Focus

La via desbancaritzada

L'administració pública amb iniciatives de capital risc, ‘business angels', empreses dedicades al ‘crowdfunding' d'empreses, el mercat alternatiu de la borsa i l'assegurança de crèdit apareixen com a nous canals de finançament

Es pensa que més que ajudar a crear noves companyies cal sostenir les veteranes

No només dels bancs pot venir el finançament. El nos­tre entorn empre­sa­rial ha pecat tra­di­ci­o­nal­ment de fer un recurs exces­siu del banc a l'hora de tro­bar solu­ci­ons finan­ce­res. Segons diver­ses estadísti­ques, de mit­jana el finançament d'arrel bancària suposa un 70%, men­tre que a les eco­no­mies del nos­tre entorn comu­ni­tari no sol depas­sar el 40%, i per omplir la resta de la mot­xi­lla finan­cera es pot tran­si­tar per sen­ders alter­na­tius.

L'Ins­ti­tut Català de Finan­ces (ICF), com explica la seva direc­tora d'inver­si­ons, dar­re­ra­ment ha hagut de “decan­tar-se, atesa la situ­ació, cap al préstec a la pime per finançar cir­cu­lant, a més a més de les inver­si­ons, quan aquesta no era la missió.” Amb la con­vicció que “ara és relle­vant reforçar el capi­tal de les pimes”, des de l'ICF s'ha tre­ba­llat amb espe­cial cura el préstec als acci­o­nis­tes (amb un mínim de 100.000 euros). Els anys 2011 i 2012, l'ICF va des­ti­nar al finançament de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses 1.700 mili­ons d'euros, que es van repar­tir entre 1.500 empre­ses i autònoms, i per enguany hi ha un pres­su­post de 600 mili­ons. Ser un actor en el capi­tal risc també és vocació de l'ICF, com asse­gura Irene Ber­tran: “Ho veiem com una via de com­ple­men­ta­ri­e­tat, també per a empre­ses que ja han fet un cert recor­re­gut.”

canvi d'estratègia.

Si fins al 2011, l'ICF va apos­tar, en la seva estratègia de capi­tal risc, per les fases de lla­vor, arren­cada i ven­ture, en els últims dos anys con­cen­tra els esforços en el sec­tor mitjà d'empre­ses amb una certa madu­resa. En capi­tal risc, l'ICF ha com­promès 160 mili­ons d'euros en 200 empre­ses, que han ser­vit per aixe­car-ne 795. L'ICF té altres fórmu­les per a la coin­versió, com els préstecs par­ti­ci­pa­tius, que vehi­cula en col·labo­ració amb busi­ness angels, on ha com­promès 12,2 mili­ons; Capi­tal MAB, línia que ha nodrit amb 10 mili­ons d'euros en què dóna suport a les empre­ses que deci­dei­xen cotit­zar en el Mer­cat Alter­na­tiu Bor­sari (MAB); Capi­tal Expansió (20 mili­ons d'euros) per donar suport a la inter­na­ci­o­na­lit­zació i el suport a les coo­pe­ra­ti­ves, que es con­creta en una par­tida de 10 mili­ons.

“Ara, el que cal és sos­te­nir les empre­ses fami­li­ars; no té sen­tit aju­dar a crear noves empre­ses i dei­xar morir les vete­ra­nes”, explica Antoni Sala, con­se­ller dele­gat de BCN Bus­si­nes Angels, que resu­meix així l'estratègia d'aquest grup inde­pen­dent d'inver­sors, que marca la seva estratègia a des­ti­nar diners a l'ampli­ació de negoci, “tot vigi­lant l'evo­lució del cash flow de l'empresa”, tot par­ti­ci­pant en la gestió. Està patint, com en el cas d'altres grups sem­blants, el tan­ca­ment de l'aixeta dels préstecs par­ti­ci­pa­tius de la soci­e­tat esta­tal Enisa, en què tra­di­ci­o­nal­ment s'ha recol­zat, cosa que deixa sense con­tin­gut el que pres­criu l'ambi­ci­osa llei de l'empre­ne­dor esta­tal.

