Eines

JESÚS MONTOLIU

COAUTOR DE ‘CONSEGUIR LA EXCELENCIA EN LAS OPERACIONES'

“En sis mesos el nostre model d'excel·lència dobla la inversió feta”

Podem fer les coses igual o millor que el Japó, però sempre trobem excuses

Qui­nes són les vir­tuts del model d'excel·lència que pro­posa?

José Miguel Isi­dro Rincón, autor del pròleg del lli­bre, des­taca la uni­ver­sa­li­tat del mètode i cer­ta­ment des del començament vam tenir la intenció que no només fos apli­ca­ble a les grans empre­ses o a un sec­tor d'acti­vi­tat deter­mi­nat. Per això hem hagut de sin­te­tit­zar. Així, la sen­zi­llesa és la pri­mera de les carac­terísti­ques que vam bus­car.
N'hi ha d'altres?

Sí, jo en des­ta­ca­ria dues més. En pri­mer lloc, la robus­tesa. Volíem un model que fos com una caixa d'eines en la qual els dife­rents estris s'hagues­sin de treure i apli­car no de forma aleatòria sinó orde­nada. Aquest ordre meto­dològic té el valor que mul­ti­plica els bene­fi­cis. D'altra banda, és un model que per­met ali­near els objec­tius empre­sa­ri­als i els indi­vi­du­als de les per­so­nes que en for­men part. Quan no con­ver­gei­xen aquests objec­tius el que obte­nim és ine­ficàcia empre­sa­rial i des­mo­ti­vació dels equips, que ine­vi­ta­ble­ment es tra­du­eix en un pro­gres­siu allu­nya­ment del pro­ducte o del ser­vei res­pecte del mer­cat.
Hi ha prin­ci­pis ins­pi­ra­dors molt clars com el ‘lean mana­ge­ment'?

És cert, però és una d'entre altres fonts d'ins­pi­ració de les quals ens hem nodrit bona part dels exe­cu­tius d'aquest país. Hi ha el prin­cipi d'eli­mi­nar tot allò que no aporti valor al pro­ducte i també el de la millora contínua, però el nos­tre model posa molt l'èmfasi en les per­so­nes, perquè sense la seva impli­cació cap model no pot reei­xir.
Quan es veuen el resul­tats?

Des del pri­mer dia i reflec­tit al compte d'explo­tació. Però el com­promís és que sis mesos després de la implan­tació els guanys hagin doblat el retorn de la inversió feta. També quan­ti­fi­quem les millo­res demos­tra­bles en tots els indi­ca­dors i àrees de l'empresa: en els cos­tos de pro­ducció, en el retre­ball (allò que s'ha de tor­nar a fer perquè s'ha fet mala­ment), en la millora de pro­duc­ti­vi­tat, etc.
Hi ha molt marge de millora en l'empresa cata­lana?

Som hereus d'una llarga i ben fona­men­tada tra­dició indus­trial. Tenim bons empre­sa­ris i bons pro­fes­si­o­nals. Però aquest pòsit s'ha anat fent a base de models uni­per­so­nals no harmònics. Una de les con­seqüències de la nos­tra idi­o­sincràsia és que pas­sem per èpoques de crei­xe­ments desor­de­nats a èpoques de decrei­xe­ments dràstics, que pro­vo­quen una impor­tant sag­nia d'empre­ses i dei­xen un entorn orfe.
Que és el que està pas­sant ara.

Cer­ta­ment. Jo he vis­cut al Japó en dife­rents oca­si­ons i cada cop que tor­nava a Cata­lu­nya inten­tava desen­vo­lu­par aquí allò que havia après, però la res­posta que tenia era que aquí som dife­rents. Quan m'he fet gran he vist clara­ment que això només és una excusa de mal paga­dor. Tenim molts exem­ples d'apli­cació de model d'excel·lència que demos­tren que podem fer les coses millor que el Japó. No hi ha cap raó objec­tiva que ens impe­deixi fer les coses igual o millor, però sem­pre tro­bem una excusa.
Deia que és un model que poden adop­tar les pimes?

Les pimes tenen el repte de dife­ren­ciar-se en el mer­cat perquè sinó seran devo­ra­des i aquest és un model que les aju­darà a millo­rar, a evi­tar cos­tos inne­ces­sa­ris, i d'una manera sen­zi­lla.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.