La situació general d'aquest país és molt preocupant: els principals partits polítics, tant d'àmbit estatal com català, estan implicats en escàndols de corrupció gravíssims; l'atur només es redueix estacionalment i amb contractes temporals; l'FMI pronostica que no tornarem al creixement almenys en dos anys, i els treballadors, especialment els més formats, es veuen forçats a emigrar. Aquest és el diagnòstic que tots coneixem. Les causes immediates són dues: un sistema polític que no ha servit per modernitzar el país i un sistema econòmic al servei del primer, que ha prioritzat els beneficis a curt termini per a una elit econòmica davant dels beneficis a llarg termini de tota la societat. Hi afegiria també com a causa profunda una total falta d'ètica, en general, no només en la corrupció política, sinó també en la resta de la societat, que ens converteix, per exemple, en un país amb rècords mundials de frau fiscal o de descàrregues il·legals per internet. A mode d'anècdota, aquest sistema s'aprèn des de ben joves a l'escola: al menys en la meva època, era normal que tothom copiés als exàmens, i qui no ho feia, simplement, era un ximple. A un nivell més elevat, en totes les institucions de l'Estat, hi ha individus que s'han dedicat a estafar-nos a tots, amb un sentiment d'impunitat que fa pensar que els fets són de ben segur més greus del que sabem. El diagnòstic, de fet, el coneixem tots. A partir d'aquí, les solucions varien molt. Personalment no crec en programes que parlen de “banca pública i ètica” perquè molt em temo que no estem preparats per a una cosa així: seria com posar la guineu a vigilar les gallines. Ni tampoc crec que calgui destruir el sistema actual i canviar-lo per decisions assembleàries. El que sí que em sembla que cal és una regeneració del sistema de dalt a baix, que ens permeti tornar a començar i buscar solucions que no tan sols han de ser per a l'economia, sinó per una convivència social sostenible en aquest país. Més enllà de la discussió sobre el dret a decidir, hi ha un tema de fons encara més clau: els ciutadans tenim el dret (i també el deure) de participar en l'organització política, perquè aquesta és la base del sistema democràtic. En el nostre cas, el sistema ha estat segrestat per uns polítics que han convertit la participació en una professió tancada, inaccessible per als que no porten anys dintre de l'aparell dels partits. A partir d'aquesta base, problemes com la corrupció i la falta de coneixement de la realitat econòmica són una conseqüència evident del sistema. Per això, ens cal un canvi, que passa per incorporar les llistes obertes, limitar a 8 anys el temps dels càrrecs electes i deixar en mans d'especialistes no polítics la gestió dels serveis bàsics de l'Estat: educació, sanitat i seguretat ciutadana.