Encara que mol­tes des­co­ber­tes, inven­ci­ons o inno­va­ci­ons es paten­ten, no tot és paten­ta­ble. Un exem­ple el tenim molt pro­per. Fa molt poc als Estats Units s'ha dic­ta­mi­nat con­tra que es pugui paten­tar el mate­rial genètic extret del cos humà perquè aquest mate­rial es pro­du­eix de forma natu­ral.

Aquesta sentència té a veure amb les patents de l'empresa bio­tec­nològica Myriad Gene­tics, Inc., una empresa gene­rada a par­tir de la recerca uni­ver­sitària. Myriad Gene­tics havia estat l'únic labo­ra­tori amb dret uni­ver­sal sobre els gens i les muta­ci­ons dels BRCA 1 i 2-res­pon­sa­bles d'aug­men­tar expo­nen­ci­al­ment els ris­cos de càncer de mama i ovari here­di­tari. Ara altres labo­ra­to­ris podran estu­diar aquests gens i dis­se­nyar mètodes d'anàlisi, cosa que fins ara que­dava res­trin­gida a la citada empresa.

El negoci de Myriad Gene­tics en aquest tema és, o era, iden­ti­fi­car una mutació que con­si­dera incerta, rea­lit­zar pro­ves gra­tis a entre deu i vint mem­bres de la família, per clas­si­fi­car-lo i ales­ho­res desen­vo­lu­par diagnòstics mole­cu­lars que no podran rea­lit­zar altres labo­ra­to­ris.

Arri­bar a dis­po­sar del conei­xe­ment de dife­rents muta­ci­ons, clas­si­fi­car-les i cor­re­la­ci­o­nar-les amb el risc de deter­mi­na­des malal­ties té un interès evi­dent i és el camí per a la medi­cina per­so­na­lit­zada. Avui qual­se­vol per­sona amb prou diners pot saber el risc que té de con­treure les malal­tia asso­ci­a­des a la mutació con­creta ja estu­di­ada.

Com tot­hom pot com­pren­dre, la feina per arri­bar iden­ti­fi­car aquests gens mutats i clas­si­fi­car-los és com­plexa i el cost, molt ele­vat. Myriad Gene­tics va fer una gran inversió per obte­nir aquest conei­xe­ment, una inversió per obte­nir bene­fi­cis, el que fa qual­se­vol empresa.

Aquesta sentència, que per­so­nal­ment trobo encer­tada, té una con­tra­par­tida nega­tiva: fre­narà les empre­ses d'inver­tir a obte­nir aquest conei­xe­ment si no el pot emprar per amor­tit­zar la inversió i gene­rar bene­fi­cis. quan no hi ha cap dubte que la medi­cina pre­dic­tiva i la medi­cina per­so­na­lit­zada són dos àmbits que tenen un gran poten­cial de crei­xe­ment i que aquest crei­xe­ment està asso­ciat a la recerca.

La pre­gunta que cal fer-se és qui finançarà aquest tipus de recerca. La res­posta hau­ria de ser: l'admi­nis­tració pública. Estats Units és un lloc on el sis­tema pri­vat fun­ci­ona de manera molt eficaç i on la filo­so­fia d'un estat del benes­tar per a tot­hom no està tan arre­lat com a Europa. Amb tot, la inversió pública en recerca a través dels depar­ta­ments de salut i defensa del govern fede­ral és ini­ma­gi­na­ble a casa nos­tra. Mal­grat això, una recerca enfo­cada com la comen­tada no crec que es rea­litzi amb la mateixa inten­si­tat o es desen­vo­lu­pin apli­ca­ci­ons si no hi ha un bene­fici econòmic pre­vist. Aquesta reflexió que faig al vol­tant de Myriad Gene­tics té a veure amb la recerca en l'àmbit de la salut, on Cata­lu­nya des­taca i a més és la que conec millor, però podríem esten­dre-la a altres àmbits.