Opinió

Adaptant el model de negoci per tirar endavant

Hi ha empre­ses a les quals, mal­grat la mala con­jun­tura, els va molt bé. La clau és tenir un model de negoci ade­quat. I quan el model de negoci no fun­ci­ona, cal fer can­vis abans que sigui massa tard.

No és fàcil iden­ti­fi­car can­vis per satis­fer de la millor manera pos­si­ble les neces­si­tats can­vi­ants dels cli­ents. Cal gene­rar idees que puguin, al seu torn, trans­for­mar-se en una pro­posta de valor. Per a això, convé escol­tar cli­ents i emple­ats, viat­jar per veure com ho fan empre­ses d'altres països, ana­lit­zar els models de negoci de les empre­ses gua­nya­do­res per iden­ti­fi­car les diferències que les dis­tin­gei­xen, assis­tir a fires pro­fes­si­o­nals i con­gres­sos del sec­tor, bus­car per inter­net, etcètera.

La gene­ració d'idees per part de l'empresa ha de ser un procés cons­tant i con­tinu, ja que no totes les idees sor­gi­des aca­ben desen­vo­lu­pant-se. Segons Albert Page, es neces­si­ten 58 noves idees per obte­nir un pro­ducte que tri­omfi. D'acord amb un altre estudi, fet per G. Ste­vens i J. Bur­ley, de cada 3.000 idees, només una acaba sent reei­xida. Per tant, el que és impor­tant és gene­rar mol­tes idees.

Una vegada detec­ta­des les neces­si­tats i desen­vo­lu­pa­des les idees, per acon­se­guir satis­fer-les l'empresa ha de rea­lit­zar les pro­ves opor­tu­nes per veure si donen un resul­tat posi­tiu i es poden imple­men­tar. Per rea­lit­zar aques­tes pro­ves és útil el sis­tema de prova-error, a fi d'anar fent pro­ves fins a tro­bar una idea que doni resul­tats posi­tius. Les pro­ves pilot són les que han de mini­mit­zar els ris­cos. Quan l'empresa deci­deix rea­lit­zar una prova, aquesta s'ha de fer amb molta pre­caució, ja que el resul­tat no sem­pre serà posi­tiu. Per això, sovint, les pro­ves es fan en una zona geogràfica con­creta, de manera que, si surt bé, es gene­ra­litza a tot el ter­ri­tori en què actua l'empresa. En canvi, si surt mala­ment, es des­carta i s'evita que con­ta­mini altres àrees geogràfiques.

El model econòmic de mol­tes empre­ses està expe­ri­men­tant grans trans­for­ma­ci­ons, sobre­tot per l'impacte de la tendència low cost, que està arri­bant a gai­rebé tots els sec­tors econòmics: res­tau­ració, viat­ges, aerolínies, ali­men­tació, etcètera.

A la majo­ria de sec­tors, els va millor a les empre­ses que venen a preus més bai­xos. Però aques­tes empre­ses tenen el repte de millo­rar la per­cepció de qua­li­tat dels seus pro­duc­tes. En canvi, els líders, tot i que també acos­tu­men a abai­xar preus, han de seguir poten­ci­ant la dife­ren­ci­ació, tant per la qua­li­tat com per altres atri­buts que els cli­ents apre­cien. En canvi, els que ho tenen pit­jor són els segui­dors –que estan enmig dels líders i de les empre­ses de baix cost–, ja que han de tro­bar la seva forma de dife­ren­ci­ació que els per­meti tenir el seu espai al mer­cat.

En defi­ni­tiva, la super­vivència empre­sa­rial exi­geix fle­xi­bi­li­tat per anar adap­tant el model de negoci a les trans­for­ma­ci­ons que s'estan pro­duint en la majo­ria de sec­tors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.