Empreses

Masats constitueix una empresa als EUA per proveir el transport públic

Des de fa uns mesos, l'empresa bagenca ja serveix les primeres portes a la companyia sueca Volvo

Per poder vendre a les empreses públiques dels EUA (paradigma del lliure comerç), les companyies han d'acreditar que el 60% de la producció està feta al país. En vista d'aquesta normativa, la firma bagenca Masats ha decidit constituir Masats LLC a Calhoun, a l'estat de Geòrgia (EUA), i així poder servir, en una primera fase, 1.200 portes i equips de portes d'autobús per a Volvo, fabricant de vehicles urbans per al sector del transport públic nord-americà.

Masats, amb seu a Sant Salvador de Guardiola i especialitzada en sistemes d'accessibilitat per al transport públic (portes, rampes, elevadors, sistemes d'emergència...), ha fet el salt als EUA mitjançant un acord de col·laboració amb l'empresa Dinamic de Santpedor, instal·lada a Calhoun i amb la qual Masats té una llarga relació. “Ens lloguen una part de la seva nau i de les seves oficines perquè nosaltres puguem fer una part de la nostra producció allà”, explica Frederic Solé, director general de Masats. “En una primera fase, per als tres primers anys, ho preveiem així i després, segons el volum de negoci que aconseguim, decidirem si invertim en una fàbrica al cent per cent nostra.” Masats compta començar a fabricar als EUA a partir del mes de setembre.

La inversió inicial de Masats per engegar la seva filial als EUA serà com a mínim d'uns 600.000 euros, tot i que les expectatives són poder facturar en quatre anys l'equivalent a 5 o 6 milions d'euros. “El mercat nord-americà, tot i ser molt conservador, per a nosaltres és interessant perquè és molt madur i estable. No és que sigui un gran mercat quant a volum i té un posicionament de preus alt, però per a nosaltres representa un important avantatge: només té un únic proveïdor. En aquest sentit els clients ens diuen que necessiten que hi hagi competència per trencar la situació monopolista actual”, exposa Solé. Masats compta amb l'ajuda d'una empresa local nord-americana no només per introduir-se al país, sinó també per a tot allò que fa referència a la posterior venda de recanvis i atenció al client.

Relació amb volvo.

Amb la firma sueca Volvo, Masats hi manté una sòlida i creixent relació comercial. Tant és així que des del novembre del 2012 Masats ha signat contractes amb Volvo Bus Corporation per servir portes d'autobús interurbà per a les plantes que la carrossera té a Polònia i a Suècia. “Al mes de març ja estàvem al cent per cent de les previsions i de cara al futur les relacions amb ells són bones”, avança Solé. Amb Novabus, filial de Volvo al Canadà, recentment Masats també ha arribat a acords de col·laboració per lliurar 600 portes i sistemes de portes per a vehicles urbans.

D'altra banda, per a l'empresa alemanya MAN Truck & Bus KG (del grup Volkswagen) Masats començarà aquest juny o juliol la producció de portes i sistemes de portes per a 500 autocars de luxe anuals per un període de tres anys. Aquestes portes seran per als dos vehicles de carretera de gamma més alta de MAN Truck & Bus KG, fabricats a Polònia i a Alemanya.

Amb tot, Masats, que exporta un 55% de la seva producció i el 2012 va vendre a 52 països, té un ull posat en el continent asiàtic. A Singapur ja han guanyat dos concursos per abastir 400 vehicles urbans de gamma alta, i també tenen mercat a molts altres països, com ara Tailàndia, Hong Kong, l'Índia, Israel, l'Iran –històricament molt important però ara menys, a causa de l'embargament–, Malàisia... D'Amèrica, un dels mercats que els està anant millor és Mèxic –“Una economia molt estable, a diferència del Brasil”, per Solé– i aquest any també estan estudiant entrar en el mercat rus.

Tota la producció de Masats, que l'any passat va facturar 25,6 milions d'euros i aquest 2013 preveu assolir els 26 milions, es fa a la seu central de Sant Salvador de Guardiola, en unes instal·lacions de 14.800 m². Tot i així, treballen amb una gran xarxa de proveïdors de peces de mecanitzat, electrònica, pintura, etcètera, i una part dels components són d'importació. El 2012, Masats va dedicar a R+D+I un 3,7% de la facturació. Una de les seves grans apostes de futur és el sector del ferrocarril, al qual es dediquen des de l'any 2008. Bàsicament han treballat per a trens de rodalia i tramvies: a Belgrad, Veneçuela, el Brasil, el metro de Madrid...

L'experiència de Masats en el sector del transport públic rodat els ha convertit en un referent pel que fa a rampes i portes elèctriques. “Tot i que en el transport urbà encara s'utilitzen moltíssimes solucions pneumàtiques, nosaltres fa més de 20 anys que treballem amb sistemes elèctrics, la qual cosa ens està donant una posició d'avantatge”, explica Solé. L'any 2012, Masats, avui dia amb una plantilla de 260 treballadors, va produir 16.000 equips, 6.500 fulles de porta i 600 rampes i plataformes.

Els orígens de Masats es remunten al 1953, quan Salvador Alapont va fundar l'empresa Salvador Alapont Masats, dedicada a la reparació de vehicles. Masats actualment se centra en la fabricació de sistemes d'accessibilitat per al transport públic.
Facturació
25,6 M€
Treballadors
260
Any de fundació
1953
canvis

Dependents dels carrossers

A finals de l'any 2002, el grup guipuscoà fabricant d'autocars Irizar va entrar com a accionista majoritari a Masats, de manera que actualment té un 84% de les accions i la resta continuen en mans de la família Alapont. “Del 2002 al 2008 gairebé vam créixer el doble”, comenta Frederic Solé. Des del 2009, però, Masats ha fet esforços per compensar amb l'exportació la “greu caiguda de vendes a Espanya i Portugal”. “La situació dels carrossers d'aquí és molt dramàtica. Si a Espanya es matriculaven entre 800 i 1.000 vehicles per al transport urbà, aquest any com a màxim se'n vendran 100”, diu Solé.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Masats constitueix una empresa als EUA per proveir el transport públic

Publicat a