià i Montmajor. “De terreny per ampliar la granja i posar-hi més mares n'hi ha, la capacitat actual es podria fins i tot doblar, però, de moment, ho hem estabilitzat en 4.000, a l'espera de com evoluciona la situació econòmica”, diuen. L'empresa berguedana, 100% propietat familiar, va començar a dins el poble i, per poder créixer, se'n va anar a la zona industrial d'Avià i ara és el nucli urbà que gairebé els ha atrapat. La planta de producció actual ocupa uns 1.200 m² –encara que si hi afegim les zones d'emmagatzematge, són uns 1.900 m²–, i dóna feina a 52 persones (60 en total al grup agroalimentari Palau).

Mil i una presentacions.

Si del porc s'aprofita tot, del conill, gairebé també. Només així poden sortir els números. Palau i Fills va començar a fer especejament de conill arran de la petició de l'empresa de distribució alimentària Supeco de Manresa. A partir de llavors van veure la necessitat de comercialitzar safates amb les parts del conill que els quedaven. “Aquest va ser un maldecap important i un canvi radical en la nostra manera de treballar; ens havíem d'inventar noves presentacions del conill per tenir els mínims excedents”, explica Amadeu. Així doncs, a part de conills sencers, Palau i Fills va començar a vendre safates només d'espatlles o només costelles, llom filetejat, llom sencer desossat, jarret, conill per a arròs, ronyons, fetge, etc., a més a més d'elaborats diversos com ara hamburgueses, salsitxes, pilotilles i pinxos de conill. “Cada producte té el seu mercat, la seva demanda i el seu preu, però quan fas els escandalls veus que has de poder vendre tot el conill, perquè partim d'una matèria primera cara”, recalca Josep Palau. Per tant, l'excusa que el conill no es consumeix perquè comporta feina el fet de cuinar-lo ja no és vàlida: “Amb els nostres productes, facilitem al màxim la feina; trigues el mateix a fer uns talls de llom a la planxa que unes mitjanes de conill.”

Tot el conill que elaboren a Palau i Fills és apte per a celíacs, ja que no conté gluten, i té una caducitat de 14 dies (21 com a màxim si està envasat en atmosferes protectores). En aquest sentit, una possible veta de mercat que estan explorant és el congelat, “per poder garantir uns preus bastant fixos a la producció”. Segons Josep Palau, “el que s'intenta des de fa temps, tot i que no és fàcil, és potenciar el mercat del congelat perquè això permet gestionar millor l'excedent que hi pugui haver en un moment puntual, vendre'l a països no productors, i donar unes dates de caducitat més llargues”.

Ara per ara, el percentatge de conill congelat de Palau i Fills és mínim, de l'1%, tot i que l'objectiu futur seria arribar a un 4% o un 5%. “Teníem un mercat tradicional de congelat que havíem fet servir sempre, Mallorca i una mica les Illes Canàries, però en preus ara et trobes que està tot molt explotat; un congelat hauria de vendre's com a mínim al mateix preu que un producte fresc, per les despeses addicionals que representa”, opina el mateix Josep Palau. Rússia i alguns països de l'Amèrica Llatina, consumidors i en vies de creixement, podrien ser alguns dels mercats a estudiar més a fons d'aquí a uns anys, després d'haver-hi fet ja algunes operacions concretes fa temps. Palau i Fills ven sobretot a grans superfícies, però també al comerç tradicional. En el món de l'exportació la firma hi va entrar fa uns deu anys, i ara hi destina entre un 15% i un 20% de la seva producció, bàsicament al sud de l'Estat francès.

Abans i ara.

La principal competència de preus de Palau i Fills, que el 2012 va facturar “entre 10 i 11 milions d'euros”, ara és la interna, tot i que no queden al marge dels efectes de la globalització: “Abans estàvem referenciats amb els preus de la Llotja de Bellpuig, ara ho estem amb la Ibèrica i qui et diu que demà no serà amb una llotja europea?”, reflexionen els fills de Virgili Palau, qui a principis dels anys cinquanta va començar a vendre conills i als anys seixanta, ja a matar-ne.

Avui dia, el sacrifici d'aquests animals a Palau i Fills és molt ràpid i innovador: “Hem sigut pioners, si més no en l'àmbit espanyol i europeu, en l'atordiment dels conills amb CO². Abans de morir, l'animal perd la consciència, es relaxa i sagna molt millor, de manera que es conserva més dies”. Un 70% de la pell de conill es destina al mercat xinès.

Palau i Fills, SA es va fundar el 1982 però els seus orígens es remunten a l'inici dels anys cinquanta, quan Virgili Palau va començar a vendre conills, i posteriorment també a sacrificar-los. El 1968 es va construir un petit escorxador amb dues càmeres de refrigeració i emmagatzematge i a mitjan anys setanta es va instaurar la producció en cadena. A finals dels noranta es va fer la darrera ampliació important de les instal·lacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El negoci del conill, de la inseminació a la taula

Publicat a