Focus

La patent catalana torna a ser líder

Catalunya recobra per primer cop en cinc anys el lideratge en el registre de patents a l'Estat després que, des de finals de l'any 2007, quedés sempre per darrere de la Comunitat de Madrid.

Saber-se protegir amb prestesa és clau per conservar l'avantatge que, innovant, s'ha tret a la competència
Catalunya ostenta un pes del 17,9% sobre el global de patents presentades a registre a tot l'Estat
La sol·licitud de patents d'un país és un indicador vàlid
de la seva potència
Les patents són un manera de monetitzar l'esforç que
es fa en recerca
La patent exigeix novetat, activitat inventiva i que se'n derivi una aplicació industrial

Han pas­sat més de 100 anys (102, exac­ta­ment) des que el filòsof Miguel de Una­muno, en un exu­berància de vis­ce­ra­li­tat, va escriure allò de “¡Que inven­ten ellos!” Una­muno era un home il·lus­trat (amb tan sols 36 anys va ser nome­nat rec­tor de la Uni­ver­si­tat de Sala­manca) però de sang, i escrip­tura, calenta, i aquell esti­ra­bot de menys­preu cap a la ciència ha cari­ca­tu­rit­zat la seva figura i ha enlle­fer­nat el seu lle­gat (també l'han dei­xat bas­tant retra­tat aque­lles altres rat­lles on, per ata­car la llen­gua basca, pro­fe­tit­zava que “els pobles bilingües no són pos­si­bles”, però aquest és un altre tema). El cas és que el “Que inven­ten ellos” que Una­muno va bra­mar des de Sala­manca per dei­xar clar que Espa­nya tenia altra feina que no pas inno­var i apos­tar pel conei­xe­ment, pot ser ara res­post des de Cata­lu­nya amb un “D'acord, don Miguel, ja inven­tem nosal­tres.”

Les dades que l'Ofi­cina Espa­nyola de Patents i Mar­ques (Oepm) ha fet públi­ques aquesta set­mana per ava­luar el trànsit de patents naci­o­nals regis­trat en els cinc pri­mers mesos de l'any reve­len que Cata­lu­nya és la regió més activa de l'Estat en ins­cripció de patents. Amb 233 noves sol·lici­tuds entre els mesos de gener i maig, Cata­lu­nya ostenta un pes del 17,9% sobre el glo­bal de patents pre­sen­ta­des a regis­tre a tot l'Estat (totes sumen 1.301) i encapçala la llista per davant de la Comu­ni­tat de Madrid (216) i, ja a molta distància, Anda­lu­sia (187) i el País Valencià (154).

Un ter­ri­tori tra­di­ci­o­nal­ment tan indus­trial com és el País Basc demos­tra una pobra acti­vi­tat inno­va­dora, ja que només ha tra­mi­tat 77 sol·lici­tuds de patents entre gener i maig. Capítol a part merei­xen Extre­ma­dura (amb 11 instàncies pre­sen­ta­des) o les Illes Bale­ars (8), comu­ni­tats que, en cinc mesos, han tin­gut menys acti­vi­tat de patents que la que regis­tren en només una set­mana les regi­ons cap­da­van­te­res.

Cinc anys després.

En qual­se­vol cas, tam­poc a Cata­lu­nya no estan les coses per posar-se a tirar coets, perquè la xifra regis­trada no trenca del tot la dinàmica a la baixa que pateix el tei­xit inno­va­dor català els dar­rers cinc anys. I és que, mal­grat mos­trar les dades menys dolen­tes de tot l'Estat, els números de l'arren­cada cata­lana del 2013 són lleu­ge­ra­ment pit­jors que els de l'arren­cada del 2012 (247 sol·lici­tuds de patents entre gener i maig de 2012, 233 enguany).

El got mig ple apa­reix quan es cons­tata que, tot i el lleu­ger saldo nega­tiu res­pecte a ara fa un any, Cata­lu­nya s'ha repo­si­ci­o­nat com a refe­rent de l'acti­vi­tat inno­va­dora. Després d'haver tan­cat el 2007 lide­rant el regis­tre de patents (amb un 20,7% sobre el total d'ins­crip­ci­ons fetes), les patents cata­la­nes s'havien vist repe­ti­da­ment supera­des per les de la Comu­ni­tat de Madrid en cada exer­cici. L'any pas­sat, segons la base de dades de l'Oepm, marca fins ara el regis­tre més fluix de l'acti­vi­tat paten­ta­dora cata­lana, ja que no es van superar els 583 regis­tres (les patents madri­le­nyes van arri­bar a 660).

