Recargolant el ferro a cop calent
Amb l'explosió del modernisme ressorgeix la forja a Catalunya i el 1903 es funda a Mataró la Serralleria March. La quarta generació aposta per combinar tradició i modernitat.
A cop calent. Així és com es treballa al fornal que s'amaga a la rebotiga de la Serralleria March de Mataró. Una clau gegant que penja de la boca d'un cap de drac fet amb ferro forjat sorprèn els vianants del camí ral i no deixa cap dubte que és l'entrada de la serralleria i que treballen a consciència el ferro. El conjunt escultòric del drac i la clau el va projectar i forjar l'any 1931 Joaquim March, oncle de l'actual propietari, Rafel Codina. Ell mateix destaca les habilitats artístiques i tècniques del seu oncle, que de ben jove ja va aprendre l'ofici per mitjà del seu pare, Antoni March, fundador del negoci, a més de perfeccionar el dibuix tècnic amb l'arquitecte Lluís Bonet.
Els orígens del tallers es remunten al 1903, primer a l'avinguda del Maresme, però aviat es traslladaria fins al cèntric carrer Barcelona. Antoni March havia après l'ofici als tallers Ballarín de Barcelona, d'on era soci l'arquitecte Puig i Cadafalch. D'aquesta època va conèixer Lluís Bonet, de qui rebria nombrosos encàrrecs. Des del taller sortien carregats amb carros per transportar les reixes fins a la finca modernista de can Garí d'Argentona o la finca dels Ametller de Cabrera de Mar. Els encàrrecs per treballar el ferro es van mantenir i la següent generació, amb Joaquim March, va continuar fent els forjats a aquestes i d'altres finques d'estil modernista com a can Navas d'Argentona, conegut actualment com el Bell Recó. Aquests treballs obligaven els forjadors a estar dies fora de casa. Codina explica que en aquesta finca d'Argentona els treballadors li deien el Ranxo Grande, perquè quan hi anaven feien menjar per a tots els operaris que hi treballaven.
treballs a mida.
Des de fa anys que la Serralleria March forma part de l'Associació de Forjadors de Catalunya des d'on es reclama més atenció a un ofici que està al marge de les normatives de la indústria. “La forja està abandonada i això pot ofegar-nos en un moment que el consum ha disminuït.” Amb la crisi el taller ha patit una davallada de les comandes tot i que els contactes amb arquitectes i interioristes els aporten feines de decoració. “Sempre hem treballat fent feines exclusives per a gent que valora el que fem.” Avui en dia però lamenta que molts es rendeixin als treballs seriats perquè són més econòmics deixant de costat l'originalitat. “No repetim cap peça i aquest treball exclusiu té un preu que no podem rebaixar”, explica.
La vessant artística i tècnica de Rafel Codina li permet innovar fent peces úniques. Explica com el 1992, l'any de les olimpíades, es va inspirar en les cintes de les ballarines per crear un estil propi que es veu reflectit en les baranes i reixes que dissenya. Destaca la importància del dibuix i les plantilles per plasmar el que demana el client. “Tot el que surt del taller ha d'estar a punt per muntar.”
quarta generació.
el peix
L'escultura que el 2007 es va instal·lar a l'edifici de la seu de Caixa Laietana és una de les obres conjuntes de Rafel i Pol Codina. Pare i fill aposten per fer peces úniques i exclusives.
l'antic taller
El fundador va ser Antoni March, avi de l'actual propietari. Aquest va rebre molts encàrrecs per part de l'arquitecte Lluís Bonet. En aquesta imatge del 1908 apareix a la porta del taller al cèntric carrer Barcelona.
el drac
El drac i la serp és un dels treballs de Rafel Codina que es pot contemplar penjat a la paret a un costat dels aparadors de la sabateria Castellsaguer, al mateix carrer Barcelona de Mataró.