Eines

Morositat: fre a la recuperació

Les estadístiques oficials són contundents: en els acords entre empreses, a Espanya existeix un retard mitjà de 18,4 dies del pagament efectiu respecte el termini que s'havia pactat. Però en el cas de l'administració, l'ajornament s'aguditza fins arribar als 37,9 dies sobre el venciment previst. Aquesta situació comporta el tancament de centenars de milers de petites i mitjanes empreses
cada any

La pro­lon­gació de la crisi actual es deu a múlti­ples fac­tors que es retro­a­li­men­ten, sense que exis­tei­xin ni fórmu­les infal·libles ni sor­ti­des sen­zi­lles. Això no obs­tant, els pro­fes­si­o­nals de l'asses­so­ra­ment empre­sa­rial hem cons­ta­tat que hi ha dos ele­ments que tenen avui un impacte molt nega­tiu espe­ci­al­ment en el dia a dia de les empre­ses peti­tes i mit­ja­nes del nos­tre país i per tant també per a la recu­pe­ració econòmica: la falta d'accés al crèdit i la demora en els paga­ments acor­dats.

La ine­xistència de fluïdesa del crèdit és un fet que està en boca de tot­hom i que reves­teix una espe­cial gra­ve­tat per a la per­vivència de les empre­ses de menor dimensió. Però a aquesta falta d'accés a la liqui­di­tat bancària, se li uneix la moro­si­tat, una pràctica for­ta­ment arre­lada en la cul­tura comer­cial espa­nyola. Ambdós aspec­tes inci­dei­xen nega­ti­va­ment en la tre­so­re­ria de les pimes del nos­tre país i impe­dei­xen la sos­te­ni­bi­li­tat de molts pro­jec­tes empre­sa­ri­als, també els dels nous empre­ne­dors. Des­taco espe­ci­al­ment el cas de les pimes ja que, a diferència de les grans cor­po­ra­ci­ons empre­sa­ri­als, aques­tes tenen menor capa­ci­tat de fer valer el seu dret al paga­ment sense demora.

Les estadísti­ques ofi­ci­als són con­tun­dents: en els acords entre empre­ses, a Espa­nya exis­teix un retard mitjà de 18,4 dies del paga­ment efec­tiu res­pecte el ter­mini que s'havia pac­tat. Però en el cas de l'Admi­nis­tració, l'ajor­na­ment s'agu­ditza fins arri­bar als 37,9 dies sobre el ven­ci­ment pre­vist. Aquesta situ­ació com­porta el tan­ca­ment de cen­te­nars de milers de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses cada any.

En deter­mi­nats sec­tors, com el dels paga­ments a les farmàcies o empre­ses sub­mi­nis­tra­do­res del sec­tor públic sani­tari, aques­tes xifres arri­ben a nivells molt més ele­vats. Per exem­ple, l'admi­nis­tració el pas­sat mes d'agost ha arri­bat a deure als far­macèutics cata­lans 309,8 mili­ons d'euros. La situ­ació ha por­tat els apo­te­ca­ris cata­lans a haver de recla­mar més de 12 mili­ons d'euros en interes­sos de demora.

Davant la gra­ve­tat d'aquest feno­men no és estrany que la UE hagi pres la decisió d'impul­sar una nova direc­tiva que aturi aquesta xacra. Recent­ment, aques­tes mesu­res ja s'han incor­po­rat a l'orde­na­ment jurídic espa­nyol amb l'objec­tiu d'ata­car la moro­si­tat i miti­gar els greus per­ju­di­cis que oca­si­ona, en pèrdues de tre­ball i en defi­ni­tiva de gene­ració de riquesa.

L'apli­cació de la direc­tiva des del 31 de maig de 2013 a través del nou pla de paga­ment a proveïdors que ha dis­se­nyat el Minis­teri d'Hisenda hau­ria de tenir un impacte bene­ficiós per a mol­tes empre­ses que actu­al­ment es tro­ben davant difi­cul­tats de tre­so­re­ria per causa de períodes de cobra­ment exces­si­va­ment llargs. Entre les dife­rents claus de la nova nor­ma­tiva de Brus­sel·les, mereix ser des­ta­cada la norma que esta­bleix que l'admi­nis­tració haurà de pagar pels béns i ser­veis que con­tracti en un ter­mini de trenta dies natu­rals o excep­ci­o­nal­ment en un màxim de 60. Resulta un aspecte relle­vant, espe­ci­al­ment quan avui sabem que més del 95% de les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques incom­plei­xen el període mitjà de paga­ment.

Les admi­nis­tra­ci­ons autonòmiques con­si­de­ren que els ter­mi­nis mar­cats són invi­a­bles i que no sem­bla rao­na­ble que a totes les comu­ni­tats se'ls obli­gui a pagar en el mateix ter­mini, sobre­tot tenint en compte que a prin­ci­pis d'estiu l'exe­cu­tiu espa­nyol va esta­blir un objec­tiu de dèficit asimètric per a les dife­rents comu­ni­tats autònomes.

Els pro­fes­si­o­nals que, com els titu­lats mer­can­tils, asses­so­rem empre­ses sabem que mal­grat les mesu­res de paga­ment als proveïdors l'admi­nis­tració segueix sense faci­li­tar el cobra­ment a les empre­ses que li pres­ten ser­veis i pro­duc­tes. Si pre­nem exclu­si­va­ment els autònoms, les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques els deuen uns 5.510 mili­ons d'euros en fac­tu­res impa­ga­des, segons les últi­mes xifres.

AUG­MENT DE CRÈDIT.

La recu­pe­ració econòmica anirà unida a un aug­ment del crèdit sobre el qual no exis­teix con­sens de quan es podria res­ta­blir. Pot­ser la recent rebaixa apli­cada dels tipus d'interès en 25 punts bàsics pel BCE aju­darà a aquesta major fluïdesa cre­di­tora. En qual­se­vol cas, sí que es pot des d'avui començar a imple­men­tar mesu­res per reduir la dilació en els paga­ments. Seria un error limi­tar-nos a enal­tir la figura de l'empre­ne­dor o les vir­tuts de l'acti­tud inno­va­dora i de la ini­ci­a­tiva indi­vi­dual, i per con­tra no intro­duir mesu­res que faci­li­tin les neces­si­tats de liqui­di­tat d'aquests pro­jec­tes.

Des dels seus ini­cis, la gestió espa­nyola del con­junt de la crisi econòmica ha patit nom­bro­sos errors. Alguns dels més comuns han estat la inde­cisió, la poster­gació de mesu­res o la negació de la rea­li­tat. Ara tenim l'opor­tu­ni­tat de no seguir repe­tint els matei­xos des­en­certs amb una aposta clara i deci­dida per atu­rar la moro­si­tat amb mesu­res que siguin apli­ca­bles. El com­pli­ment de la direc­tiva miti­ga­ria les ten­si­ons finan­ce­res de molts empre­sa­ris i ofe­ri­ria al con­junt del país el mis­satge recon­for­tant que s' avança per un camí de fets i no de plans que cor­ren el risc d'esde­ve­nir meres parau­les o inten­ci­ons.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.