A banda que ara s'hagi recu­pe­rat el lide­ratge, es tracta també d'ava­luar el pes català en el glo­bal del sec­tor de les patents. Aquest pes s'havia anat apri­mant pro­gres­si­va­ment, fins enfon­sar-se en la rat­lla del 17% (lluny de Madrid, que aguan­tava amb una acti­vi­tat regu­lar) i cada vegada més a prop d'Anda­lu­sia, que s'espa­vi­lava per dar­rere i que cada any, fins al 2012, havia estat en pro­gressió posi­tiva. Pepe Isern, agent de patents i tècnic de J. Isern, empresa cata­lana que fa 80 anys que tra­mita assump­tes de pro­pi­e­tat indus­trial, mani­festa que, amb inde­pendència del que mos­trin les estadísti­ques de l'Oepm, “la ràtio de patents cata­lana és més alta perquè aquí hi ha menys empre­ses que a Madrid”.

Sigui com sigui, la tendència numèrica s'ha tren­cat i Cata­lu­nya recu­pera, també amb les xifres a la mà, la posició cap­da­van­tera.

La importància del tomb no rau només a poder lluir un qua­dre de càlcul, sinó que la fre­dor de les xifres s'escalfa al foc d'una lec­tura posi­tiva. La lec­tura que diu que, apos­tant per la inno­vació i per la cre­ació tec­nològica més del que ho està fent la com­petència d'altres punts de l'Estat, l'empresa cata­lana recu­pera opci­ons de fer-se forta i gua­nyar forat en el mer­cat.

Un roc a la faixa.

Les empre­ses inno­va­do­res i que són acti­ves a l'hora de paten­tar aca­ben dis­po­sant d'uns actius intan­gi­bles que esde­ve­nen d'uti­li­tat quan es tracta de cap­tar inver­sors. De la mateixa manera, també tenen la pos­si­bi­li­tat de finançar-se explo­tant la patent a través d'un sis­tema de llicències.

La teo­ria és clara però, en matèria d'inno­vació, poques vega­des bufar és fer ampo­lles. Els resul­tats no cauen del cel sinó que exi­gei­xen esforços i una bona dosi de recur­sos a la saca de R+D+I. Pre­ci­sa­ment per això, un cop desen­vo­lu­pada la tro­ba­lla (ja sigui en forma de tec­no­lo­gia, marca, pro­ducte o ser­vei), val la pena saber-se moure amb pres­tesa i no dei­xar esca­par l'avan­tatge com­pe­ti­tiu acon­se­guit res­pecte a la com­petència que hagi optat per una estratègia menys inno­va­dora. I és que el risc serà que aquesta com­petència que s'ha que­dat pru­den­ci­al­ment a remolc per obser­var com res­pon aque­lla deter­mi­nada inno­vació en el mer­cat, pugui valo­rar la pos­si­bi­li­tat de copiar-la.

Blin­datge.

Sobre aquest punt, Pablo Blanch, un dels tècnics del depar­ta­ment de patents d'Ofi­cina Ponti, infor­mava durant una sessió sobre pro­pi­e­tat indus­trial rea­lit­zada al Col·legi d'Engi­nyers Indus­tri­als que “el dret de patents és un dret que té un con­tin­gut nega­tiu. Ens per­met pro­hi­bir als altres fer negoci sobre una deter­mi­nada cosa o tec­no­lo­gia”.

Mal­grat aquesta con­cepció d'exclu­si­vi­tat inex­pug­na­ble, Josep Mumbrú, cap del depar­ta­ment de patents a Ponti, acla­ria que si bé “la patent és un mono­poli legal sobre una deter­mi­nada tec­no­lo­gia”, també porta apa­re­llada l'obli­ga­to­ri­e­tat de, pas­sat un temps, divul­gar aquell conei­xe­ment. L'exclu­si­vi­tat és, doncs, tem­po­ral (20 anys en la patent i 10 anys si el que s'ha regis­trat és un model d'uti­li­tat) i con­seqüent­ment, segons afe­gia, seria un error pen­sar que paten­tar és fre­nar el progrés: “Les patents són una manera de mone­tit­zar l'esforç que es fa en recerca.”

