Per refrescar la memòria: el 25 de setembre del 2012 va tenir lloc una concentració a Madrid amb l'objectiu d'“envoltar el Congrés”.

La democràcia. La democràcia, cal no oblidar-ho mai, va néixer per evolució i per necessitat. Aquella burgesia del XVIII amb creixent poder econòmic necessitava que les mesures de política econòmica i de política política deixessin de dependre dels capritxos d'un rei sense talla i d'una colla de favorits, però calia que algú liquidés físicament aquesta estructura, i qui millor que un poble miserable, oprimit i sense futur?

Cert: durant un segle i mig aquesta burgesia va picar, i molt, a aquest poble que la va ajudar a tallar el coll al rei, però després de la depressió va tornar a necessitar-lo, i aquesta vegada l'oferiment va ser total: “No només ocupació i salari et donaré, sinó que t'ho donaré indefinidament i en permanent augment, i a més et donaré capacitat de compra infinita, i a més triaràs els qui et governin.”

I aquella promesa es va complir, i la democràcia es va expandir. La màxima manifestació de la democràcia va ser un binomi: votar amb absoluta llibertat a qui es volia i poder accedir a un BMW; i ambdues coses van ser possibles; i Espanya va anar bé, i la democràcia també va anar bé.

Hauria estat imaginable un 25-S el 2006? En absolut! El 2006, tot i donar-se tots els actes de corrupció política presumptes i ja jutjats, no es va intentar envoltar cap parlament… perquè els polítics triats estaven fent les coses molt bé i el govern també perquè es creixia tenaçment i imparablement. Recorden el que deia el 2006 la que llavors era l'oposició i els arguments que utilitzava? Consultin les hemeroteques.

L'error terrible ha estat creure que la democràcia que coneixem romandria inalterada en absència del que la va acompanyar durant aquestes dècades passades: la millora continuada i permanent en l'estàndard de vida d'una població que sempre vol més perquè constantment li han estat dient que el bé era voler més.

Perdut el sentit del binomi és com si s'hagués entrat en la desconstrucció d'un present, la qual cosa porta a aquella situació en el passat que Joan Manel Serrat magistralment va reflectir a Temps era temps (*), una situació de la qual, quan l'autor va publicar la seva cançó, se n'estava sortint. Democràcia va quedar entès com a equivalent a “anar millor”. Si ara s'està anant pitjor i pitjor s'hi continuarà anant, què simbolitzen aquells a qui triem democràticament perquè ens guiïn cap a una vida millor?

(*) Aquí tenen la interpretació de la cançó pel seu autor.: . I aquí la lletra: .