“Tota l'expansió que vam fer fa vuit o deu anys ara hem de replegar-la. Hem passat uns anys volent mantenir la capacitat de producció en una situació adversa i hem perdut molts diners. Per tant, ens hem d'adaptar a la realitat del mercat actual i desfer-nos d'algunes coses.” Així és com Joan Boix, conseller delegat de Serradora Boix, justifica el replantejament que està duent a terme l'empresa berguedana.

Reflex del descens d'activitat econòmica general, la producció de Serradora Boix ha disminuït un 40% en els últims cinc anys i això els ha obligat a prendre algunes mesures. Una va ser l'acomiadament de 24 persones al gener, de manera que l'empresa es va quedar amb 110 treballadors entre les dues plantes de Puig-reig (la seu i el centre de Balars). Una altra va ser traslladar una part de la producció de palets d'Embalatges Faura (empresa de les Borges Blanques incorporada al grup de Serradora Boix el 1995) a la fàbrica principal de Puig-reig. “Allà hi deixem les mínimes produccions que s'han de fer per cobrir la zona, i per fer el clavat de palets i atendre millor els grans clients, traslladem la producció aquí, on som molt més eficients”, comenta Boix.

Una altra decisió que ha pres l'empresa, i que es farà efectiva abans d'acabar l'any, és cedir la gestió i la majoria d'accions que té de la serradora de fusta per a embalatge i construcció Bargues Bois a Limós (França). “Fins ara teníem el 68% d'accions però les cedim a una empresa francesa i nosaltres hi continuarem sent amb un 16%. Si hem d'abaixar la producció, quin sentit té tenir una serradora a França i portar la fusta cap aquí?”, es pregunta el conseller delegat de Serradora Boix. Aquesta empresa va adquirir la serradora del Llenguadoc-Rosselló el 2006, en un moment en què el dèficit de fusta a Catalunya obligava a comprar-ne grans quantitats a l'Estat francès.

Els canvis que afronta Serradora Boix pel que fa al seu producte principal (fusta serrada per fabricar embalatges, principalment palets) contrasta, però, amb les possibilitats que se li obren amb l'altre 50% de la seva producció: subproductes (escorça, estella i serradures) que serveixen de matèria primera per fer derivats com el pèl·let. L'extinció de Tradema, de Solsona, que comprava les serradures a totes les serradores de Catalunya per fabricar taulers aglomerats, ha esperonat Boix a buscar una sortida a les seves serradures. “El tancament d'aquesta fàbrica, coincidint amb el boom del consum de pèl·let, que cada any es dobla, ens ha encaminat a fabricar-ne”, argumenta Boix.

La producció de pèl·let de Serradora Boix va començar sent de 1.000 tones anuals, però no para de créixer: l'any passat en van fer 5.000 tones i aquest any passaran de les 20.000. Comercialitzat amb la marca Enerbio, el seu pèl·let es ven a tot Catalunya, tot i que no descarten distribuir-lo a zones properes al mercat català. “A mesura que vagi creixent la demanda interna ens anirem concentrant en el mercat d'aquí. De fet, el pèl·let és un producte local, dels nostres boscos, que serveix per escalfar les cases del nostre país i no haver de dependre tant del petroli”, argumenta Boix. Els subproductes representen un 20% de la facturació actual de Serradora Boix, que l'any passat va ser de 16,2 milions d'euros i que el 2013 serà un milió o un milió i mig menys.