Eines

La Cepta coordina un projecte per encaixar estudiants en el món laboral

Planteja una competició entre instituts perquè resolguin uns reptes plantejats per empreses

La patronal tarragonina aspira a rebaixar el 57% d'atur juvenil
L'empresa en treu profit rebent unes solucions i idees poc comunes

Tar­ra­co­lab és el nom del pro­jecte que coor­dina la patro­nal tar­ra­go­nina Cepta (Con­fe­de­ració Empre­sa­rial de la Província de Tar­ra­gona) i que busca inter­con­nec­tar estu­di­ants de cicles for­ma­tius amb empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons públi­ques de la demar­cació. Es tracta d'esta­blir ponts per faci­li­tar l'encaix dels alum­nes de secundària en el món labo­ral i, a més, s'intro­du­eix un ele­ment dife­ren­ci­a­dor: aquí els estu­di­ants no només escol­ten i apre­nen sinó que juguen un paper actiu apor­tant alter­na­ti­ves inno­va­do­res a difi­cul­tats que l'empresa no acaba de saber resol­dre.

La Cepta apunta que les comar­ques de Tar­ra­gona són “de les més afec­ta­des per l'atur juve­nil” i refe­reix uns índexs de deso­cu­pació supe­ri­ors al 57%. Detec­tat el pro­blema, la con­fe­de­ració empre­sa­rial va deci­dir-se a coor­di­nar un pla de xoc que ser­veixi per “desen­vo­lu­par noves com­petències entre el jovent”, dotar-los d'uns conei­xe­ments que els pos­si­bi­li­tin tro­bar un forat en l'escassa demanda que pugui haver-hi en el món empre­sa­rial. Es va arri­bar a la con­clusió que les com­petències que a hores d'ara poden ser més útils són aque­lles que van asso­ci­a­des “a la cre­a­ti­vi­tat, la inno­vació i la gestió de la incer­tesa i el risc”, habi­li­tats que, subrat­llen des de Cepta, “les millors esco­les de nego­cis iden­ti­fi­quen com a clau per al futur dels pro­fes­si­o­nals”.

Qua­tre ajun­ta­ments (Tar­ra­gona, el Ven­drell, Salou i Valls) i qua­tre empre­ses (Applus-Idi­ada, Port de Tar­ra­gona, Denis i Jocs Medi­ter­rani 2017) han pre­sen­tat onze rep­tes perquè els resol­guin els alum­nes dels cen­tres edu­ca­tius que par­ti­ci­pen en el pro­grama (els ins­ti­tuts Pere Mar­tell, Vidal i Bar­ra­quer, Comte de Rius i Cal·lípolis de Tar­ra­gona, Andreu Nin del Ven­drell, el Jaume Huguet de Valls i l'Escola d'Hote­le­ria de Cam­brils).

Dife­rent pers­pec­tiva.

Són rep­tes que reca­uen en els àmbits de la mobi­li­tat, la sos­te­ni­bi­li­tat, el trans­port, l'esport, el màrque­ting o la tec­no­lo­gia i que, sovint, no tro­ben solució satis­factòria en els cir­cuits meto­dològics ruti­na­ris de l'empresa o l'admi­nis­tració.

Ho explica Ignasi Clos, un dels con­sul­tors que diri­geix el pro­jecte, quan revela que “les solu­ci­ons que es donen aquí són dife­rents, hi ha més lli­ber­tat i és nor­mal perquè, en una empresa, és difícil sor­tir de l'estàndard quan fa tres o qua­tre anys que hi tre­ba­lles i conei­xes els caps”. Els estu­di­ants “no només no conei­xen el sec­tor sinó que, en molts casos, ni tan sols conei­xen el món pro­fes­si­o­nal perquè encara no han tre­ba­llat mai” i això pos­si­bi­lita que entrin en joc “les capa­ci­tats cre­a­ti­ves”.

Els joves alum­nes mos­tren apa­rent interès en les expli­ca­ci­ons que els donen els tutors i, per exem­ple, durant una de les ses­si­ons no dub­ten a omplir de papers de colors una de les parets de l'aula tan bon punt se'ls demana que hi engan­xin les solu­ci­ons que se'ls ocor­ren per a un dels pro­ble­mes plan­te­jats. Tre­ba­llen per grups i es desprèn certa flaire de com­pe­tició perquè l'objec­tiu és que la solució apor­tada per cada grup sigui la més idònia de les que ha tro­bat aque­lla classe i, alhora, que sigui millor que les que puguin apor­tar la resta d'ins­ti­tuts.

