Els bat­xi­llers, i també els uni­ver­si­ta­ris, un cop han clos la seva etapa de for­mació i s'han d'enfron­tar al món real, sovint topen amb una rea­li­tat insos­pi­tada. És per això que pro­gra­mes com Lea­ding Pro­gram, en què es con­vida futurs uni­ver­si­ta­ris a entrar en con­tacte amb el dia a dia d'empre­ses d'èxit, són d'una gran uti­li­tat perquè puguin cop­sar el valor del tre­ball en equip, el para­digma més valuós de les habi­li­tats direc­ti­ves.

Lea­ding Pro­gram ha estat orga­nit­zat per Bcn­mo­ments, amb el patro­cini de la Caixa, i ha dut els vint estu­di­ants que han obtin­gut les millors notes de les dar­re­res Pro­ves d'Accés a la Uni­ver­si­tat (PAU) a tas­tar l'experiència de gestió d'empre­ses emblemàtiques, com la Caixa, FC Bar­ce­lona, SEAT, Vue­ling, Damm, Frei­xe­net, Port Aven­tura, CAR de Sant Cugat i Twentytú. Així mateix, han pogut ama­rar-se del bon con­sell de per­so­nat­ges com el cui­ner Fer­ran Adrià, el pilot Isi­dre Esteve, el psicòleg Pep Marí o l'expert en inno­vació en turisme i hos­ta­le­ria Ignasi Uñó. “La nos­tra idea era intro­duir aquests futurs pro­fes­si­o­nals, no només estu­di­ants d'empre­sa­ri­als, en un entorn de com­pa­nyies d'èxit tot afa­vo­rint-la seva par­ti­ci­pació en mas­ter­class en què pogues­sin fer sor­tir a la llum les seves habi­li­tats direc­ti­ves i la seva capa­ci­tat d'inno­var”, explica Marc Perea, cofun­da­dor de Bcn­mo­ments, per a qui és impor­tant que l'estu­di­ant, que “prové d'un iti­ne­rari de for­mació massa indi­vi­du­a­lit­zat, pugui tre­ba­llar la seva acti­tud, i això només es pot fer en el tre­ball en equip.” Com explica, en els diver­sos tallers orga­nit­zats, “aquests estu­di­ants han aca­bat endu­ent-se la sen­sació de grup, de com saber tre­ba­llar en equip, i que el lide­ratge i el tre­ball en grup s'han de tro­bar en un mateix punt”. En referència a l'acti­tud, Jaume Giró, que en qua­li­tat de direc­tor gene­ral adjunt de Cai­xa­Bank ha par­ti­ci­pat en el pro­grama, reco­mana als joves que si bé “els conei­xe­ments són neces­sa­ris, el més deci­siu en enca­rar una car­rera pro­fes­si­o­nal és l'acti­tud: tenir el coratge i la per­se­ve­rança per, des de la humi­li­tat de qui està apre­nent sem­pre, bus­car la per­fecció en la feina feta i la cre­a­ti­vi­tat de fer-la dife­rent cada dia”. Afe­geix que “no hem de tenir por de posar-nos al límit d'equi­vo­car-nos, perquè només així es pot apor­tar valor a l'empresa on tre­ba­lla­reu i créixer a nivell per­so­nal i pro­fes­si­o­nal”.

La giro­nina Gemma Muñoz, que a l'octu­bre enge­garà els seus estu­dis de tra­ducció i inter­pre­tació, no sap a hores d'ara si serà una pro­fes­si­o­nal autònoma o bé farà flo­rir un implícit sen­ti­ment empre­ne­dor per cons­ti­tuir una empresa de tra­ducció, però almenys té clar, després d'haver assis­tit al pro­grama, que “és molt impor­tant el tre­ball en grup, ara ho he vist clara­ment”. I també ha pogut mode­lar el tipus de líder que ella vol esde­ve­nir, si s'escau, o que vol­dria tenir per damunt seu: “Ha de ser una per­sona ben orga­nit­zada, amb capa­ci­tat per moti­var i que cone­gui molt bé els seus tre­ba­lla­dors.” Tot sin­to­nit­zant amb l'espe­rit dels nous temps, creu que en l'empresa moderna “s'han de con­ju­mi­nar un sòlid lide­ratge i l'espe­rit coo­pe­ra­tiu. Més que tenir un cap que mani, cal que coor­dini”. Si hagués de triar una reco­ma­nació vital per dur-la sem­pre al sarró, Gemma Muñoz té clar que es queda amb les ense­nyan­ces de Pep Marí, el psicòleg del CAR: “Ens podem sen­tir feliços fent el tra­jecte cap a un objec­tiu, encara que no l'arri­bem a asso­lir.”

A Cris­tina Requena, que cur­sarà estu­dis de medi­cina a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), que vol­dria ampliar amb una for­mació addi­ci­o­nal de màrque­ting, li ha resul­tat una experiència esplèndida “tenir con­tacte amb el món labo­ral, perquè tant a l'ins­ti­tut com a la uni­ver­si­tat vius massa aïllat”. Després d'haver pas­sat per tot aquest reguit­zell d'empre­ses, Cris­tina Requena també arriba al con­ven­ci­ment que el direc­tiu del seu grat “ha de tenir molt con­tacte amb els emple­ats, perquè si no es des­mo­ti­ven. El tre­ba­lla­dor ha de sen­tir-se orgullós de ser on és, cosa que també bene­fi­cia l'empre­sari”. Si par­lem de res­pon­sa­bi­li­tat, Cris­tina Requena inter­preta que “el direc­tiu ha de ser sem­pre cons­ci­ent que les seves deci­si­ons poden afec­tar molta gent, i si, per exem­ple, eli­mina una secció de l'empresa, pot afec­tar la vida de mol­tes per­so­nes”.

Aquests futurs pro­fes­si­o­nals valo­ren que la pre­o­cu­pació social sigui ara una de les pri­o­ri­tats de l'empresa. Com diu Cris­tina Requena, “abans les empre­ses esta­ven dedi­ca­des a obte­nir bene­fi­cis per damunt de tot, i ara sem­bla que pres­ten més atenció al ves­sant social”. Marc Perea, des de la seva posició d'orga­nit­za­dor del pro­jecte, també ha pogut pale­sar que “hi ha entre aquests estu­di­ants una gran pre­o­cu­pació perquè l'empresa fomenti la con­ci­li­ació labo­ral o el res­pecte al medi ambi­ent, a banda de pre­o­cu­par-se pels bene­fi­cis”.