L'afició pel catastrofisme
L'ésser humà sempre ha tingut una certa atracció pel catastrofisme i per les prediccions sobre la fi del món. Jesucrist ja va anunciar la imminent arribada del judici final i el Nou Testament parla també de l'Apocalipsi. Entre els anuncis de la fi del món destaquen el del Beat de Liébana, el 793; el del papa Innocenci III, l'any 1284, i així podríem continuar. Quan es fan aquests anuncis es desperta un gran interès que dura fins que s'incompleix la predicció. Recordo el passat 21 de desembre, quan no es va produir la fi del món anunciada pel calendari maia, que més d'un es va emportar una decepció. El mateix va succeir a principis del segle XXI quan l'efecte 2000 no va anar acompanyat de cap dels desastres previstos.
Una altra predicció és la de Nostradamus, que va dir: “Des del matí tranquil la fi arribarà quan del cavall que balla el nombre de cercles sigui nou.” Alguns inquiets amb molta imaginació apuntaven que Nostradamus es referia al Gangnam Style, ja que la seva coreografia es coneix com el ball del cavall, i que els nou cercles es referien als mil milions de visites al Youtube. Com que el nombre de visites al Youtube del popular vídeo coreà ja passa dels 1.594 milions, tampoc no s'ha complert la previsió.
Una part de la mitologia catastrofista s'ocupa també dels desastres econòmics. Aquests desperten l' interès de moltes persones, especialment en anys de caiguda de l'activitat econòmica. Nouriel Rubini va dir que l'euro desapareixeria l'any 2010. I economistes tan prestigiosos com ara Paul Krugman, Willem Buiter, economista en cap de Citigroup, o George Soros també van anticipar que l'euro desapareixeria l'any 2012. Altres analistes també apostaven per la fallida total de països com per exemple Espanya, i que es produiria el 2009 o el 2010. No han faltat els que deien que el 2011 tothom perdria tots els estalvis en dipòsits bancaris. Per sort no ha estat així.
El problema d'aquests mals auguris econòmics és que incrementen el fatalisme, les depressions i perjudiquen encara més el consum. Per tant, fan encara més difícil que l'economia es recuperi. L'actitud positiva no té gaires adeptes. De tota manera, un estudi recent de la clínica Mayo conclou que l'actitud positiva redueix l'estrès, millora la salut i redueix la probabilitat d'infart. A més, el pensament positiu millora la productivitat a la feina. Un altre estudi de la Facultat de Medicina de Harvard va en la mateixa línia i afirma, a més, que a la gent optimista tot els va millor. En aquest punt hi afegeixo que van millor els països on hi ha més gent amb actitud positiva. Conclusió: ens convé menys pessimisme. Això no treu que en situacions de crisi calgui treballar de valent per corregir errors, fer reformes estructurals per guanyar competitivitat i apostar per valors que redueixin els desequilibris i fomentin la sostenibilitat.