Fa unes setmanes que l'educació torna a ocupar planes i planes de diaris. Ja hem parlat en aquestes pàgines més d'una vegada de la importància del sistema educatiu com a eina de cohesió social i com a factor clau del canvi de model productiu que necessita el nostre país. En canvi, govern rere govern i sigui quin sigui el nivell d'administració en què ens fixem o el color polític del partit que governa, sempre veiem que es fa un ús partidista de les reformes educatives amb finalitats diferents a les que caldria esperar pensant en el futur del país. Veiem també que les retallades continuen en l'àmbit educatiu, i no només en les butxaques del professorat sinó també en la manca de manteniment de moltes instal·lacions, en l'increment de taxes i enduriment dels criteris acadèmics per aconseguir beca, etcètera. Podria continuar però la llista seria encara més llarga i tant l'espai disponible com la paciència del lector no són infinits.

Sovint bona part de les actuacions polítiques s'intenten justificar en base a deficiències o mal funcionaments del nostre sistema educatiu. Cal destacar que cada vegada més es disposa d'informació estadística de lliure accés sobre la qualitat del sistema educatiu que permet valorar si ens estan donant gat per llebre. Algunes de les conclusions que s'obtenen a partir d'una anàlisi objectiva d'aquestes dades mostra que bona part dels arguments esgrimits de manera habitual per justificar les reformes o les mesures adoptades durant els darrers anys són clarament interessats. Per exemple, l'anàlisi comparativa de la situació educativa dins l'elaboració dels objectius educatius i formatius per a l'any 2020, mostra que el nostre sistema educatiu no surt mal parat en molts dels indicadors considerats. És cert que hi ha aspectes clarament millorables, com el coneixement d'idiomes o l'abandonament del sistema educatiu en l'etapa postobligatòria, però justifiquen aquests resultats una reforma global del sistema educatiu? Segurament, no. Per exemple, un tema que preocupa tant els mestres com les famílies és l'impacte que pot tenir sobre la qualitat educativa l'augment d'alumnes per professor que hem viscut a les nostres escoles els darrers cursos, tot i que des de les administracions es treu importància a l'impacte que pot tenir sobre els resultats educatius. Segons l'informe PISA de 2009, la mitjana d'alumnes per classe d'educació primària als països de l'OCDE era de 21 i a educació secundaria obligatòria, 24. Entre 2000 i 2009, dues terceres dels països analitzats havien reduït aquesta ràtio. Tal i com es pot observar al gràfic adjunt, i si bé és cert que hi ha molts factors que afecten el rendiment educatiu i molta dispersió a les dades, hi ha una certa relació entre la puntuació als exàmens de comprensió lectora i la mida de la classe. Els resultats són millors a classes molt petites o a classes molt grans, però els pitjors resultats s'obtenen a aquells països amb valors dins l'interval 25-35.