Gran angular

La V conferència de Tòquio pel desenvolupament Africà

De l'1 al 3 de juny ha tin­gut lloc a Yoko­hama la cin­quena edició de la Con­ferència Inter­na­ci­o­nal de Tòquio sobre el Desen­vo­lu­pa­ment d'Àfrica, cone­guda com a TICAD-V per la seva sigla en anglès.

La TICAD va ser cre­ada pel Japó al 1993 i des de lla­vors s'ha reu­nit tres cops a Tòquio (1998 i 2003) i dos cops a Yoko­hama (2008 i 2013).

La cosa va començar quan el Japó era la gran potència asiàtica neces­si­tada de mol­tes matèries pri­me­res per fer rut­llar la seva maquinària indus­trial i ha anat fent-se cada cinc anys mal­grat que per als països afri­cans exis­tei­xen ara altres països molt relle­vants, com poden ser la Xina o l'Índia i –per des­comp­tat- la UE i, ara, fins i tot, els BRICS (grup for­mat per Bra­sil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica) com a bloc.

Si fa uns anys l'Àsia era l'àrea de més ràpida expansió mun­dial i Àfrica havia estat en letar­gia enmig de con­flic­tes de tota mena, el pano­rama africà ha anat millo­rant d'ençà que les mul­ti­na­ci­o­nals han des­co­bert que el con­ti­nent sub­sa­harià té el 89% de les reser­ves mun­di­als de platí, el 60% de dia­mants, el 53% de cobalt, el 37% de zir­coni o el 34% de crom, i que la seva població de 1.000 mili­ons d'habi­tants pot ser un gran mer­cat si aug­men­ten les capa­ci­tats de com­pra dels seus ciu­ta­dans.

Això explica que després que la lla­vors Comu­ni­tat Euro­pea comencés la seva coo­pe­ració amb els països afri­cans des del Trac­tat de Roma de 1957, i més àmpli­a­ment des dels con­ve­nis de Lomé (des de 1975) i de Coto­nou (a par­tir del 2000) o les eime­res UE-Àfrica del Caire (2000), Lis­boa (2007) i Trípoli(2010), altres països s'han llançat a con­rear les volun­tats dels països afri­cans a través de cime­res i reu­ni­ons minis­te­ri­als.

És en aquest con­text que cal ins­criure la ini­ci­a­tiva japo­nesa del TICAD que té la par­ti­cu­la­ri­tat d'haver estat la pri­mera –com es va dir ja al 1993- per molt que el Japó no esti­gui en els últims anys al nivell dels rit­mes de crei­xe­ment que va asso­lir els anys 1960 i 1970, però són mol­tes les grans mul­ti­na­ci­o­nals japo­ne­ses que s'han ins­tal·lat amb comer­ci­a­lit­za­do­res o amb fir­mes amb pro­ducció local als països afri­cans.

Però la TICAD ha dei­xat d'ésser quel­com només japonès per con­ver­tir-se en un autèntic procés inter­na­ci­o­nal. Aquest cop a Burkina Faso i a Etiòpia han tin­gut lloc reu­ni­ons pre­pa­ratòries de la cin­quena TICAD feta a Yoko­hama.

FONS GLO­BAL.

En aquest sen­tit l'impor­tant de la ini­ci­a­tiva quin­quen­nal japo­nesa és que ha ser­vit per crear un “Fons Glo­bal per llui­tar con­tra la sida, la tuber­cu­losi i la malària” i ha ser­vit per cata­lit­zar mol­tes dis­cus­si­ons sobre els avenços dels països afri­cans res­pecte als Objec­tius de Desen­vo­lu­pa­ment del Mil·lenni, sobre com pro­moure la inte­gració econòmica regi­o­nal, sobre la millora de la for­mació o la recerca als països sub­sa­ha­ri­ans, així com la neces­si­tat d'inver­si­ons en infra­es­truc­tu­res, la diver­si­fi­cació econòmica i les bases per fer més atrac­ti­ves les eco­no­mies afri­ca­nes per a les inver­si­ons mul­ti­na­ci­o­nals.

