Focus

L'ascens del sector turístic genera recels

La indústria del lleure marca fites en plena crisi i presenta candidatura per liderar l'economia. El turisme és vist com una activitat perniciosa per alguns estudiosos del model de creixement i com una indústria virtuosa pels seus defensors

Estudis recents sobre quin ha de ser el model econòmic qüestionen el turisme
La sortida del turisme és atractiva perquè es veu fàcil, però és una drecera equivocada
Hi ha coincidència
a assenyalar com a desitjable preservar la diversitat econòmica
Cal veure la relació cost/benefici de les polítiques del turisme i les de la indústria
Enguany es trencarà el rècord d'estrangers que vindran al país, amb uns 16 milions
El sector només serà competitiu si incorpora de forma massiva l'R+D+I
El sector ha d'apostar per captar clients de més qualitat, cosa que és més complicada
Si Catalunya posés tots els ous en el mateix cistell ens equivocaríem
La rivalitat entre sectors és una de les constants en els debats

Aquest any arri­ba­ran a Cata­lu­nya 15,7 mili­ons de turis­tes estran­gers (fins al setem­bre ja són 12,6), que dei­xa­ran 13.389 mili­ons d'euros. Són pre­vi­si­ons fetes per l'Índex UAB d'acti­vi­tat turística, que si es com­plei­xen situ­a­ran el 2013 com l'any rècord del turisme a Cata­lu­nya, superant la fita del 2007 per volum de per­so­nes i, el que resulta més interes­sant, també per ingres­sos. Res­pecte al 2012, repre­sen­tarà un incre­ment del 8,8% i del 9,3%, res­pec­ti­va­ment. Aquest dife­ren­cial de crei­xe­ment favo­ra­ble a la des­pesa es repe­teix des de fa uns anys, i ava­la­ria la idea que el model turístic de Cata­lu­nya avança en sen­tit posi­tiu cap a la sos­te­ni­bi­li­tat i la qua­li­tat. Però, és així real­ment?

Aquest cop de supe­ri­o­ri­tat de la indústria del lleure en un moment de crisi i de deso­ri­en­tació sobre qui­nes han de ser bases del nos­tre crei­xe­ment ha ali­men­tat un debat sobre el model econòmic de Cata­lu­nya i el paper que el turisme hi hau­ria de tenir. Davant el seu avenç la pre­gunta que alguns plan­te­gen no és altra que si s'ha de limi­tar. Aquesta con­trovèrsia troba un camp fèrtil en una part de la soci­e­tat que pateix diària­ment les inco­mo­di­tats que suposa aquesta allau d'estran­gers, si bé és cert que les enques­tes mos­tren una crei­xent com­prensió del ciu­tadà a causa dels bene­fi­cis econòmics que l'acti­vi­tat sig­ni­fica. També divi­deix els experts, amb una línia més o menys defi­nida, entre turis­mefílics i turis­mefòbics. Aquests últims es carac­te­rit­zen per llançar aler­tes soci­als sobre la supo­sada aposta que el país està fent per aquesta acti­vi­tat, a la qual atri­bu­ei­xen part de la res­pon­sa­bi­li­tat de la crisi. Sovint aca­ben con­tra­po­sant les mal­dats del turisme a les bon­dats de la indústria.

En una entre­vista que l'eco­no­mista Miquel Puig va con­ce­dir a L'Econòmic l'autor del lli­bre La sor­tida del labe­rint afir­mava de forma taxa­tiva que l'alter­na­tiva del turisme no era la bona: “És atrac­tiu perquè fa la sen­sació que és fàcil, però és una dre­cera equi­vo­cada.” Puig atri­bu­eix al “turisme de mas­ses” res­pon­sa­bi­li­tats en la ges­tació de la bom­bo­lla immo­biliària i la bom­bo­lla de l'ocu­pació, perquè ha estat un sec­tor que ha cres­cut per la via de la con­trac­tació de per­so­nes de baixa qua­li­fi­cació. “L'acti­vi­tat turística s'ha desen­vo­lu­pat en un con­text d'una dotació de recur­sos excep­ci­o­nal, però s'ha cen­trat en la quan­ti­tat i no en la qua­li­tat, és una greu man­cança i un error d'ori­en­tació”, afirma Modest Guin­joan, direc­tor d'eco­no­mia i empresa de Pimec i coau­tor amb Miquel Puig i Xavier Cua­dras Morató del lli­bre Com Àustria o Dina­marca, la Cata­lu­nya pos­si­ble. Aquesta obra -que busca refe­rents al nord d'Europa per a una hipotètica Cata­lu­nya inde­pen­dent- culpa el turisme de la falta de sin­to­nia entre els llocs de tre­ball que es gene­ren al país “de baixa qua­li­fi­cació i remu­ne­ració” i els que busca tota una gene­ració de cata­lans, la més ben for­mada de tota la història: “Hi ha pocs dub­tes que la crei­xent espe­ci­a­lit­zació en el turisme de mas­ses és a l'arrel de l'allau d'immi­gració i del boom de la cons­trucció que vam viure fins al 2007”, diu el lli­bre. La con­clusió dels autors és clara: “Una Cata­lu­nya que vul­gui (...) evi­tar con­so­li­dar-se com un país de pale­tes i cam­brers ha d'apos­tar per un turisme de més valor afe­git i, sobre­tot, per la rein­dus­tri­a­lit­zació, entesa com l'espe­ci­a­lit­zació en sec­tors basats en el conei­xe­ment i la inno­vació.”

