L'ésser humà sem­pre ha tin­gut una certa atracció pel catas­tro­fisme i per les pre­dic­ci­ons sobre la fi del món. Jesu­crist ja va anun­ciar la immi­nent arri­bada del judici final i el Nou Tes­ta­ment parla també de l'Apo­ca­lipsi. Entre els anun­cis de la fi del món des­ta­quen el del Beat de Liébana, el 793; el del papa Inno­cenci III, l'any 1284, i així podríem con­ti­nuar. Quan es fan aquests anun­cis es des­perta un gran interès que dura fins que s'incom­pleix la pre­dicció. Recordo el pas­sat 21 de desem­bre, quan no es va pro­duir la fi del món anun­ci­ada pel calen­dari maia, que més d'un es va empor­tar una decepció. El mateix va suc­ceir a prin­ci­pis del segle XXI quan l'efecte 2000 no va anar acom­pa­nyat de cap dels des­as­tres pre­vis­tos.

Una altra pre­dicció és la de Nos­tra­da­mus, que va dir: “Des del matí tran­quil la fi arri­barà quan del cavall que balla el nom­bre de cer­cles sigui nou.” Alguns inqui­ets amb molta ima­gi­nació apun­ta­ven que Nos­tra­da­mus es refe­ria al Gang­nam Style, ja que la seva core­o­gra­fia es coneix com el ball del cavall, i que els nou cer­cles es refe­rien als mil mili­ons de visi­tes al You­tube. Com que el nom­bre de visi­tes al You­tube del popu­lar vídeo coreà ja passa dels 1.594 mili­ons, tam­poc no s'ha com­plert la pre­visió.

Una part de la mito­lo­gia catas­tro­fista s'ocupa també dels des­as­tres econòmics. Aquests des­per­ten l' interès de mol­tes per­so­nes, espe­ci­al­ment en anys de cai­guda de l'acti­vi­tat econòmica. Nou­riel Rubini va dir que l'euro des­a­pa­rei­xe­ria l'any 2010. I eco­no­mis­tes tan pres­ti­gi­o­sos com ara Paul Krug­man, Willem Bui­ter, eco­no­mista en cap de Citi­group, o George Soros també van anti­ci­par que l'euro des­a­pa­rei­xe­ria l'any 2012. Altres ana­lis­tes també apos­ta­ven per la fallida total de països com per exem­ple Espa­nya, i que es pro­dui­ria el 2009 o el 2010. No han fal­tat els que deien que el 2011 tot­hom per­dria tots els estal­vis en dipòsits ban­ca­ris. Per sort no ha estat així.

El pro­blema d'aquests mals augu­ris econòmics és que incre­men­ten el fata­lisme, les depres­si­ons i per­ju­di­quen encara més el con­sum. Per tant, fan encara més difícil que l'eco­no­mia es recu­peri. L'acti­tud posi­tiva no té gai­res adep­tes. De tota manera, un estudi recent de la clínica Mayo con­clou que l'acti­tud posi­tiva redu­eix l'estrès, millora la salut i redu­eix la pro­ba­bi­li­tat d'infart. A més, el pen­sa­ment posi­tiu millora la pro­duc­ti­vi­tat a la feina. Un altre estudi de la Facul­tat de Medi­cina de Har­vard va en la mateixa línia i afirma, a més, que a la gent opti­mista tot els va millor. En aquest punt hi afe­geixo que van millor els països on hi ha més gent amb acti­tud posi­tiva. Con­clusió: ens convé menys pes­si­misme. Això no treu que en situ­a­ci­ons de crisi cal­gui tre­ba­llar de valent per cor­re­gir errors, fer refor­mes estruc­tu­rals per gua­nyar com­pe­ti­ti­vi­tat i apos­tar per valors que redu­ei­xin els dese­qui­li­bris i fomen­tin la sos­te­ni­bi­li­tat.