Focus

Emigració empresarial mínima

La pèrdua d'empreses que es domicilien a Madrid és més accentuada a Castella, el País Valencià i les Balears que no pas a Catalunya. El govern madrileny no atribueix a l'independentisme la captació de companyies catalanes

Hi ha una emigració empresarial semblant a la del País Basc i Andalusia
S'hi instal·len atretes pels avantatges de capitalitat i fiscalitat més laxa
Les polítiques liberals generen un entorn més favorable a les empreses
Es demostra que hi ha un fracàs de l'atracció per motiu de capitalitat
Cal no barrejar decisions empresarials i anàlisis polítiques

El 19 d'agost, el con­se­ller d'Eco­no­mia i Hisenda de Madrid, Enri­que Osso­rio, va anun­ciar que 4.954 empre­ses d'altres comu­ni­tats havien can­viat el domi­cili social des de l'any 2010 per esta­blir-se en aquesta comu­ni­tat, i des­ta­cava que Cata­lu­nya, tant per volum com per grandària, és el ter­ri­tori des d'on més empre­ses han tras­lla­dat el seu domi­cili social a la regió en els tres últims anys. Exac­ta­ment, 1.060 empre­ses pro­ce­dien de Cata­lu­nya (el 21,4%), 784 del País Valencià (15,8%), 763 d'Anda­lu­sia (15,4%), 639 de Cas­te­lla-la Manxa (12,9%), 359 de Cas­te­lla i Lleó, 255 del País Basc, 211 de les Bale­ars i 203 de les Canàries.

Aga­fant-se a aquests números, extrets d'un informe ela­bo­rat per Axe­sor basat en infor­mació obtin­guda del But­lletí Ofi­cial del Regis­tre Mer­can­til, la premsa madri­le­nya es va afa­nyar a con­cloure que “la deriva inde­pen­den­tista” està fent fugir les empre­ses cata­la­nes, que no espe­ren que hi hagi una pro­cla­mació d'inde­pendència per seguir l'exem­ple de José María Lara, pre­si­dent del grup Pla­neta, que fa gai­rebé un any va dir que s'endurà l'empresa a Sara­gossa, Madrid o Conca si hi ha secessió. Una con­clusió total­ment esbi­ai­xada, en pri­mer lloc perquè estem par­lant de dades dels tres anys ante­ri­ors a la Diada del 2011, quan l'inde­pen­den­tisme no domi­nava els debats, que se cen­tra­ven en la petició d'un pacte fis­cal entre Cata­lu­nya i Espa­nya que recla­ma­ven les patro­nals cata­la­nes. I en segon lloc, perquè els números sem­blen molt cri­da­ners però per­den qual­se­vol dra­ma­tisme si es com­pa­ren cor­rec­ta­ment, en ter­mes rela­tius als res­pec­tius tei­xits empre­sa­ri­als.

L'any 2010 hi havia cen­sa­des a Cata­lu­nya 659.266 empre­ses i, si 1.060 han mar­xat a Madrid, repre­senta que en tres anys hi ha hagut una fugida de l'1,6‰. Algú pen­sarà que són massa, altres que poques, però el que és clar és que hi ha una emi­gració empre­sa­rial sem­blant a la del País Basc i Anda­lu­sia (1,4‰) i infe­rior a la d'altres ter­ri­to­ris on l'inde­pen­den­tisme és ine­xis­tent, que per alguna cosa hi governa el PP. En el mateix període, han fugit cap a Madrid 4,5 de cada 1.000 empre­ses de Cas­te­lla-la Manxa, el 2‰ de les de Cas­te­lla i Lleó, el 2 ‰ de les valen­ci­a­nes i el 2‰ de les bale­ars.

El mateix Osso­rio no va incloure l'inde­pen­den­tisme entre les cau­ses del tras­llat d'empre­ses cata­la­nes a Madrid, que atri­bu­eix al fet que “les polítiques libe­rals basa­des en l'aus­te­ri­tat i l'esta­bi­li­tat pres­su­postària, com­bi­na­des amb polítiques de rebai­xes selec­ti­ves d'impos­tos i la reducció de tra­ves burocràtiques per enge­gar nous nego­cis, gene­ren un entorn més favo­ra­ble per a les empre­ses”.