Les suc­ces­si­ves reu­ni­ons de la Con­ferència de Tòquio sobre el Desen­vo­lu­pa­ment Africà i la sen­si­bi­li­tat dels japo­ne­sos en la reunió del G-8 –que ells van pre­si­dir a Oki­nawa al 2000 i a la qual van invi­tar molts líders afri­cans- va ser­vir perquè uns pocs líders afri­cans cre­es­sin a la Cimera de la Unió Afri­cana de Lusaka de 2001 la Nova Aliança pel Desen­vo­lu­pa­ment d'Àfrica (NEPAD) en què Sud-àfrica, Nigèria i Algèria posa­ven en marxa un pro­grama de recu­pe­ració africà pro­ta­go­nit­zat pels matei­xos afri­cans i no per potències exco­lo­ni­als, per les Naci­ons Uni­des o per orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals o ONG trans­na­ci­o­nals com havia estat fins lla­vors.

ESFORÇOS FINAN­CERS.

A les cime­res de Tòquio, mal­grat que avui ja no són les úniques –com s'ha dit abans-, hi acu­dei­xen molts caps d'estat i de govern afri­cans, la qual cosa obliga el Japó a fer esforços finan­cers per donar un mis­satge posi­tiu que faci que els afri­cans seguei­xin pen­sant que mal­grat l'ascens de Xina o de l'Índia el Japó segueix sent un amic impor­tant. És interes­sant des­ta­car, en aquest sen­tit, que men­tre el govern de Fukuda, a la cimera d'Oki­nawa de 2008, va anun­ciar 4.000 M$ de crèdits i 2.500 de dona­ci­ons, en aquesta edició del 2013, el govern de Sinzo Abe ha fet avançar el paquet finan­cer fins a 24.500 mili­ons –entre ajuda i crèdits-, que és més del que Àfrica rep de Xina encara que menys del que rep de la UE a través del Fons Euro­peu de Desen­vo­lu­pa­ment, el Pres­su­post de la UE i els crèdits del Banc Euro­peu d'Inver­si­ons.

Els països afri­cans han superat la fase de guer­res i con­flic­tes civils amb molt poques excep­ci­ons i per això Àfrica té un futur millor del que havia estat fins ara. Tot­hom s'ocupa d'Àfrica. No només –com era nor­mal- els països rics antics colo­nit­za­dors, el Banc Africà de Desen­vo­lu­pa­ment o les agències de les Naci­ons Uni­des i les Naci­ons Uni­des mateix, sinó també altres actors inter­na­ci­o­nals.

El cas més nova­dor i interes­sant es el dels BRICS, que en la seva cin­quena cimera -cele­brada a Dur­ban els dies 26 i 27 de març d'enguany sota pre­sidència del líder sud-africà Jacob Zuma- no dub­ta­ven a cele­brar la reunió sota el lema BRICS i par­te­na­riat pel desen­vo­lu­pa­ment, la inte­gració i la indus­tri­a­lit­zació d'Àfrica.

MOLTS pre­ten­dents.

A l'Àfrica li estan sor­tint molts pre­ten­dents i, un cop més, l'Europa que va ser la pri­mera a donar aju­des s'està que­dant enrere per estar, pro­ba­ble­ment, massa ocu­pada a resol­dre els seus pro­ble­mes interns.

Si l'Àsia ha sigut el ter­ri­tori líder del crei­xe­ment mun­dial de finals del segle XX, tot apunta que si acon­se­gueix domi­nar els pro­ble­mes medi­am­bi­en­tals i una admi­nis­tració cor­recta de recur­sos i de bon govern sense cor­rupció, Àfrica es con­ver­tirà en un nou focus de desen­vo­lu­pa­ment del segle XXI.

Els 175 mili­ons d'habi­tants de Nigèria, els 90 d'Etiòpia, els 85 d'Egipte, els 75 de la República Democràtica del Congo o els 50 de Sud-àfrica cons­ti­tu­ei­xen argu­ments clars i con­tun­dents que el mer­cat africà serà molt impor­tant a mesura que vagin aug­men­tant els nivells de renda per càpita i a mesura que les empre­ses inter­na­ci­o­nals i els inver­sors mun­di­als vagin con­fi­ant en el fet que Àfrica s'està con­ver­tint en una pla­ta­forma de nego­cis segura i amb pers­pec­ti­ves.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.