Gran angular

L'economia del corall

A l'edat mitjana i el renaixement, el corall esdevingué un dels productes més destacats del comerç dels navegants de l'Imperi Català. Els obradors de Barcelona transformaven el corall en brut pescat prop de poblacions com Begur, l'Escala o Cadaqués i, també, de punts situats molt més lluny. I l'exportaven. Sembla que els corallers de Barcelona foren comercialment dominants a tota la Mediterrània

El corall ha fas­ci­nat –i segueix- sec­tors molt amplis de la població feme­nina i mas­cu­lina. El corall de l'espècie ver­mell corall, per la seva duresa mine­ral (i, doncs, la seva indes­truc­ti­bi­li­tat), les seves for­mes arbo­res­cents, el seu tacte, més, és clar, el color i les difi­cul­tats per obte­nir-lo, ha ori­gi­nat mol­tes lle­gen­des i molta lite­ra­tura. Històrica­ment, les vir­tuts asso­ci­a­des al corall han estat mol­tes: el corall és una joia, i un amu­let, que ha tin­gut, també, en el pas dels segles, fun­ci­ons monetàries, màgiques (¿la moneda no és quasi sem­pre màgica?) i usos mèdics, anti­de­pres­sius i, fins i tot, afro­disíacs.

Una de les vari­e­tats més valo­ra­des del corall ver­mell és la que es pot tro­bar en una àrea marina molt àmplia: la que s'estén des dels arxipèlags de Cap Verd i Canàries fins a les cos­tes de l'Àfrica Occi­den­tal i, seguint l'estret de Gibral­tar, per tota la Medi­terrània occi­den­tal.

La pesca del coral a les cos­tes cata­la­nes és molt antiga. Pel que se'n sap (vegeu Fulls d'història local /L'Escala, 98), a les exca­va­ci­ons arqueològiques ibèriques de Pontós i d'Ullas­tret han apa­re­gut res­tes de corall. També, a la ciu­tat gre­co­ro­mana d'Empúries, que en va ser un gran cen­tre manu­fac­tu­rer i comer­ci­a­lit­za­dor. Els sis­te­mes d'extracció eren dos: la immersió i el ras­clet. Tots dos, és clar, difi­cilíssims (i la immersió fins al fons marins, molt arris­cada). A l'edat mit­jana i el renai­xe­ment, el corall esde­vingué un dels pro­duc­tes més des­ta­cats del comerç dels nave­gants de l'Imperi Català. Els obra­dors de Bar­ce­lona trans­for­ma­ven el corall en brut pes­cat prop de pobla­ci­ons com Begur, l'Escala o Cadaqués i, també, de punts situ­ats molt més lluny. I l'expor­ta­ven. Sem­bla que els cora­llers de Bar­ce­lona foren comer­ci­al­ment domi­nants a tota la Medi­terrània.

Fins que, als segles XVI i XVII, es van tro­bar amb seri­o­sos entre­bancs: la pira­te­ria aixo­plu­gada per l'Imperi Otomà, la com­petència ori­gi­nada per l'ascens de la pro­ducció de les ciu­tats ita­li­a­nes i un cert exhau­ri­ment del corall exis­tent als fons de les cos­tes cata­la­nes. Als fulls del Museu de l'Escala, es dóna notícia de les expe­di­ci­ons de pes­ca­dors de la població per anar a cer­car corall a zones molt allu­nya­des: a les cos­tes de Car­ta­gena, Orà, Canàries o Cap Verd.

Al XIX, la pressió de la demanda de corall i les noves pos­si­bi­li­tats tec­nològiques ori­en­ta­ran la recerca de for­mes d'immersió a les pro­fun­di­tats mari­nes més dura­do­res i més segu­res. És el moment dels esca­fan­dres. I del sub­marí.

ENTRA L'ESCA­FAN­DRE.

La intro­ducció de l'ús d'esca­fan­dres i, doncs, l'apa­rició de la figura del bus en la indústria cata­lana del corall segueix un guió arquetípic: als anys 1860, un indus­trial bar­ce­loní (Josep Car­ras­cal), d'acord amb un soci estran­ger (en aquest cas, grec, Kons­tan­di­nos Papaikónomos), va por­tar a l'Escala 38 esca­fan­dres fran­ce­sos (fabri­cats per M. Cabi­rol) i 2 angle­sos. Així, en aquesta població empor­da­nesa, es comp­ta­ven 80 bar­ques, amb uns 360 pes­ca­dors i uns 80 bus­sos.

A Cadaqués, fou direc­ta­ment un foras­ter (també grec, Gior­gios Kon­dous) qui va intro­duir els esca­fan­dres en la pesca del corall.

Els resul­tats pel que fa al volum i al valor del corall reco­llit foren espec­ta­cu­lars, car els bus­sos podien bai­xar fins a 40 i 50 m de pro­fun­di­tat, i per un temps rela­ti­va­ment llarg, fins a 15 minuts. Durant uns anys, la pro­ducció de corall es dis­para.

El submarí

El figuerenc Narcís Monturiol, un demòcrata radical amb una ploma prou fluïda, fugint d'una persecució politicopolicial va viure un temps amagat a Cadaqués (que era una població relativament aïllada, de difícil accés per terra). Allà va viure les dificultats –i l'alt risc- de les immersions dels pescadors de corall. Així va començar a idear un tipus de vaixell que pogués submergir-se sense perill i transitar prop dels fons marins, amb la possibilitat d'aixoplugar gent amb capacitat de collir corall. El peix-nau, o ictineu, la idea d'aquest primer submarí, surt d'aquesta necessitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.