Una llista rupturista aspira a dirigir els censors de comptes
Aquest dimarts hi ha eleccions a l'Institut de Censors Jurats de Comptes d'Espanya (ICJCE), i per primera vegada es presenten dues candidatures. En l'encapçalada per Mario Alonso Ayala, president de l'empresa auditora Auren, hi ha quatre auditors catalans, Josep Maria Bové (president de Bové Montero Asociados), que aspira a la vicepresidència primera; Jaume Carreras, president de Gassó Auditors; Mercè Martí, presidenta d'Uniaudit i del Club 20, i Joan Mallafré, soci d'Audria.
Bové, actual vicesecretari de l'institut, explica que la candidatura renovadora s'ha presentat després que per dues vegades s'hagin incomplert els acords de relleu en la presidència que es van firmar fa quatre anys per fer una llista unitària. El president de l'ICJCE és des de fa set anys Rafael Cámara Rodríguez-Valenzuela, soci responsable de regulació de Deloitte, i els renovadors proposen “la ruptura d'una etapa continuista de l'ICJCE, lligada a les grans firmes internacionals, per intentar potenciar els serveis dels petits despatxos”. “L' ICJCE necessita més unió que mai”, afirma en aquest sentit Alonso Ayala, “perquè és la casa comuna de tots els auditors: grans, mitjans i petits. La nostra corporació s'ha de gestionar amb la màxima transparència, tal com exigeix una organització professional d'auditors”. Una afirmació que va lligada a les acusacions de presidencialisme que es fan a Cámara. Josep Maria Bové, actual vicesecretari de l'ICJCE i que fins al 2010 va ser vicepresident de la Federació Europea d'Experts Comptables, posa com a exemple que “en la consulta de la Comissió Europea sobre el Llibre Verd de l'Auditoria va traslladar unes opinions que no representen les sensibilitats de tots els professionals de l'auditoria”. En aquest sentit, Alonso Ayala assenyala que “l'ICJCE no ha de ser una organització presidencialista” i necessita“ un gir en el seu estil de direcció i gestió, imposant noves estratègies i objectius d'actuació, pensats per a tots i cadascun dels auditors, amb independència de la seva mida”.
Així mateix, “i després d'un període de manca d'entesa amb les agrupacions territorials, col·legis professionals, universitats, organitzacions internacionals, reguladors espanyols....”, la candidatura Per un Institut per a tots té com a objectiu recuperar les bones relacions de l'ICJCE, tant externes com internes. També es retreu a l'actual direcció un “increment progressiu i continuat de les despeses de la corporació en aquest temps de crisi generalitzada”.
Josep Maria Bové explica que el paper de l'auditor és fonamental en el mercat de capitals perquè aporta claredat i confiança en la informació financera. Sobre les mesures de control que es poden aplicar per evitar conflictes d'interessos entre els auditors i les empreses auditades que els paguen, el candidat a la vicepresidència dels censors jurats de comptes indica que seria molt interessant estudiar l'aplicació a l'Estat espanyol del model francès, “on les empreses cotitzades han de ser auditades per dues firmes, i això dóna més independència a l'auditor”.
Discriminació.
En relació amb l'avantprojecte de llei de serveis professionals, Faura va advertir que la liberalització dels serveis prevista pel govern espanyol a través d'aquesta nova iniciativa legislativa fomentarà l'intrusisme professional, laminarà les funcions dels diversos col·legis i crearà inseguretat jurídica que anirà en detriment del conjunt de la societat. En aquest sentit, va recordar que el Parlament de Catalunya ha aprovat una moció en què insta el govern de la Generalitat a reclamar a l'Estat la retirada immediata del text de l'avantprojecte.
La necessitat de la Sindicatura de Comptes
En vista del suggeriment del govern espanyol que la Sindicatura de Comptes sobra perquè l'Estat ja té serveis que poden fer la feina, el president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya va afirmar al fòrum de Sitges que “no hi ha duplicitats entre el Tribunal de Comptes i la Sindicatura de Comptes perquè els organismes fiscalitzats per cadascun són diferents”, i que “és inacceptable que la solució sigui eliminar aquests organismes”. El que sí va reclamar Daniel Faura és “la reforma urgent d'aquests organismes en termes d'eficiència, d'eficàcia en la seva gestió i en les actuacions professionals i d'exigència d'oportunitat en els seus informes”.
Segons Transparència Internacional, a Espanya hi ha més de 21.400 organismes públics (18.000 pertanyen al sector local). La responsabilitat del seu control extern i la seva fiscalització correspon al Tribunal de Comptes (TCE) i als tribunals o òrgans de control extern autonòmics, que engloben entitats com la Sindicatura de Comptes de Catalunya i tenen atribuït, en el seu respectiu àmbit territorial, el control extern de la gestió economicofinancera de les institucions i entitats del sector públic autonòmic i local.