“Apli­car la diversió” és una de les claus per fer dinàmiques les ses­si­ons de tre­ball, explica Clos, però sense renun­ciar a la fina­li­tat que per­se­gueix l'exer­cici: tro­bar solu­ci­ons. De fet, al final seran els matei­xos estu­di­ants els qui selec­ci­o­nin quina és la millor reso­lució per a cada repte.

Clos no amaga que “bus­quem ele­ments dis­rup­tius, fins i tot amb l'apor­tació d'idees que puguin sem­blar ridícules”. La con­sul­to­ria per a la qual tre­ba­lla es dedica també a plan­te­jar aquesta mena d'acti­vi­tats en empre­ses que bus­quen oxi­ge­nar els seus mètodes de tre­ball i diu que ha detec­tat que “en una empresa et tro­bes un 10% de gent molt par­ti­ci­pa­tiva. Amb els estu­di­ants el per­cen­tatge és molt més ele­vat. Suposo que també hi ajuda el fet que saben que sor­ti­ran al car­rer i no tin­dran feina i que això, aquest con­tacte amb les empre­ses, és una opor­tu­ni­tat”.

Tarragona estrena màster

M. rovira

El mercat mundial de la logística representa el 14% del PIB mundial i a Europa es produeix un creixement anual del 9%. El comerç entre els països asiàtics i Europa es duplica cada cinc anys. Catalunya és la primera comunitat logística de l'Estat.

Aquest reguitzell de dades relacionades amb la potencialitat que té el sector logístic (conjunt de mitjans i recursos destinats a organitzar la compra i distribució de productes) surten de la presentació del que serà el primer màster de l'Estat espanyol especialitzat en logística aplicada al sector químic. El màster arrenca el pròxim dia 15 a la Universitat Rovira i Virgili amb les inscripcions fregant el límit de la capacitat. “No ens ha sorprès perquè ja pensàvem que teníem un bon producte”, explica Enric Mañé, director tècnic del màster.

El Port de Tarragona ha estat un dels actors principals per possibilitar la posada en marxa d'aquesta oferta acadèmica i és precisament al port on es té el convenciment que el màster pot contribuir a l'aspiració de convertir Tarragona en el principal hub de distribució de la indústria química del sud d'Europa.

Enric Mañé destaca que Tarragona té un potent polígon petroquímic i un important port i no nega que el màster està centrat a tractar matèries relacionades amb l'emmagatzematge i la distribució de productes químics, “és el fet diferencial”, diu. No obstant això, aclareix que “treballarem aspectes relacionats amb qualsevol mercaderia, com pugui ser l'agroalimentari, i aspectes que tinguin a veure amb les infraestructures de transport i el transport intermodal”. Manifesta d'aquesta manera que, malgrat que per volum i preu el vaixell sigui el principal mitjà de transport en la indústria química, el temari també busca analitzar les possibilitats, la fiabilitat, els costos i el grau de seguretat del transport per tren, carretera i avió.

Un 50% dels inscrits són professionals que tenen en la seva tasca diària funcions relacionades amb l'emmagatzematge o distribució de productes, però des de la direcció del màster també es valora que l'altra meitat dels assistents siguin “estudiants que s'han llicenciat darrerament, no troben una ocupació que els satisfaci i s'interessen per les possibilitats que els obre aquest sector”.

Tantes possibilitats genera la logística? Mañé té clara la resposta. Explica que “en els darrers 15 anys ha canviat el concepte de mercat. Portem d'Orient i de països emergents productes que abans ja es produïen dins el mateix estat o que, màxim, es compraven en territori europeu”. Aquest canvi de mercat proper a mercat global justifica el creixement de la logística i, igualment, cobra importància perquè es busca una optimització cada cop més gran de la cadena de subministrament. Per ser competitius cal abaratir costos i en la logística hi ha molt de marge de millora: “A l'Estat espanyol els criteris de logística només es gestionen a un 50% de les possibilitats”, sentencia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.