Borsa

Draghi, el captivador

El president del BCE promet tipus baixos per un llarg període de temps i calma el nerviosisme dels inversors. L'Íbex 35 ho celebra amb una alça setmanal de l'1,36%.

La banca mitjana es
treu del damunt el signe negatiu i acaba la setmana amb suculentes plusvàlues, ignorant la rebaixa
de Moody's

Mario Draghi ho ha tor­nat a fer. Un any després d'aparèixer davant els mer­cats per dir que estava dis­po­sat a tot per defen­sar la moneda única euro­pea, Draghi ha apro­fi­tat la dar­rera reunió del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) per defi­nir quina serà la seva política monetària en els pròxims mesos. Tipus bai­xos durant un llarg període de temps. I, si cal, encara per sota del 0,5% actual. Això va agra­dar als mer­cats, temo­rencs del pano­rama enfos­quit amb què ha començat l'estiu bor­sari, i va espan­tar els fan­tas­mes que angoi­xa­ven els inver­sors.

I és que els dal­ta­bai­xos típics dels mer­cats en aquesta època esti­val s'havien incre­men­tat durant les dar­re­res set­ma­nes. A l'anunci que el 2014 es reti­ra­rien els estímuls econòmics als Estats Units –que encara paei­xen els inver­sors–, s'hi han sumat, aquesta set­mana que dei­xem enrere, noves incer­te­ses que han pro­vo­cat més d'una sac­se­jada en les prin­ci­pals pla­ces borsàries.

La zona euro, i la seva inter­mi­na­ble crisi de deute, tor­nava a pri­mera plana amb la dimissió del minis­tre de Finan­ces por­tuguès, can­sat de les polítiques d'aus­te­ri­tat impo­sa­des per la troica. Altre cop, la ines­ta­bi­li­tat política al país veí col­pe­java les bor­ses i allu­nyava els inver­sors dels actius de risc. A més, els temors que Grècia no tin­gui accés a un nou tram d'ajut dels seus socis euro­peus van fer incre­men­tar encara més la des­con­fiança dels inver­sors. I, si tot això no fos sufi­ci­ent per enfon­sar l'ànim dels mer­cats, els alda­rulls al Bra­sil i, en major mesura, el con­flicte a Egipte van aca­bar per expul­sar els inver­sors dels par­quets en l'inici del segon semes­tre de l'any.

Però les balsàmiques parau­les de Draghi van arri­bar en el moment just i van fer l'efecte desit­jat. L'eufòria va envair els par­quets euro­peus –els ame­ri­cans cele­bra­ven el Dia de la Inde­pendència i no ope­ra­ven– i el ver­mell dels dies pre­ce­dents va que­dar esbor­rat per les alces regis­tra­des en la pràctica tota­li­tat de pla­ces. En aquesta ocasió, la borsa espa­nyola no va ser una excepció i amb l'alça de dijous (+3,07%) ha pogut aca­bar la set­mana en ter­reny posi­tiu. L'Íbex 35 va fina­lit­zar la set­mana en els 7.868,40 punts, i va sumar una reva­lo­ració de l'1,36% en cinc ses­si­ons. Amb aquesta alça la minusvàlua que arros­sega l'índex d'ençà que va començar l'any cau fins al 3,66%.

L'inici de semes­tre ha estat espe­ci­al­ment pro­fitós per a les acci­ons de la banca mit­jana espa­nyola. Tot i tro­bar-se a sobre de la taula amb una rebaixa de qua­li­fi­cació de Moody's perquè con­si­dera que la lenta recu­pe­ració econòmica inci­dirà en un aug­ment de la moro­si­tat que por­tarà el sec­tor a neces­si­tar més capi­tal, la banca ha bri­llat aquesta set­mana en la borsa. El pro­ta­go­nista indis­cu­ti­ble ha estat Banc Saba­dell, que ha repun­tat més d'un 20% en cinc jor­na­des –només en la sessió de dimarts es va dis­pa­rar un 13,88%. Seguint les seves pas­ses s'han situat Caixa Bank, que ha regis­trat un avanç pro­per al 13% aquesta set­mana; Banco Popu­lar, que ha gua­nyat més d'un 7%, i Bankin­ter, amb un incre­ment set­ma­nal supe­rior al 5%. Fora de la banca, un valor que ha enllu­er­nat els inver­sors ha estat Fomento de Cons­truc­ci­o­nes y Con­tra­tas (FCC), que ha regis­trat un guany de gai­rebé el 15% aquesta set­mana. Els inver­sors han donat suport a la política de desin­ver­si­ons que la com­pa­nyia està duent a terme per tal de reduir el deute (vegeu breu supe­rior), i les seves acci­ons l'han reco­llit amb una sig­ni­fi­ca­tiva pujada.

En con­junt, aquesta ha estat una set­mana posi­tiva per a la borsa espa­nyola, on menys de deu valors del selec­tiu han aca­bat amb pèrdues. ACS ha estat un dels que han tin­gut un com­por­ta­ment pit­jor, ja que ha cai­gut més d'un 5%, seguit de Gas Natu­ral i Iber­drola, que acu­mu­len des­cen­sos supe­ri­ors al 3% pels interes­sos que tenen a Egipte.

El balanç set­ma­nal del selec­tiu índex espa­nyol podria haver estat més posi­tiu si els inver­sors no hagues­sin pre­fe­rit mate­ri­a­lit­zar les plusvàlues en la dar­rera sessió. Les ven­des es van impo­sar en el con­junt de mer­cats euro­peus diven­dres, men­tre espe­ra­ven la dada de l'atur nord-ame­ri­cana, clau per posar fi als estímuls als Estats Units.

SENYAL DE MILLORA.

La publi­cació d'aquest indi­ca­dor va dei­xar clar que l'eco­no­mia millora a bon ritme, atès que ha creat més ocu­pació de la que s'espe­rava, i això apropa en el calen­dari la data perquè la Reserva Fede­ral (FED) canviï la seva política monetària, fet que va ser inter­pre­tat de manera nega­tiva pels inver­sors. Entre això i que s'acos­tava el cap de set­mana, la prudència es va impo­sar i els inver­sors van optar per la liqui­di­tat, cosa que va tor­nar a allu­nyar l'Íbex 35 dels 8.000 punts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.