De fet, Josep Mumbrú manté que hi ha molta feina per fer en matèria de patents a Cata­lu­nya, Espa­nya i, en gene­ral, a Europa. La con­clusió la treu d'una com­pa­ra­tiva que posa en relació el nom­bre de patents que es regis­tren anu­al­ment a Europa amb les que es regis­tren als Estats Units o la Xina, para­dig­mes de la inno­vació. La Xina, que el 2012 va superar per pri­mera vegada en la història els Estats Units i ja s'ha con­ver­tit en el prin­ci­pal regis­tra­dor de patents, està per damunt les 420.000 ins­crip­ci­ons anu­als. Els Estats Units, encara que lleu­ge­ra­ment per sota, també mos­tren bons números, però, en canvi, Europa dorm a la palla: 150.000 patents ins­cri­tes en un any.

La marca país.

Pedro Car­ta­gena, vocal de l'AEPM, mani­festa que “en les anàlisis econòmiques s'accepta que el nom­bre de sol·lici­tuds de patents que tra­mita un país es con­si­dera un indi­ca­dor vàlid de la seva potència tec­nològica”. En aquesta línia, la rea­li­tat cons­tata que com més avançat és un país, més nom­bre de patents té i que les patents tenen un efecte direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal en la robus­tesa del PIB. Per exem­ple, als Estats Units, la par­tida més grui­xuda d'ingres­sos per comerç exte­rior no deriva de l'expor­tació directa sinó dels drets (royal­ties) que cobren les prin­ci­pals mar­ques i empre­ses nord-ame­ri­ca­nes per l'explo­tació dels seus ser­veis o pro­duc­tes.

L'eco­no­mista Paul Krug­man, premi Nobel 2008, ha ana­lit­zat en diver­ses oca­si­ons la importància que té la inno­vació per aug­men­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat d'un país (com­pe­tir amb preus és impos­si­ble davant la capa­ci­tat pro­duc­tiva a baix cost dels països en desen­vo­lu­pa­ment) i ha escrit que “el debat en matèria de patents té relació amb dues for­ces: la inno­vació i la trans­ferència tec­nològica” per, a con­ti­nu­ació, con­cloure que “l'equi­li­bri entre aquests dos fac­tors genera un impacte en els nivells de salari, en la dis­tri­bució d'ingres­sos i en l'accés i pro­ducció de béns”.

L'Oepm manté que l'Estat espa­nyol és potent en regis­tre de patents rela­ci­o­na­des amb “tec­no­lo­gies rela­ci­o­na­des amb el medi ambi­ent, ener­gies reno­va­bles i eficiència energètica”. Ara bé, no val qual­se­vol cosa per engrei­xar els lli­bres de regis­tres. “A vega­des ens vénen amb cada cosa que ho hau­ries de veure”, diu Mario Sol Muntañola, agent de patents amb llarga experiència.

La patent exi­geix que en allò que es pre­senta a regis­tre hi hagi ele­ment de nove­tat, acti­vi­tat inven­tiva i que se'n derivi una apli­cació indus­trial. A par­tir d'aquí, l'única limi­tació és la mar­qui l'enginy.

s.

Termini obert per sol·licitar subvenció

Des del 5 de juny i fins al 4 de juliol l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (Oepm) té obert el termini de sol·licitud de subvencions per a patents. L'Oepm manté que els incentius són necessaris perquè la patent és la via per “millorar la competitivitat del sector privat que busca mercats forans”.

Una patent té un cost variable (arrenca des d'uns 1.500 euros i es pot enfilar per sobre dels 30.000 si es vol protecció arreu d'Europa) i l'Oepm detalla que “en el cas de les patents a Espanya subvencionem pimes i particulars fins al 80% de la despesa”. En patents a l'exterior “subvencionem fins al 70% de les despeses les empreses i fins al 80% les pimes”.

Pablo Blanch, tècnic de patents a Oficina Ponti, apunta que patentar “és una bona pràctica però també hauria de ser més habitual moure'ns des del moment en què tenim la idea”. Es refereix al fet que, més enllà de la protecció que dóna una patent, la quantitat d'informació que hi ha inscrita en el registre de patents permet disposar d'un ampli manual d'instruccions per desenvolupar i polir la innovació en què s'està treballant. I per veure si allò a què es dedica tantes hores està ja inventat: “Hem de ser més humils i pensar que si jo he tingut una idea, pot ser que algú, abans que jo, ja ho hagi pensat. En el 99% de les vegades, serà així.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.