El diamant del desig
Molt sovint ser creatiu i innovar està associat als nostres desigs i somnis, personals o col·lectius. Hi ha gent, però, que considera que els desigs utòpics o els somnis són coses amb què no val gaire la pena perdre-hi el temps. Malament, doncs. Si no dediquem esforços a desenvolupar idees utòpiques o gairebé impossibles mai no aconseguirem innovar de debò.
El mètode del diamant del desig ens ajuda a acostar-nos als nostres desigs, per inabastables que d'entrada puguin semblar. Com funciona?
Cal, d'entrada, definir bé el desig, a través d'una frase de formulació senzilla o, millor, d'una pregunta. Per exemple: podria convertir-me en el millor negociador del món?
Normalment, si som una mica realistes, reaccionarem de forma incrèdula davant del desig formulat. Hi ha milers i milers d'experts negociadors en el món que fa anys que s'hi dediquen. Com puc jo tenir la pretensió de, en un tres i no res, superar-los? Moltes persones contemplen en negatiu el repte o el desig, en comptes de fer-ho a l'inrevés. En això precisament consisteix aquesta tècnica.
La idea del diamant del desig és anar fent petites passes, però fermes, que vagin fent minvar la distància enorme que d'entrada hi ha entre el desig expressat i la realitat. En aquest sentit, aniria molt bé fer-se una llista de objectius parcials que, un cop realitzats i integrats entre si, ens puguin apropar de forma més contundent al desig plantejat:
-Necessito llegir els deu millors llibres de negociació de tots els temps.
-Caldria que la meva empresa em financés un seminari de negociació a Boston, bressol dels millors experts en la matèria.
-Necessito fer una cerca a internet dels vint millors articles que sobre negociació s'hagin escrit mai, llegir-los i integrar-los.
-Em posaré en contacte amb deu persones del meu voltant que siguin negociadors experts i que em vulguin explicar els secrets i les claus de la seva capacitat negociadora.
Imaginem-nos que, en comptes de considerar que el desig és una simple i pura utopia, ens posem en marxa i, dia a dia, anem acomplint els objectius secundaris que ens hem marcat. Segur que al cap d'uns mesos ja no veiem el desig tan llunyà. No obstant això, segurament encara serem relativament lluny de l'objectiu marcat. Podem aleshores plantejar-nos una sèrie de reptes nous:
-Podria escriure el meu propi llibre de negociació amb tot el que he après tant de forma teòrica com pràctica?
-Podria intentar fer conferències sobre el tema, a escala internacional, contactant amb les millors agències de speakers del món?
-Podria oferir-me com a conflictòleg i expert en negociació a empreses i institucions?
És possible que no aconseguim mai l'objectiu al cent per cent. Ser el millor negociador del món no és fàcil (tampoc impossible...) Però si seguim la tècnica del diamant del desig amb perseverança i il·lusió ben segur que guanyarem terreny en comptes de passar la resta de la nostra vida lamentant-nos.
La innovació, molts cops, funciona així. Plantejant utopies, equivocant-nos a través de l'experimentació i, de tant en tant, aconseguint apropar-nos molt al que perseguim. Sense aquest esperit, absent a la majoria d'empreses, és gairebé impossible innovar.
