Emprenedors amb marca
El model de franquícia resisteix la crisi gràcies en part a l'augment de la demanda potencial interessada a invertir-hi davant la manca d'alternatives al mercat laboral, però el finançament frena el creixement
L'any passat el conjunt de franquícies va facturar prop de 26.000 milions d'euros al conjunt de l'Estat, segons dades de l'Associació Espanyola de Franquiciadors (AEF). La xifra mostra un lleuger descens de l'1,6% respecte les xifres de 2011 però en canvi ha augmentat un 5,1% des de l'inici de la crisi econòmica el 2007. La resistència d'aquest model de negoci a la crisi econòmica té diverses explicacions, però un dels factors que ajuden a entendre el fenomen és que en aquests anys no ha deixat de créixer ni el nombre de franquiciadors o ensenyes ni el d'emprenedors disposats a fer el salt. “En moments d'incertesa poder començar amb el marge que et dóna l'experiència acumulada pel franquiciador resulta especialment interessant”, destaca el president de l'AEF, Xavier Vallhonrat. Un dels perfils d'emprenedors que creixen és el de persones majors de 45 anys amb certa capacitat inversora i poques alternatives al mercat laboral. De la mateixa manera que es parla de l'emprenedor per necessitat, el soci de Tormo Franchise Consulting, Eduardo Tormo, parla d'un “franquiciat per necessitat”, un perfil que “no és l'idoni però que certament és el que està creixent en els darrers anys sobretot en negocis que requereixen una inversió reduïda”.
Ara bé, la franquícia no és aliena als problemes d'accés a finançament que pateix l'empresari en general i per això tant Vallhonrat com Tormo creuen que una bona part de la demanda potencial no s'està materialitzant. “El nombre d'unitats que s'obren es manté en unes 3.000 a l'any a pesar de la crisi, però podríem arribar a doblar aquesta xifra si estiguéssim recollint tot aquest moviment entre aturats”, destaca el soci de Tormo Franchise Consulting.
La manca d'accés al crèdit és sens dubte un dels elements que més condicionen aquesta entrada. Com explica Vallhonrat, “en rangs d'inversió petits no hi ha problema perquè el mateix franquiciat sol pot cobrir-ho, però quan parlem de negocis que demanen una injecció de 150.000 euros, aquí tot es complica”.
L'accés a finançament bancari és molt complicat i justament per això des de l'AEF s'acaba de tancar un acord amb l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) per fer campanyes de divulgació i assessorament als franquiciadors i franquiciats “i si cal, acompanyar-los al banc en el procés de negociació”, explica Vallhonrat. Segons l'Informe de la Franquícia a Espanya 2013 que acaba de presentar Tormo Franchise Consulting el rang d'inversió mitjà se situa entre els 60.000 i els 120.000 euros, on s'ubiquen el 35% de les marques. Quant als sectors, el de bellesa i estètica, així com negocis més conjunturals com els de compravenda d'or, són alguns dels que creixen en establiments segons les dades de l'AEF.
En tot cas per impulsar l'expansió del model de franquícies tant Vallhonrat com Tormo coincideixen a destacar la importància del paper de les administracions. “Aquestes estan potenciant cada vegada més el discurs en favor de l'emprenedoria, però en general encara hi ha la tendència a no incloure la franquícia dins l'emprenedoria”, destaca el president de l'AEF. En aquest sentit Eduardo Tormo recorda que prop del 80% de la gent que es planteja fer-se emprenedor es plantegen en algun moment el model de franquícia “ja sigui algú que està a l'atur, algú que vol canviar de feina o simplement aquell que vol fer una inversió”. Per això el soci de Tormo Franchise Consulting demana mesures concretes de suport a la franquícia. “A Mèxic, per exemple, hi ha un Pla Nacional de la Franquícia que posa a disposició dels nous empresaris crèdits tous”, explica.
En primera persona
“Sortia de la construcció i volia fer el pas amb algú”
Antonio Báñez va obrir, amb el seu cunyat, Juan Antonio Sierra, un local de la franquícia Panaria a principis de maig al carrer Muntaner de Barcelona. Amb una inversió inicial al voltant dels 120.000 euros reconeix que no ha estat fàcil, especialment disposar del suport de les entitats financeres. “S'ho miren tot i et posen mil condicions.”
Per a l'Antonio -que a igual que el seu cunyat sortia del sector de la construcció- l'aposta per fer el salt cap a l'emprenedoria a través de la franquícia va venir “perquè tenia clar que volia fer alguna cosa però estava una mica perdut i una franquícia em permetia començar acompanyat, tenir un assessorament i suport en temes com els proveïdors, per exemple”. En dos mesos justos d'activitat l'establiment -que obre tots els dies de la setmana- ja dóna feina a set persones.
El primer balanç com a empresari, explica aquest emprenedor, és positiu “tot i que no està resultant gens fàcil; ens havíem marcat unes expectatives i de moment estem una mica per sota”.
“A pesar de la crisi volia fer aquest pas professional”
Joan Tena va fer el pas a l'emprenedoria fa tres anys agafant les regnes d'una petita botiga i taller de components electrònics. Ho va fer sense deixar la seva feina en una empresa de manteniment. “Tenia clar que volia fer el pas per una qüestió personal i professional, però justament per la crisi vaig preferir compaginar-ho amb la meva feina de sempre”, explica. Aquella primera experiència com a empresari va ser prou positiva i fa quatre mesos en Joan va fer un pas més i va obrir una franquícia de la marca d'accessoris i recanvis de petits electrodomèstics Fersay. El salt va suposar una inversió superior als 30.000 euros que ha cobert bàsicament amb un crèdit ICO de 20.000 euros. A diferència del que expliquen altres emprenedors, per a en Joan “va ser relativament fàcil i ràpid aconseguir aquest finançament tot i que et demanaven molts papers”. A la franquícia hi treballen 5 persones -3 de les quals ja formaven l'equip de la primera botiga-, i amb la crisi, per enguany en Joan es conforma a no haver de posar-hi més diners.