Santandreu Consultors - 1 juny 2013 2.00 h

La banca s'ha de reinventar

En pocs anys la reestructuració bancària ha estat un fet ben palès tant a Catalunya com a l'Estat. ARXIU /JUDIT FERNANDEZ.

A final del 2012, la quota de mercat de la gran banca espanyola –sis bancs– era del 69%. D'aquests tres, els tres primers –Santander, BBVA i Caixa Bank– totalitzaven el 48%. En canvi, el 1997 els cinc majors bancs de llavors copaven un 32% del mercat. La previsió del sector apunta que a final de la crisi la gran banca suposarà un 80%. Comparant aquesta dada amb altres països del seu entorn, Espanya ocuparia el cinquè lloc en concentració de mercat, corrent així el risc de convertir-se en oligopoli

Eliseu Santandreu - Santandreu Consultors

El 31 de desembre de 1984, hi havia registrats a Espanya 130 bancs dels quals 94 eren de capital espanyol i la resta, estrangers, així com una cinquantena de caixes d'estalvi. A Catalunya, mitja dotzena de bancs que van créixer en la dècada dels setanta, com Catalana, Atlàntic, Condal, Cadesbank o Europa –el Banc de Sabadell era llavors un banc local-, van sucumbir a la crisi bancària dels anys vuitanta.

En aquella època les caixes van decidir oferir pòlisses de crèdit i descompte comercial, productes que fins llavors comercialitzaven els bancs. Aquests van reaccionar llançant-se a concedir hipoteques, producte que més tard passaria a ser el més important del sector. Aquests canvis estratègics van originar un enorme creixement del sector, arribant-se al rècord de 46.065 oficines. El negoci va quedar repartit al 50% entre caixes i bancs.

Després de la fallida de Lehman Brothers Holdings, Inc. al setembre del 2008 i les subprime, el sector bancari mundial primer i més tard i amb gran virulència en l'àmbit espanyol, va experimentar tals canvis que va suposar la reducció de 35.000 empleats i el tancament de més de 6.000 oficines.

En opinió dels experts, els ajustaments previstos per a l'actual 2013 podrien afectar 20.000 persones, amb la qual cosa s'hauran destruït en total 55.000 ocupacions en el sector, en només sis anys.

NOU MAPA.

A final del 2012, la quota de mercat de la gran banca espanyola -sis bancs- era del 69%. D'aquests tres, els tres primers –Santander, BBVA i Caixa Bank- totalitzaven el 48%. En canvi, el 1997 els llavors cinc majors bancs de llavors copaven un 32% del mercat. La previsió del sector apunta que a final de la crisi la gran banca suposarà un 80%. Comparant aquesta dada amb altres països del seu entorn, Espanya ocuparia el cinquè lloc en concentració de mercat, corrent així el risc de convertir-se en oligopoli.

Una circumstància que podria presentar-se és que, en desaparèixer oficines de caixes o bancs en moltes àrees rurals, els habitants d'aquestes puguin tenir dificultats per realitzar operacions bancàries o veure's obligats a desplaçar-se a ciutats més grans. No resultaria estrany que pogués ressorgir la figura històrica del delegat de banca.

CANVI D'USOS.

El préstec hipotecari va ser, fins abans de la crisi la joia de la corona per a qualsevol entitat financera. El nombre d'hipoteques constituïdes sobre habitatges es va situar en 19.115 a la fi del 2012, amb una caiguda del 31,6% respecte al mateix mes de 2011, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), i el més preocupant per a la banca és que la seva caiguda segueix imparable.

En els moments suprems del boom se signava una mitjana de 130.000 préstecs hipotecaris al mes. Actualment no arriba a 19.000, o sigui set vegades menys. Aquest és un dels motius més destacables pels quals la banca haurà d'estructurar-se per gestionar poc més de 630 hipoteques al dia, en lloc de les més de 4.300 de fa set anys.

NOUS OBJECTIUS.

Per captar els recursos necessaris per finançar l'expansió de principis de la dècada del segle va sorgir la guerra del passiu. Totes les entitats van llançar ofertes que arribaven a tipus d'interessos per sobre del quatre per cent, bé per retenir els seus clients o per robar-los a la competència. Aquest encariment del passiu els va suposar un fort deteriorament en els comptes de resultats que es va reflectir amb més cruesa a les entitats que van resultar rescatades o nacionalitzades.

L'objectiu compartit per totes les entitats financeres consisteix a recuperar la rendibilitat financera (ROE) la mitjana de la qual se situava l'any 2012 en el 3,68% molt allunyada de la del 34% de l'any 2007. La reducció de la rendibilitat ha donat lloc que les entitats estiguin donant voltes de rosca al client, sobretot quant a l'aplicació de comissions.

DIGERIR LES FUSIONS.

Els resultats no milloraran fins que s'hagin digerit les fusions i adquisicions que s'han produït i les que falten per donar-los una destinació, com Bankia, CatalunyaCaixa, Novagalicia; la reducció de la morositat i el compliment de les normes de Basilea III, que compondrà un nou mapa. A partir d'aquest moment aquelles entitats que desitgin créixer a Espanya haurien de fer-ho a través de creixement orgànic en lloc d'adquirir entitats o oficines com s'ha anat produint fins a la data, excepte fusions importants que es puguin produir entre les entitats supervivents.

Recuperar el prestigi

A més dels aspectes econòmics i financers, un repte no menys important que ha de corregir el sector bancari consisteix a recuperar el prestigi perdut durant la crisi i que ha causat l'animadversió de la població, tant des d'un aspecte directe, com l'efecte de les subordinades i preferents, com un efecte indirecte en considerar el sector bancari com el principal culpable de la greu crisi que sofrim, la qual cosa queda de manifest a la vista de l'enorme nombre de banquers reclamats per la justícia.