Tan sen­zill com fer rea­li­tat aquell ser­vei que t'agra­da­ria que t'ofe­ris­sin. Neus Qui­masó n'estava tipa, de llui­tar con­tra els polls que de forma recur­rent habi­ta­ven el cap de la seva filla amb ino­pe­rants agents de farmàcia, així que es va deci­dir a obrir un cen­tre per ofe­rir un mètode per extreure de forma paci­ent, però efec­tiva, aquest molest paràsit.

Però per a Neus Qui­masó, fun­dar Fuig Poll el 2010, una empresa que ja dis­posa de tres franquícies arreu (Reus, Bil­bao i Pam­plona), va supo­sar una pro­funda reo­ri­en­tació vital, dei­xar enrere una car­rera d'actriu de quinze anys, amb inter­ven­ci­ons en sèries de tele­visió com ara El cor de la ciu­tat o Amar en tiem­pos revu­el­tos i gires amb com­pa­nyies com La Fura dels Baus. La crisi també va tocar de ple la seva pro­fessió i la va dur a l'atur l'any 2010, una cir­cumstància pro­cliu a rumiar què podia fer amb la seva vida pro­fes­si­o­nal. “Par­lant amb altres mares, ens dèiem que pagaríem perquè algú d'una vegada pogués eli­mi­nar els polls”, recorda Qui­masó, que es va afa­nyar a fer recerca a la xarxa per com­pro­var que sí que s'havien tro­bat alter­na­ti­ves en la lluita con­tra els polls que supera­ven els ino­pe­rants pro­duc­tes far­macèutics. En com­pro­var que a l'Estat espa­nyol no s'havia ende­gat cap ini­ci­a­tiva d'aquesta mena, va pren­dre impuls per “ser la pri­mera a veure com s'obre un mer­cat, a ser pio­nera. A més, no es trac­tava d'un negoci en què crees una neces­si­tat de con­sum, sinó que dónes ser­vei per cobrir una neces­si­tat social”. Tot optant pel camí alter­na­tiu, el que passa per damunt dels pes­ti­ci­des de farmàcia que no ofe­rei­xen una veri­ta­ble solució per fora­gi­tar els paràsits. Qui­masó creu que al segle XXI ja és hora que aban­do­nem els paràmetres dels pes­ti­ci­des.

El mètode Fuig Poll es divi­deix en tres fases: en la pri­mera, amb un aspi­ra­dor es divi­deix el cabell en sis zones per faci­li­tar l'extracció de polls. En la segona, es pen­tina el cabell amb una pinta espe­cial, lle­me­nera, per extreure les llémenes. En la dar­rera, amb una lupa es com­prova que la tasca de des­pa­ra­si­tar ha estat real­ment efec­tiva. Com ho des­criu Neus Qui­masó, “es tracta de con­ju­mi­nar una certa tec­no­lo­gia, com els aspi­ra­dors i les lupes, amb la part ances­tral, fer ser­vir les mans, com fan els micos i feien les nos­tres àvies”.

Un ser­vei com el que ofe­reix Fuig Poll va ama­rat de molta peda­go­gia i demana un esforç pre­ven­tiu si no ens volem limi­tar només a gua­nyar bata­lle­tes als polls, i no la guerra. “Cal molta peda­go­gia amb els pares, que ens vénen amb molta infor­mació errònia”. Mites com ara que els polls estan asso­ci­ats inde­fec­ti­ble­ment a la manca d'higi­ene, quan el poll, que vol sang i una tem­pe­ra­tura cons­tant a 35ºC, afecta tot­hom, o oblits com ara que el que real­ment és impor­tant és eli­mi­nar les llémenes, abans que esde­vin­guin nous polls. A les mares se'ls diu que “cal tenir consciència de plaga, que s'ha de vigi­lar diària­ment el cap dels fills. Nosal­tres des­pa­ra­si­tem, però si no es fa pre­venció cons­tant­ment, de nou apa­reix el risc d'enco­ma­nar-se”.

Retorn als esce­na­ris? Neus Qui­masó sem­bla haver superat aquesta nostàlgia, tot i que reco­neix que quan va al tea­tre amb la seva filla, en el moment que s'aixeca el teló, no pot evi­tar que li vin­gui “el cuquet”.