L'empresa descobreix el poder del joc

L'ús de les mecàniques i les tècni­ques del joc en un con­text no propi del joc -allò que s'ha ano­me­nat gami­fi­cació o ludi­fi­cació- s'ha con­ver­tit és una de les tendències de futur més potents. És una opinió en què estan d'acord les prin­ci­pals con­sul­to­res de tec­no­lo­gia i els experts mun­di­als en inno­vació i ho con­fir­men les grans empre­ses del pla­neta, que s'hi estan abo­cant d'una manera acla­pa­ra­dora.

És el redes­co­bri­ment del joc com a mitjà per can­viar com­por­ta­ments -¿recor­deu la cullera trans­for­mada en avi­o­net amb la qual els nos­tres pares acon­se­guien que obríssim la boca a l'hora de dinar?–, fide­lit­zar, reforçar els vin­cles en una comu­ni­tat, desen­vo­lu­par habi­li­tats, ori­en­tar la inno­vació o dife­ren­ciar-se de la com­petència. El recurs és tan vell com l'home però en els dar­rers quinze anys s'ha desen­vo­lu­pat tota una recerca al vol­tant del joc que l'ha tor­nat a situar en pri­mera línia. I, per si això no fos sufi­ci­ent, les noves tec­no­lo­gies s'han con­ver­tir en un gran aliat, fent que els jocs siguin més atrac­tius, més versàtils, més fàcils de ges­ti­o­nar o que pro­por­ci­o­nin infor­mació molt pre­uada per als objec­tius per als quals s'han creat.

Segu­ra­ment els depar­ta­ments de recur­sos humans i de màrque­ting de les empre­ses han estat els pri­mers a veure el poten­cial dels jocs. Els pri­mers, mirant els bene­fi­cis dins les empre­ses (for­mació, moti­vació dels tre­ba­lla­dors o cre­ació d'equip), i els segons, cap a fora (fide­lit­zació dels cli­ents). Però ara la gami­fi­cació s'està este­nent horit­zon­tal­ment a altres depar­ta­ments, com el de finan­ces o el comer­cial, i de forma ver­ti­cal a tots els sec­tors d'acti­vi­tat. Així, per exem­ple, les far­macèuti­ques han vist que a través de tècni­ques de joc poden can­viar la tendència dels malalts a aban­do­nar els trac­ta­ments; i les enti­tats finan­ce­res estan atra­ient les joves gene­ra­ci­ons després de la crisi de con­fiança que han patit. També s'està este­nent cap a àmbits més trans­ver­sals com ara el foment de l'empre­ne­do­ria o la for­mació de les per­so­nes, on la gami­fi­cació ha demos­trat un gran poder d'impli­cació de l'alumne.

“El poten­cial de crei­xe­ment d'aquest sec­tor és bru­tal”, con­firma Nacho Bar­rau, cofun­da­dor i direc­tor d'estratègia de Gamy­game, una de les fir­mes cata­la­nes més potents en el ves­sant tec­nològic de la gami­fi­cació.

Però limi­tar aquest cor­rent a la part tec­nològica és sim­pli­fi­car massa.Òscar Gar­cia-Pañella, direc­tor del pri­mer grau en gami­fi­cació de la UB que ha començat aquest any, explica que la tec­no­lo­gia és un dels qua­tre eixos en tot procés, a més de l'estètica, la mecànica i l'story­te­lling.

L'estètica és la part més for­mal -el dis­seny, els colors...- que adopta cada pro­jecte en funció de les neces­si­tats del cli­ent. La mecànica agrupa els moti­va­dors que fan que la gent actuï o se senti d'una deter­mi­nada manera quan se li fa fer un con­junt de acci­ons con­cre­tes; són, per exem­ple, les regles del joc. L'story­te­lling, és la història que motiva o dóna cober­tura al joc: “La fan­ta­sia és uns dels pla­ers més inten­sos de la per­sona”, subrat­lla Òscar Gar­cia-Pañella, que també és con­se­ller sènior en ludi­fi­cació a Coki­e­box.

Així doncs, gami­fi­car és un tre­ball mul­ti­dis­ci­pli­nari en què inter­ve­nen des de científics experts en com­por­ta­ment humà i en estadística a dis­se­nya­dors, guio­nis­tes i escrip­tors, cre­a­tius i ges­tors que por­ten el pres­su­post i la relació amb el cli­ent.

A vega­des els jocs poden ser explícits, però el més pro­ba­ble és que cli­ents o tre­ba­lla­dors inter­ven­guin en dinàmiques gami­fi­ca­des sense ser-ne cons­ci­ents: “Si està ben fet no es nota, sim­ple­ment tens sen­sa­ci­ons posi­ti­ves i no saps per què”, apunta Gar­cia-Pañella.

Els bons dis­se­nya­dors de jocs saben molt bé que tot juga­dor ha de tenir la pos­si­bi­li­tat de gua­nyar i de deci­dir, i si al final se sent altru­ista el resul­tat encara és més posi­tiu. També és millor mini­mit­zar les recom­pen­ses i maxi­mit­zar els pla­ers.

BBVA, Banco San­tan­der, Danone, Nova­tis, Agbar o Decath­lon ja tre­ba­llen amb la gami­fi­cació, però hi ha estu­dis que afir­men que la gran majo­ria d'empre­ses ja tenen pro­jec­tes. No n'hi ha prou de pro­po­sar al mer­cat un pro­ducte o un ser­vei; cal ser dife­rent i amb el joc es pot acon­se­guir.