Mal­grat que les dades que encapçalen aquest arti­cle par­len d'una millora de la relació entre incre­ment de turis­tes i incre­ment de des­pesa, Puig asse­gura que l'explosió del turisme estran­ger no ha por­tat més riquesa i aporta xifres sobre el con­sum d'aquest col·lec­tiu i el seu pes en el PIB de Cata­lu­nya; si el 2001 repre­sen­tava el 5,2% del total, el 2012 era el 4,9%. “Indub­ta­ble­ment, el turisme de mas­ses ens ha por­tat massa poca riquesa”, afe­geix.

El pro­fes­sor d'eco­no­mia de la UB Jordi Suriñach, autor de nom­bro­ses inves­ti­ga­ci­ons sobre el sec­tor a Bar­ce­lona, pensa que és difícil res­se­guir el turisme en les estadísti­ques del PIB pel seu caràcter trans­ver­sal i el fet que es dis­tri­bu­eixi en un con­junt d'acti­vi­tats com ara el comerç, la res­tau­ració, el lleure o el trans­port. Tot això com­plica el fet d'arri­bar a con­clu­si­ons per aquesta via. Tan­ma­teix reco­neix que una de les carac­terísti­ques del sec­tor és la seva baixa pro­duc­ti­vi­tat i el fet que aug­menta la fac­tu­ració per la via de posar més tre­ba­lla­dors i no d'inver­tir-hi més. “La part posi­tiva és que en èpoques com l'actual, ser inten­siu en mà d'obra és bo per pal·liar l'atur”, apunta Suriñach. A aquest fet cal afe­gir que, com que no és una acti­vi­tat des­lo­ca­lit­za­ble, els llocs de tre­ball bene­fi­cien direc­ta­ment el ter­ri­tori. Per con­tra, els bai­xos sous difi­cul­ten la tasca de cap­tar o rete­nir talent. L'alta tem­po­ra­li­tat i els hora­ris poc ama­bles encara ho com­pli­quen més.

Una altra de les cons­tants del sec­tor són els bai­xos nivells de for­mació (vegeu pàgina 4) que són causa i con­seqüència del tipus de turisme que tenim. En aquest sen­tit, Juan Anto­nio Duro, pro­fes­sor d'eco­no­mia de la Uni­ver­si­tat Rovira i Vir­gili i direc­tor de l'Índex UAB, recorda que el turístic és un sec­tor inten­siu en TIC (tec­no­lo­gies de la infor­mació i comu­ni­cació), per tant, “és una bana­lit­zació gratuïta par­lar que és una acti­vi­tat de cam­brers, com també ho seria par­lar de la indústria en els matei­xos ter­mes”.

La riva­li­tat entre sec­tors és una de les cons­tants d'aquest tipus de debats al vol­tant del turisme. Alguns atri­bu­ei­xen a l'acti­vi­tat turística un caràcter desin­cen­ti­va­dor res­pecte a d'altres supo­sa­da­ment més arris­ca­des o esforçades: “És més fàcil mun­tar un hotel que una fàbrica”, ha dit Miquel Puig. Pel pro­fes­sor de turisme a la Uni­ver­si­tat de Girona (UdG) José Anto­nio Donaire, els sec­tors no estan limi­tats per mura­lles sinó inter­re­la­ci­o­nats, de fet, apunta que els prin­ci­pals sec­tors bene­fi­ci­ats per l'arri­bada de turis­tes no són l'hote­ler o el del trans­port, “sinó la indústria càrnia, l'agro­a­li­mentària i el sec­tor de les begu­des”. En aquest sen­tit, cal pre­gun­tar-se fins a quin punt el fet que Cata­lu­nya tin­gui avui dia un impor­tant sec­tor agroin­dus­trial que exporta arreu no és gràcies al turisme. El mateix es podria apun­tar sobre la sani­tat pri­vada o, més recent­ment, sobre la indústria del mòbil, on a poc a poc es comença a crear un clúster d'empre­ses al vol­tant d'aquesta tec­no­lo­gia, gràcies a la capi­ta­li­tat de Bar­ce­lona, l'ori­gen de la qual està en el congrés mun­dial del mòbil i, per tant, del turisme de nego­cis.