El pre­si­dent de la patro­nal Pimec, Josep González, va repli­car aques­tes afir­ma­ci­ons dient que no té constància que hi hagi una fugida d'empre­ses cata­la­nes a Madrid i des­car­tant que les que can­vien de domi­cili social ho facin per la fis­ca­li­tat, ja que hi ha més fac­tors que influ­ei­xen a l'hora de deci­dir la ubi­cació d'una empresa, com ara les infra­es­truc­tu­res i la mà d'obra. Va fer una crida a “ser seri­o­sos amb les xifres” i a no bar­re­jar deci­si­ons empre­sa­ri­als “amb anàlisis polítiques”. Per la seva banda, el secre­tari gene­ral del Cer­cle Català de Nego­cis (CCN), Joan Cana­dell, va asse­gu­rar que les mul­ti­na­ci­o­nals que s'ins­tal·len a Madrid ho fan “atre­tes pels avan­tat­ges de capi­ta­li­tat i per una fis­ca­li­tat més laxa, i no per motius iden­ti­ta­ris”.

Eco­no­mis­tes per la Inde­pendència, sec­to­rial econòmica de l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana (ANC), con­si­dera que els números de l'informe d'Axe­sor no mos­tren por per l'inde­pen­den­tisme, sinó el fracàs de les polítiques cen­tra­lis­tes. “Tenint en compte els esforços de la política radial (tot comença i acaba a Madrid) i cen­tra­lista de l'Estat (AVE, auto­vies, Aena), que ha rebut un impuls inu­si­tat els dar­rers trenta anys, no es pot dir que el ritme de trans­ferència d'empre­ses cap a Madrid sigui un èxit pre­ci­sa­ment”, diuen David Ros (coor­di­na­dor) i Àlex Furest en un comu­ni­cat on des­ta­quen que Cata­lu­nya té el 18,5% de les empre­ses de tot Espa­nya i que en mar­xin 353 en un any repre­senta una pèrdua del 0,06%, “per­cen­tatge molt reduït que demos­tra un fracàs de l'atracció per motiu de capi­ta­li­tat”.

Pel que fa als motius del canvi de domi­cili, els eco­no­mis­tes de l'ANC reco­nei­xen que cal­dria fer-ne un exa­men a fons, però expli­quen que hi ha casos que estan moti­vats per una reor­ga­nit­zació empre­sa­rial (Cobega) o per can­vis en la pro­pi­e­tat (Arbora-Auso­nia adqui­rida per Proc­ter & Gam­ble, Sch­lecker com­prada per DIA) i de segur que també hi ha casos rela­ci­o­nats amb els tipus de l'impost sobre el patri­moni i de l'impost de dona­ci­ons, que són més alts a Cata­lu­nya; amb el debat sobre el pos­si­ble res­ta­bli­ment de l'impost de suc­ces­si­ons, que motiva les clas­ses benes­tants a tras­lla­dar la seva residència -real o nomi­nal- a altres comu­ni­tats autònomes mit­jançant soci­e­tats patri­mo­ni­als; i direc­tius d'empre­ses que es domi­ci­lien a Madrid perquè allí l'impost sobre la renda és més baix.

L'estadística de l'Agència Tri­butària sem­bla indi­car que la Comu­ni­tat de Madrid, que manté el tipus impo­si­tiu de l'IRPF més baix d'Espa­nya i no aplica l'impost sobre el patri­moni, s'ha con­ver­tit en refugi per a les ren­des altes, però no pas de les cata­la­nes. Les últi­mes dades d'Hisenda mos­tren que 5.612 con­tri­bu­ents van decla­rar en l'impost sobre la renda del 2011 més de 600.000 euros, el 48,6% dels quals van tri­bu­tar a Madrid, una pro­porció molt ele­vada si es té en compte que els con­tri­bu­ents madri­lenys repre­sen­ten el 16% del total. Cata­lu­nya, per la seva banda, aglu­tina el 18% de decla­rants i el 22,4% de les ren­des altes. Els per­cen­tat­ges eren el 2008 del 41,7% i el 22%, res­pec­ti­va­ment: men­tre que a Cata­lu­nya la cai­guda és mínima, a Madrid hi ha una pujada de set punts.

El mateix passa si es pre­nen com a referència els con­tri­bu­ents amb ren­di­ments supe­ri­ors a 150.000 euros. Les xifres de la decla­ració de la renda pre­sen­tada l'any pas­sat asse­nya­len que 73.781 con­tri­bu­ents van depas­sar aquest límit el 2011, i que el 40% resi­dien a Madrid i el 24,2% a Cata­lu­nya.

