El veiem com una realitat, amb més llums que ombres, tot i que haurà de resoldre coses perquè s'acabi executant. Tarragona és l'única demarcació on mai no ha tocat la loteria, però ara sí. És un afegit d'oci molt potent a la Costa Daurada i ens portarà una quantitat importantíssima d'altres destinacions que ara no tenim. Potenciarà el mercat rus i el xinès.

Per a una empresa, és lògic reclamar que qualsevol avantatge sigui per a totes. Però ens cal plantejar-ho des del benefici global per a les nostres comarques, amb la generació d'inversions de 5.000 milions d'euros i 30.000 llocs de treball directes. Si per ser competitius enfront de Madrid ens cal adaptar a la realitat de la fiscalitat de les grans empreses del joc a d'altres indrets, s'ha de fer.

L'Ajuntament hi està treballant i no hi ha indicis que no s'acabin celebrant. Evidentment, ho seran si des del govern espanyol hi fan les inversions necessàries. Com han fet en altres llocs. És molt fàcil posar-se a la banda de l'ombra, dubtant del que es fa. Però així no avancem. Sóc partidari que quan una cosa pot ser beneficiosa per a les nostres comarques, d'entrada hi hem de posar tota la nostra energia positiva.

D'entrada és una bona notícia, perquè durant anys hem estat veient el tren a partir de grans realitats com l'alta velocitat. Amb aquest contracte, formarem part de la realitat metropolitana a partir d'una millor connexió amb Barcelona. Ara, Tarragona és la gran oblidada de sempre, comparant-la amb Girona i Lleida. S'ha d'insistir que no n'hi ha prou amb dos baixadors per connectar Tarragona i Reus. Som una regió amb més de 800.000 habitants, que també comprèn el Baix Penedès, Terres de l'Ebre, la Costa Daurada, Valls, Falset, Montblanc... A banda dels milers de turistes que rebem a l'estiu.

Sí. I des de la cambra i altres associacions espero que se'ns escoltin les nostres reivindicacions.

Encara que finalment solucionem l'acabament fins a Montblanc, serà una de les batalles més llargues que hem tingut al Camp els últims 2.000 anys, perquè la construcció de la Via Augusta va anar més de pressa... Si s'acaba i després no es connecta fins a Lleida, és molt probable que donem suport al rescat, perquè és obvi. Com s'ha fet en altres casos, s'haurà de negociar amb la concessionària i amb el govern espanyol. És una solució factible, que cal estudiar.

Hi vam enviar un representant, a l'acte, però creiem que hem de centrar els esforços a reivindicar l'acabament del tram de Tarragona a Montblanc, en lloc de dispersar-los en aquest segon tram. El rescat és una alternativa que respectem i que, des del territori, s'ha de treballar consensuadament. Ara bé, n'hi pot haver d'altres, com millorar la connexió de la C-14 amb l'A2.

Sempre ho hem dit. Des de fora, sembla que tan sols beneficiï les comarques de Tarragona, perquè n'és l'artèria principal i interessa tant el sector turístic, com la indústria química. A més, no tenim solucions ferroviàries per a les mercaderies del port de Tarragona, que és un dels pulmons econòmics de la regió. Però no és un eix de pas, sinó de país. S'acabarà acabant, però després s'ha de connectar amb la resta de la península. Pot ser fins ara ens hem pogut permetre el luxe de prendre decisions irracionals, però el rescat és més barat que la construcció de l'autovia. Avui, s'ha de mirar el cost i el rendiment: si una cosa ja està construïda i es pot reutilitzar, no s'ha de fer d'una altra manera.

Els aturats a la demarcació de Tarragona són rècord a Catalunya. A banda de les grans companyies que exporten i del sector turístic, hi ha una quantitat ingent que potser no s'han sabut adaptar. Obliga a repensar com funcionen les empreses i els productes. S'està fent una selecció natural molt bèstia. També entre els treballadors sense qualificació. La mediocritat no sobreviu.