Entrar al MAB pot ser, a més d'una via per finançar-se, “la manera d'asso­lir noto­ri­e­tat, ja que cotit­zar per­met deter­mi­nar fidel­ment el valor real de l'empresa”, com diu Emili Giralt, pre­si­dent del MAB, que coneix casos d'empre­ses que han pogut tren­car les bar­re­res per entrar a mer­cats tan com­pe­ti­tius com el dels EUA gràcies a ser al MAB, on “men­tre els pro­pi­e­ta­ris no per­den el con­trol de la com­pa­nyia, perquè el seu poder acci­o­na­rial en cap cas baixa del 50%, als acci­o­nis­tes se'ls ofe­reix liqui­di­tat”. El MAB, del qual for­men part 23 empre­ses, ha acon­se­guit cap­tar ja 145 mili­ons d'euros.

El Cesce, enti­tat soci­e­tat de capi­tal públic i pri­vat que es dedica a l'asse­gu­rança de crèdit, habi­tu­al­ment, amb eines com ara els títols de liqui­di­tat, tenia en un banc el bene­fi­ci­ari d'una asse­gu­rança per no pagar una fac­tura, però ara fa un gir, com explica Joa­quim Mont­sant, direc­tor ter­ri­to­rial est de l'enti­tat, amb la cre­ació del Fons de Suport a les Empre­ses: “És un pro­ducte des­ban­ca­rit­zat en què també s'anti­ci­pen fac­tu­res que es dota amb recur­sos del mateix Cesce i grans empre­ses com ara Mútua Madrileña, Técni­cas Reu­ni­das i Fer­ro­vial, que pot ser­vir per finançar cir­cu­lant o per a empre­ses que han deci­dit con­duir part del seu finançament al marge dels bancs.” Per aquest pro­ducte es demana un 4,75% de tipus d'interès, tot i que per a cli­ents de CESCE s'està ofe­rint a 3,75%. Tot seguint els models que són ben madurs a entorns finan­cers anglo­sa­xons, dar­re­ra­ment flo­rei­xen empre­ses de crowd­fun­ding per a empre­ses, en què es fa una crida a l'estal­vi­a­dor a pres­tar diners, amb el reclam d'una ren­di­bi­li­tat prou atrac­tiva. Una empresa de ser­veis finan­cers d'aquesta mena és Arbo­ri­bus, en què “donem a l'inver­sor l'opor­tu­ni­tat d'inver­tir en empre­ses sòlides de l'eco­no­mia pro­duc­tiva, tot diver­si­fi­cant els seus estal­vis”, com explica Car­les Esco­lano, cofun­da­dor de l'empresa. El tipus d'interès, que es fixa en sub­hasta, pot oscil·lar entre el 6% i el 10%, si bé la for­qui­lla que s'imposa és la de 6,5% i 7,5%. Són préstecs fle­xi­bles, que poden anar dels 10.000 als 100.000 euros, fins a cinc anys, pen­sats per a SL o SA de més de dos anys d'acti­vi­tat. Esco­lano remarca que l'estal­vi­a­dor “sap quina empresa rebrà els seus diners i a quin tipus d'interès”.

Mol­tes empre­ses “gau­dei­xen de la con­fiança dels seus cli­ents, proveïdors i de la comu­ni­tat on es loca­lit­zen, és allò que ano­me­nem el capi­tal social, que nosal­tres volem valo­rar perquè l'estal­vi­a­dor que es pre­o­cupa pel futur de les nos­tres empre­ses, a més d'opi­nar, ajudi i inver­teixi”, explica Pilar de Tor­res, pre­si­denta de la nova pla­ta­forma Puen­tis, que vin­cula empre­ses i inver­sors. El seu model, pen­sat per a empre­ses que fac­tu­ren almenys 3 mili­ons d'euros, un endeu­ta­ment infe­rior al 50% es basa en préstecs a un tipus del 5%-6%. Pilar de Tor­res creu que per aquest canal de finançament, a Cata­lu­nya hi podrien pas­sar fins a 1.506 empre­ses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.