Borsa

Els núvols es dispersen

Bernanke i Draghi tranquil·litzen els mercats, i la campanya de resultats empresarials als EUA en dóna una de freda i una de calenta. L'Ibex 35 recupera un 1,26% setmanal.

La millora del ràting
a Bankinter atreu els inversors cap a la banca mitjana en la setmana de la recuperació del sector energètic

Després de la tem­pesta apa­reix la calma. Això és el que s'ha vis­cut durant les dar­re­res cinc ses­si­ons en els par­quets inter­na­ci­o­nals. Si bé el pre­si­dent de la Reserva Fede­ral (FED), Ben Ber­nanke, havia posat de cap per avall les bor­ses inter­na­ci­o­nals en anun­ciar la fi dels estímuls als EUA per la millora de la seva eco­no­mia, ara el mateix Ber­nanke torna a aparèixer per tran­quil·lit­zar els inver­sors. El cap de la FED ha dit que la reti­rada del seu pro­grama podria no ser tan a prop com els mer­cats s'han afa­nyat a des­comp­tar. I només això ja va ser motiu d'ale­gria en els par­quets, sobre­tot en el nord-ame­ricà, que ho va cele­brar esca­lant cap a nous màxims històrics (en el cas del Dow Jones i l'S&P500).

També l'apa­rició del pre­si­dent del Banc Cen­tral Euro­peu (BCE), Mario Draghi, en escena ha cal­mat els mer­cats. Després d'aban­do­nar l'her­me­tisme sobre els pas­sos de la seva política monetària, Draghi intenta sem­brar les bases perquè la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal confiï en la zona euro posant en marxa actu­a­ci­ons en aquesta línia. Draghi ha fle­xi­bi­lit­zat les garan­ties que exi­geix a la banca per dis­po­sar de diners i que el crèdit flu­eixi cap a les empre­ses, en un intent de reac­ti­var l'eco­no­mia dels països de l'euro. Això ha estat ben rebut pels inver­sors, que veuen que pas­set a pas­set s'aposta pel crei­xe­ment de la zona.

Però ara que els bancs cen­trals acla­rei­xen dub­tes, la incer­tesa que angoixa els inver­sors prové dels resul­tats empre­sa­ri­als. Tot i que la cam­pa­nya als EUA va començar amb bon peu, amb grans mul­ti­na­ci­o­nals mos­trant que han estat capa­ces d'esqui­var la crisi econòmica (com Alcoa o Bank of Ame­rica), hi ha d'altres grups que s'han vist col­pe­jats per la situ­ació que els envolta (com les tec­nològiques Goo­gle, Micro­soft o AMD). Això ha fet que els inver­sors aug­men­tes­sin la cau­tela en les dar­re­res jor­na­des, en espera de veure el balanç final de la tem­po­rada de resul­tats.

En aquest pano­rama incert el selec­tiu índex de la borsa espa­nyola ha inten­tat l'assalt a la cota dels 8.000 punts sense èxit. L'Ibex 35 s'ha reva­lo­rat un 1,26% en cinc ses­si­ons fins a aco­mi­a­dar-se diven­dres en els 7.943,20 punts, nivell que situa el selec­tiu un 2,75% per sota del tan­ca­ment de l'exer­cici 2012.

En les dar­re­res cinc ses­si­ons les empre­ses energètiques han tor­nat a sobre­sor­tir en el par­quet. Després del tras­bals que ha supo­sat l'apro­vació de la reforma energètica, i que va tom­bar en bloc el sec­tor, en les dar­re­res ses­si­ons aques­tes com­pa­nyies han recu­pe­rat posi­ci­ons. El millor valor ha estat REE, que s'ha dis­pa­rat gai­rebé un 13% fins a tocar nivells màxims històrics. La banca, un altre dels sec­tors que més mal­de­caps gene­ren als inver­sors, ha donat més d'una ale­gria en la dar­rera set­mana. La millora del ràting a Bankin­ter per part de Stan­dard&Poor's ha atret els inver­sors cap a aquest valor, que ha expe­ri­men­tat un rebot supe­rior al 7% en les dar­re­res cinc jor­na­des. També el Banco Popu­lar i el Banc Saba­dell han avançat posi­ci­ons en la set­mana.

Tot i el repunt de les energètiques, Acci­ona s'ha que­dat al marge. Les seves acci­ons han estat inca­pa­ces d'aixe­car el cap després d'anun­ciar-se la reforma del sec­tor energètic i el càstig ha con­ti­nuat aquesta set­mana. Els seus títols encapçalen el rànquing de les pèrdues després que en les dar­re­res cinc ses­si­ons arros­se­guin un des­cens de més del 10%.

DESO­RI­EN­TAT.

Mal­grat que en aquests moments es viu una certa ato­nia en els par­quets -típica del període esti­val-, cal des­ta­car que l'Ibex 35 suma gai­rebé tres mesos deso­ri­en­tat. Els inver­sors no s'aca­ben de refiar d'Espa­nya i això queda reflec­tit en l'evo­lució erràtica de la borsa. Des de prin­ci­pis de maig les vari­a­ci­ons set­ma­nals del selec­tiu índex són mínimes en el cas dels rebots i més abun­do­ses en el cas dels des­cen­sos. Així, de les dar­re­res onze set­ma­nes, set de les quals han aca­bat amb guanys, només en la de prin­ci­pis de juliol l'Ibex 35 va sumar un ascens supe­rior a l'1% en cinc jor­na­des. Per con­tra, en el moment de caure, l'índex ho ha fet amb més força durant els dar­rers tres mesos, i de les qua­tre set­ma­nes que l'índex ha tan­cat en ver­mell només en la de prin­ci­pis de juny la cai­guda no superava l'1%. En les altres tres set­ma­nes els retro­ces­sos van ser del 2,4%, del 3,70% i del 4,59%, enre­gis­trant la ter­cera i quarta dava­llada més abun­dosa de l'Ibex 35 en l'exer­cici 2013. D'això es desprèn que quan hi ha motius per aban­do­nar el par­quet, els inver­sors no tenen dub­tes. Però quan hi ha bones notícies per tor­nar a la borsa, els inver­sors no aca­ben de veure l'aigua clara i la des­con­fiança pesa més a sobre el seu cap que no pas els pos­si­bles bene­fi­cis que poden acon­se­guir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.