L'hotel Terradets torna als orígens

L'hotel més gran del Pallars Jussà va començar el seu camí fa prop de cent anys com a casa de postes situ­ada just abans de l'entrada al con­gost de Ter­ra­dets, que comu­nica les comar­ques de la Noguera i el Pallars. Aquell pas natu­ral estret havia estat històrica­ment un objec­tiu de ban­do­lers i als anys vint i trenta encara s'hi movien de tant en tant lla­dres a l'assalt dels viat­gers menys pre­vin­guts i sense pos­si­bi­li­tat d'esca­patòria per l'abrupte camí entre la roca i el riu per on havien de pas­sar. Per això, si es feia fosc, molts viat­gers pre­fe­rien parar a l'hos­tal i con­ti­nuar el viatge al matí.

Així va arren­car la història de l'hotel Ter­ra­dets, lla­vors Casa Gabriel, un petit hos­tal on s'hi bar­re­java la neces­si­tat de tirar la casa enda­vant amb l'hos­pi­ta­li­tat amb els viat­gers més infor­tu­nats. “Recordo que el meu avi més d'un cop havia ser­vit sopar i llit a gent a qui havien robat o que se li havia fet tard. Al cap d'unes set­ma­nes pot­ser tor­na­ven i lla­vors li paga­ven, però això no era l'impor­tant”, explica l'Alba Serra Fillat, actual pro­pietària de l'hotel Ter­ra­dets i del res­tau­rant del Llac, les dues uni­tats d'un negoci que ha anat pas­sant de forma inin­ter­rom­puda de pares a fills durant qua­tre gene­ra­ci­ons. “Al prin­cipi Casa Gabriel era un hos­tal i era a l'altre cos­tat de la car­re­tera, però la cons­trucció de la via del tren [hi passa la línia de Lleida a la Pobla de Segur i el tram de Cellers es va inau­gu­rar el 1949] va obli­gar a cons­truir-lo de nou a l'altre cos­tat.” Aque­lles difi­cul­tats no van atu­rar el negoci, sinó al con­trari, va con­ti­nuar crei­xent les dècades següents, fins con­ver­tir-se avui en l'esta­bli­ment hote­ler més gran del Pallars Jussà, amb una sei­xan­tena d'habi­ta­ci­ons amb vis­tes espec­ta­cu­lars sobre el llac de Ter­ra­dets i la serra del Mont­sec, i amb una sèrie d'acti­vi­tats de lleure i de natura rela­ci­o­na­des amb l'entorn geogràfic on es troba situat: sen­de­risme al con­gost de Mont-rebei, a la vall Fosca i altres parat­ges natu­rals, sor­tida en 4x4, els teles­co­pis del Cen­tre d'Obser­vació de l'Uni­vers d'Àger, piragüisme i caiacs, excur­si­ons a peu i en bici­cleta per les pro­xi­mi­tats del llac, on s'hi està cons­truint un camí que per­metrà rode­jar-lo a peu, entre d'altres. “No som només hote­lers sinó pro­mo­tors turístics i proveïdors d'experiències als visi­tants i d'acti­vi­tat per a la comarca”, explica Xavier Boi­xadós, marit de l'Alba i res­pon­sa­ble de l'àrea d'acti­vi­tats turísti­ques. A més d'inver­tir en millo­rar les ins­tal·laci­ons pròpies (s'ha cons­truït recent­ment una pista de pàdel, una nova sala d'estar, s'ha equi­pat l'hotel amb bici­cle­tes elèctri­ques per fer excur­si­ons per la zona), es col·labora amb l'orga­nit­zació d'esde­ve­ni­ments espor­tius i cul­tu­rals, des d'un cam­pi­o­nat de para­pent fins al ral·li Ter­ra­dets d'esca­lada.

Ara l'hotel aposta també per tor­nar als orígens i està pre­pa­rant un pro­ducte per a famílies: un espai amb hort i amb granja, per tal de tenir-hi galli­nes, conills, ànecs, ove­lles i també pro­duc­tes del camp que els infants puguin tocar. Com una casa rural, però amb els ser­veis i les como­di­tats d'un hotel. “Jo era una nena i recordo com a casa el meu avi, a més de por­tar l'hos­tal també tenia cor­ders i fèiem hort a casa”, explica l'Alba. Ara, recu­pe­ra­ran aquesta idea però no pas per al con­sum fami­liar sinó enfo­cat als cli­ents.

Durant el 2012 l'hotel va regis­trar 18.000 per­noc­ta­ci­ons. S'ha produït una lleu­gera recu­pe­ració res­pecte dels pri­mers anys de la crisi, en què el cop va ser fort per a aquest hotel i per al con­junt dels hotels d'inte­rior i de mun­ta­nya del país, molt depen­dents del turisme inte­rior. “Hem vist que de totes les uni­tats de negoci (l'hotel, el res­tau­rant, la cafe­te­ria, les acti­vi­tats) era l'hotel on teníem més camp per córrer, en la seva pro­moció i comer­ci­a­lit­zació, i un cop ho hem vist i ens hi hem posat, ha donat resul­tat i ara hem tor­nat a créixer”, explica la pro­pietària. El res­tau­rant, però, manté també el gran atrac­tiu del seu res­tau­rant. Ofe­reix unes vis­tes impres­si­o­nants del llac i està espe­ci­a­lit­zat en cuina palla­resa amb tocs d'autor.