El món de Joan P. Fàbregas
Els papers publicats als anys 1930 per l'empresari Joan P. Fàbregas (Sant Martí de Provençals, 1893-Londres, 1966), conseller d'Economia del govern de la Generalitat de Catalunya al 1936 (durant, només, 80 dies), són molt suggestius. D'entrada, pot sorprendre la seva diversitat. D'una banda, hi ha rapports o informes sobre la situació econòmica (i l'interès que puguin tenir com a mercat, o com a model, per a l'economia catalana), de diverses àrees no especialment conegudes entre nosaltres: Irlanda, el Pròxim Orient, els països bàltics. D'altra banda, Fàbregas és autor d'un manual d'economia, fruit d'un curs d'extensió universitària a l'Institut de Ciències Econòmiques de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, que titularà Assaig d'economia política (Barcelona, Atenes A.G., 3 vols., 1932-34), i d'una llarga reflexió de 165 pàgines sobre la crisi econòmica mundial iniciada el 1929. Finalment, Fàbregas és autor d'un text sobre una qüestió aleshores –i ara- important amb un títol inequívoc: Les possibilitats econòmiques d'una Catalunya independent (Barcelona, Atenes A.G., 1932).
Aquests papers són escrits per algú que reuneix una triple condició. Primer, és un petit –i no tan petit- actiu empresari, fill de taverner de Sant Martí de Provençals, que, després de la Setmana Tràgica de 1909, emigra primer a Argentina, on treballaria com a forner, i, després, a Estats Units, on comença a “una granja del Far West”. En tornar, després de passar per Banca Marsans, posa en marxa CCI. El Centre Internacional d'Intercanvi era una empresa d'estudi de mercats exteriors i de suport a les exportacions, amb una “gran i espectacular oficina instal·lada al n.12 del carrer Fontanella de Barcelona” (segons Manuel Ibáñez i Escofet, el futur gran director de diaris, que hi havia treballat). Segon, és un professor d'economia, amb el manual d'Alfred Marshall com a referència, en uns anys, els 1930, on l'economia comença tot just a ensenyar-se i, encara, de forma dispersa i fragmentada. Tercer, és un polític: seria a les llistes d'ERC a les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931, entraria a formar part del Consell d'Economia de Catalunya l'agost de 1936, i esdevindria titular de la Conselleria d'Economia el mes següent, en el moment en què la Confederació Nacional del Treball, sindicat i partit alhora, entra al govern de Catalunya.
Joan P. Fàbregas va tenir un bon coneixement de l'economia mundial dels anys 1930. S'interessà, especialment, per les possibilitats econòmiques de les noves petites nacions d'Europa sorgides dels fracassos d'alguns dels grans imperis europeus.
Al llibre A través del Pròxim Orient (Barcelona, Llibreria Catalònia, 1930) presenta, sense cap tipus d'idealització, alguns dels diversos estats sorgits de la desaparició de l'Imperi d'Austria-Hongria i de l'Imperi Otomà. Per exemple, és especialment crític amb la Turquia de Mustafa Kemal, on “el diner és una cosa que enlluerna i arrossega fins al crim, tota vegada que ha esdevingut un substitut d'Al·là”.
En canvi, la visió que dóna de la crisi de l'Imperi Britànic que permet la independència d'Irlanda és molt més positiva. A Irlanda i Catalunya. Paral·lelisme politicoeconòmic (Barcelona, 1932), el nou estat irlandès i la seva direcció política són presentats com a exemples a tenir en compte.
Per bé que no serien aplegats en forma de volum, també són molt interessants els articles que Fàbregas, el 1928, a la revista El productor, destinà a presentar els estats bàltics, sorgits després de l'enderrocament de l'Imperi dels Tsars, i integrats, aleshores, a la URSS. Segons Fàbregas, aquests estats ubicats a la mar Bàltica, el dia que es deslliguin de la URSS, poden esdevenir uns bons mercats per a l'economia catalana.
El futur de l'economia catalana es troba, segons Fàbregas, en la possibilitat real d'una Catalunya independent, agermanada amb tots els pobles d'Ibèria i del món, deslliurada de l'opressió econòmica de l'Estat espanyol (que és un residu de l'antic Imperi Hispànic).
Perifèria i centre
A la sessió del 5 de desembre de 1936 de la Jornada de la Nova Economia, Fàbregas explicà que “la perifèria hispànica, com diria el meu volgut i estimat mestre el geògraf i historiador Gonzalo de Reparaz, s'enfronta, una vegada més, amb el centralisme hispànic… que ha absorbit totes les possibilitats de la nostra nació, i ha condemnat els nostres germans, els obrers castellans, a portar la vida més miserable, pobra i ignominiosa”.
