Mol­tes empre­ses es tro­ben amb el pro­blema que els nego­cis no van en la línia que espe­ra­ven com a con­seqüència de pro­ble­mes de ven­des o de resul­tats. Això, lògica­ment, pot dece­bre els acci­o­nis­tes i qüesti­ona la tasca que duen a terme els direc­tius. En aquests casos, les estratègies a posar en marxa són molt diver­ses.

En pri­mer lloc, hi ha empre­ses que opten per pren­dre deci­si­ons que a curt ter­mini pot sem­blar que arre­glen el pro­blema, però que són per­ju­di­ci­als a llarg ter­mini. Per exem­ple, en cas d'una reducció de les coman­des, es poden fomen­tar les ven­des a cli­ents que se sap que no paga­ran però que per­me­ten sal­var la xifra de ven­des del dar­rer tri­mes­tre de l'any. Aquesta mesura pot ama­gar la situ­ació durant uns quants mesos, però a la llarga es girarà con­tra l'empresa. El mateix passa si per sal­var el resul­tat es deixa d'inver­tir en I+D o en la for­mació del per­so­nal, ja que a la llarga l'empresa perdrà com­pe­ti­ti­vi­tat.

Una segona alter­na­tiva és maqui­llar els comp­tes, ja sigui amb pràcti­ques legals, que és com es coneix l'ano­me­nada comp­ta­bi­li­tat cre­a­tiva, o amb una comp­ta­bi­li­tat frau­du­lenta. Un exem­ple de comp­ta­bi­li­tat cre­a­tiva seria can­viar els cri­te­ris comp­ta­bles de reco­nei­xe­ment de les des­pe­ses dins el marc legal. En canvi, un frau comp­ta­ble seria, per exem­ple, dei­xar de comp­ta­bi­lit­zar des­pe­ses o inflar les ven­des. L'alter­na­tiva dels maqui­llat­ges tam­poc no és una bona opció a llarg ter­mini, ja que tard o d'hora s'acaba sabent i encara pro­voca una reacció més nega­tiva dels inver­sors a causa de l'engany produït. Algú podria defen­sar que un maqui­llatge legal fet en un període curt de temps no deixa de ser una men­tida pie­tosa que pretén no per­ju­di­car l'empresa. Per exem­ple, si els bancs detec­ten que a una empresa se li dete­ri­o­ren els resul­tats, segu­ra­ment prendrà la decisió de tallar el crèdit, fet que pot com­pli­car encara més les coses. Fins i tot en casos com aquest, el maqui­llatge no deixa de ser una men­tida i, per tant, plan­teja un dilema ètic impor­tant. Una ter­cera alter­na­tiva seria reconèixer el pro­blema i expo­sar-lo com més aviat millor a les parts interes­sa­des en l'empresa, com ara acci­o­nis­tes, tre­ba­lla­dors i bancs, per exem­ple. Sens dubte, una con­fessió com aquesta també pot ser letal si no es plan­te­gen solu­ci­ons. Per tant, el reco­nei­xe­ment del pro­blema ha d'anar acom­pa­nyat d'un pla de mesu­res creïble per redreçar la situ­ació. Si es tracta d'una cai­guda de ven­des, cal expo­sar un pla de màrque­ting fia­ble que demos­tri que l'empresa pot recu­pe­rar la xifra de ven­des ja sigui amb can­vis en la política de pro­ducte, de preu o del que sigui més oportú. Si el pro­blema és un excés de des­pe­ses, calen mesu­res de con­trol per millo­rar-ne l'eficiència.

De les dife­rents alter­na­ti­ves esmen­ta­des, diver­sos estu­dis demos­tren que dir la veri­tat, acom­pa­nyant-la d'un pla creïble, és l'opció més ren­di­ble per a tots a llarg ter­mini.