Declaració de béns i drets situats a l'estranger
A partir de la Llei 7/2012, de 29 d'octubre, de modificació de la normativa tributària i pressupostària i d'adequació de la normativa financera per a la intensificació de les actuacions en la prevenció i lluita contra el frau introdueix a través de la nova disposició addicional divuitena de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, s'ha establert una nova obligació específica d'informació en matèria de béns i drets situats en l'estranger. El desenvolupament reglamentari d'aquesta nova obligació d'informació lligada a l'àmbit ha estat introduït pel Reial Decret 1558/2012, de 15 de novembre i finalment l'Ordre HAP/72/2013, de 30 de gener, per la qual s'aprova el model 720, determina el lloc, forma, termini i procediment per a la seva presentació.
Es tracta d'una nova càrrega formal més que recau sobre els contribuents, que en alguns casos, com semblava desprendre's de la nova normativa, obligava els treballadors desplaçats al territori espanyol acollits al règim especial de l'art. 93 de l'IRPF a presentar la declaració, aspecte que mancava de sentit, ja que aquests tributen exclusivament per les rendes obtingudes a Espanya. Es tractava, doncs, d'una obligació innecessària sense transcendència tributària. No obstant això, recentment, el criteri de la AEAT, com no podia ser d'altra manera, respecte a l'obligació d'aquests treballadors de presentar la declaració, ha canviat i els eximeix de presentar-la.
A més, com analitzarem més endavant, el règim sancionador derivat de no complir amb aquesta nova obligació és, al nostre parer, extremadament sever. Per contra també és raonable que si no fóssim un dels països amb major frau fiscal en la Unió Europea, potser no seria necessari arribar a adoptar aquest tipus de mesures.
Centrant-nos ja en el contingut d'aquesta declaració informativa resulta necessari conèixer quins béns han d'informar-se, qui estan obligats a presentar-la, terminis per presentar-la, així com conseqüències derivades de la seva no presentació.
Respecte a aquells béns la titularitat dels quals ha d'informar-se es divideixen en tres blocs; en primer lloc, els comptes en entitats financeres situades a l'estranger, en segon lloc els valors, drets i rendes dipositats o obtinguts a l'estranger i, finalment, béns immobles i drets sobre béns immobles situats a l'estranger.
Són subjectes obligats a presentar aquesta declaració totes aquelles persones, físiques i jurídiques, residents en territori espanyol, els establiments permanents en aquest territori de persones o entitats no residents i les entitats a les quals es refereix l'article 35.4 de la Llei General Tributària (societats civils, per exemple), que siguin titulars d'algun dels béns citats amb anterioritat.
LES EXCEPCIONS.
Així, seguint amb l'exemple anterior, si l'any següent el valor de comptes situats a l'estranger és de 65.000 euros i el valor de béns immobles és de 60.000 euros, només informarem sobre la totalitat dels comptes en entitats financeres situades a l'estranger.
Finalment, tampoc no haurien de declarar aquelles persones jurídiques i altres entitats residents en territori espanyol, així com establiments permanents a Espanya de no residents, com aquelles persones físiques residents en territori espanyol que desenvolupin activitats econòmiques, que tinguin registrats en la seva comptabilitat tals béns de forma individualitzada i suficientment identificats. No obstant això, en el cas de persones físiques aquesta excepció no procedeix per als valors, drets, segurs i rendes.
TERMINIS DE PRESENTACIÓ.
Respecte a l'incompliment de les obligacions tributàries, al nostre parer, es tracta, com ja hem comentat, d'un règim sancionador excessiu, així per exemple un interessat que tingués l'obligació de presentar la declaració respecte de les tres obligacions d'informació tindria una sanció mínima de 30.000 euros, cosa que com hem comentat anteriorment ens sembla desmesurat.
En cas de no informar d'aquests béns, la quantia no declarada serà objecte de regularització, amb independència que el suposat frau hagi prescrit. Així, si un contribuent va obrir un compte en Suïssa l'any 2005, amb renda no declarada d'un milió d'euros i no declara aquesta quantia en el model informatiu i l'Agència Tributària li descobreix, haurà de tributar per aquesta quantia al marginal de l'IRPF; a més sobre la quota resultant se li imposarà una sanció del 150% més els corresponents interessos de demora.