Suriñach ha estu­diat l'impacte econòmic directe, indi­recte i induït del turisme de la ciu­tat de Bar­ce­lona i cal­cula que l'any 2009 va ser de 6.383 mili­ons d'euros i que va arri­bar a 8.605 per al con­junt de Cata­lu­nya. “Hi ha sec­tors com el de l'automòbil molt desit­ja­bles perquè tenen un gran poder arros­se­ga­dor d'altres acti­vi­tats, jo no sé si el turisme és dels que més o menys en té, però no està gens mala­ment”, diu.

Segu­ra­ment, l'anàlisi sobre les bon­dats o mal­dats del turisme està molt con­di­ci­o­nada pels clixés ances­trals que pesen sobre el sec­tor. Però l'acti­vi­tat ha evo­lu­ci­o­nat molt els dar­rers temps: “Hi ha hagut un canvi subs­tan­cial en la inno­vació i la recerca; ara tenim hotels efi­ci­ents energètica­ment, nous pro­duc­tes, ini­ci­a­ti­ves de smart tou­rism, comer­ci­a­lit­zació 2.0, turisme mòbil, etc.”, subrat­lla José Anto­nio Donaire.

Són exem­ples que les coses es comen­cen a fer d'una altra manera, però el repte és molt gran. El turisme inter­na­ci­o­nal crei­xerà dels 1.000 mili­ons de per­so­nes actu­als als 1.500 mili­ons el 2020, i Cata­lu­nya té al davant reforçar la seva situ­ació pri­vi­le­gi­ada basant-se en un esquema de més qua­li­tat. Guin­joan pensa que el model turístic no és una mot­xi­lla que es pugui des­car­re­gar i que caldrà anar virant la nau poc a poc i que la clau és “ser més selec­tius perquè això ens farà més pro­duc­tius”.

En aquest sen­tit, Duro veu grans opor­tu­ni­tats en els pro­duc­tes de seg­ment, pen­sats per a per­so­nes de tot el pla­neta amb interes­sos molt con­crets (eno­lo­gia, orni­to­lo­gia, etc.) que inter­net con­ver­teix en un públic molt atrac­tiu perquè està molt moti­vat i dis­po­sat a pagar per un ser­vei supe­rior. Així, el turisme ja està esde­ve­nint un bon aliat per com­ple­men­tar les ren­des d'algu­nes acti­vi­tats del sec­tor pri­mari. En defi­ni­tiva, José Anto­nio Donaire té clar que el turisme només podrà ser com­pe­ti­tiu si incor­pora “de forma mas­siva” l'R+D+I.

Par­lar del pes del sec­tor en el con­junt de l'eco­no­mia és com par­lar del nom­bre de par­ti­ci­pants en les mani­fes­ta­ci­ons, varia segons les fonts del 10% al 15% o supe­rior, però alguns acadèmics pen­sen que seria més ajus­tat par­lar del 7% o 8%. És una porció del PIB que no ha parat de créixer els dar­rers anys però l'amenaça del mono­cul­tiu és impro­ba­ble. “No som un país turístic i no hi ha cap indici que ho siguem en el futur. El turisme serà només una peça petita però relle­vant del model econòmic de país”, asse­gura Donaire. Per la seva banda, Suriñach pensa que seria suïcida “posar tots els ous en el mateix cis­tell” i Duro pensa que pas­sar del 20% seria exces­siu.

El pla estratègic del turisme apro­vat pel govern català suposa una guia per avançar en aquest sen­tit, per a un sec­tor que sem­pre s'ha quei­xat de la falta de polítiques públi­ques de suport. Tot i que per als crítics, aquesta apa­rent falta d'ajut ha ama­gat una exces­siva per­mis­si­vi­tat en alguns temes com ara l'urbanístic.

A l'inici era el sol i platja

“Les peculiaritats econòmiques dels països es basen en els seus avantatges comparatius respecte a la resta”, recorda Duro. En el cas de Catalunya, el clima, la geografia i la cultura han estat els elements que han fet possible el sector turístic. El fet que durant molts anys no hagi calgut fer gaires esforços per portar clients ha forjat el seu model. Però no és l'únic possible. Altres països com ara Àustria o Suïssa, amb el mateix nivell d'ingressos que Catalunya, necessiten respectivament dos i tres vegades menys d'esforços en termes de mà d'obra. Són dades del llibre Com Àustria o Dinamarca. L'exsecretari d'Estat de turisme, Raimon Martínez Fraile, pensa que tampoc no ha ajudat la falta d'una classe empresarial professional que hagi basat la seva presa de decisions en el coneixement i no tant en la intuïció: “Quants hotels s'han fet per caprici o basant-se en l'‘aquí sembla que queda bé'?”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.