Un imant fiscal per als castellans

La Comunitat de Madrid és l'única que no aplica l'impost sobre el patrimoni, la qual cosa representa un incentiu per atreure rendes altes i elevats patrimonis d'altres territoris. Un contribuent amb un patrimoni valorat en 4 milions d'euros no pagarà ni un euro si resideix a Madrid, mentre que haurà d'abonar per aquest impost 164.049 euros si viu a Andalusia, 41.985 euros si té el domicili a Catalunya i 36.546 euros si la seva residència està situada a Castella-la Manxa o Galícia.

A més, el tipus màxim en l'IRPF a Madrid és del 51,9%, un nivell que a Catalunya o a Andalusia arriba al 56%. Això significa que un alt directiu que guanyi 600.000 euros pagarà a l'any 19.000 euros més per IRPF a Catalunya o Andalusia que a Madrid. Per això, no és gens estranya l'evolució de les rendes altes registrades en les comunitats limítrofes amb Madrid: el nombre de contribuents amb ingressos superiors a 600.000 euros va caure un 30% entre el 2008 i el 2011 a tot Espanya, però el descens més elevat, d'un 70%, va ser a la comunitat de Castella-la Manxa.

Pel que fa a l'atracció d'indústries, Madrid també avantatja Barcelona en els preus del lloguer de sòl industrial, que segons Jones Lang Lasalle l'any passat es pagava a 67,2 i 75 euros per metre quadrat i any, respectivament. En lloguer d'oficines, en canvi, a Barcelona es pagaven 290 euros (per sota de Lisboa) i a Madrid, 434 (per sota de Brussel·les), segons l'índex Global Market Rents de Richard Ellis.

La inversió a Madrid es desploma

La caiguda del capital estranger del 2012 va més que triplicar la partida a Catalunya
El 84,3% de les inversions procedeixen de la Unió Europea

Catalunya va rebre 2.603 milions d'euros en inversió estrangera directa productiva durant l'any 2012 (el 19,3% del total espanyol), segons dades del Registre d'Inversions Exteriors. La xifra neta es redueix fins a 1.776 milions, si es descompten els 827 milions que es van desinvertir en el mateix període. Aquestes dades contrasten amb les registrades a la Comunitat de Madrid, que va rebre 8.728 milions d'euros en inversió bruta i 6.520 milions en neta, i es va mantenir com la principal comunitat receptora de capital estranger, més del triple que Catalunya. En contrast, Catalunya va notar molt menys la caiguda generalitzada de la inversió estrangera, ja que va disminuir un 13,8% en relació amb el 2011, mentre que la caiguda espanyola va ser del 43% i la madrilenya, del 47,5%, més del triple que la catalana.

Els Estats Units s'han convertit en el primer inversor a Espanya, amb 2.211 milions d'euros l'any passat, escalant quatre posicions. A continuació se situen Holanda, amb 2.148 milions (el 2011 era el quart inversor); Luxemburg, amb 1.726 milions (manté la tercera posició); Alemanya, amb 1.373 milions (puja dos llocs); el Regne Unit, amb 900 milions d'euros (passa de la primera a la cinquena posició), i França, amb 693 milions (baixa quatre posicions).

Les inversions estrangeres realitzades a Catalunya l'any 2012 van procedir majoritàriament de països de l'OCDE (88,4% del total), amb un gran pes de la Unió Europea (84,3%). El 4,6% va tenir el seu origen en països de Llatinoamèrica; l'1,6%, en l'Amèrica del Nord; l'1,1%, en la resta d'Amèrica; el 2%, en Àsia i Oceania, i el 5,4%, en paradisos fiscals.

L'origen de les inversions estrangeres rebudes a tot l'Estat és molt similar al de Catalunya, tot i que en el primer cas guanyen pes relatiu els capitals procedents de l'Amèrica Llatina (10,2%) i en perden els que provenen de la Unió Europea (77%). Per sectors, la indústria manufacturera és la principal destinació de les inversions estrangeres (el 30,8% del total a tot l'Estat i el 46,2% a Catalunya), seguit de les activitats financeres i d'assegurances (el 14,2% estatal i el 4,2% a Catalunya) i de les activitats professionals, científiques i tècniques (8,7% i 14,3%, respectivament).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.