Gran angular

Canvis d'usos en l'activitat (i 2)

Potser el cas més conegut és el de la fàbrica Casaramona, propera al barri de la Font d'En Guatlla, a Montjuïc, Barcelona. Com a innovadora fàbrica tèxtil (projectada, el 1909, per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch) havia deixat de funcionar i era una caserna amb cavalls de la policia espanyola. La Caixa de Pensions la va comprar i la va transformar, el 2002, en l'equipament cultural conegut com a Caixafòrum. Un exemple del procés que s'ha definit com a ‘alta cultura de masses'

A par­tir dels can­vis gene­rats per la ter­cera revo­lució indus­trial i les cri­sis dels anys 1970, mol­tes de les fàbri­ques cata­la­nes (i d'altres països avançats d'Europa i Amèrica) no van poder allar­gar més la seva vida. Però la seva soli­desa cons­truc­tiva i la seva fun­ci­o­na­li­tat arqui­tectònica les feia per­fec­ta­ment útils per a altres usos.

Pot­ser el cas més cone­gut és el de la fàbrica Casa­ra­mona, pro­pera al barri de la Font d'En Guat­lla, a Montjuïc, Bar­ce­lona. Com a inno­va­dora fàbrica tèxtil (pro­jec­tada, el 1909, per l'arqui­tecte Josep Puig i Cada­falch) havia dei­xat de fun­ci­o­nar i era una caserna amb cavalls de la poli­cia espa­nyola. La Caixa de Pen­si­ons la va com­prar i la va trans­for­mar, el 2002, en l'equi­pa­ment cul­tu­ral cone­gut com a Cai­xafòrum. Un exem­ple del procés que s'ha defi­nit com a alta cul­tura de mas­ses.

Però el que sor­pre­nia més, si no formés part ja de les experiències quo­ti­di­a­nes d'amplis sec­tors de la població cata­lana, és la trans­for­mació de mol­tes fàbri­ques en bibli­o­te­ques públi­ques. Començant, si es vol, pel Vapor Vell de Sants o el Vapor Badia de Saba­dell.

Impres­si­ona que bona part de la immensa fàbrica tèxtil de la Tecla Sala de l'Hos­pi­ta­let del Llo­bre­gat hagi estat con­ver­tida en una àmplia bibli­o­teca pública. Amb el benentès que cal no obli­dar en cap cas les sales d'expo­si­ci­ons i les esco­les espe­ci­a­lit­za­des que es loca­lit­zen, també, a la Tecla Sala. Una reflexió sem­blant ens pot sug­ge­rir la bibli­o­teca pública Iu Bohi­gas, de Salt, situ­ada, des del 2006, a la fàbrica tèxtil Coma Cros; la bibli­o­teca muni­ci­pal de Celrà, que ocupa una part de la fàbrica química Pagans, o la bibli­o­teca loca­lit­zada a la Fabra i Coats de Sant Andreu de Palo­mar.

EL CAS DE LES BIBLI­O­TE­QUES.

No sem­pre les noves bibli­o­te­ques s'han basat en grans cons­truc­ci­ons fabrils. A Saba­dell, hi ha la bibli­o­teca dels Safa­reigs de la Creu Alta, en uns safa­reigs nou­cen­tis­tes i de grans dimen­si­ons. A Cer­da­nyola del Vallès, la bibli­o­teca de Can Alti­mira és en una masia del segle XVI. A Mal­grat, també s'ha loca­lit­zat una bibli­o­teca en una masia: a can Des­cla­pers. A Sarrià, Bar­ce­lona, la bibli­o­teca és al taller de l'escul­tor olotí Josep Clarà.

En altres casos, les fàbri­ques han aixo­plu­gat pro­pos­tes prou vari­a­des. A Gra­no­llers, hi ha la Fàbrica de les Arts Roca Umbert, una gran antiga fàbrica tèxtil (que inclou, també, una bibli­o­teca). A Vic, en una ado­be­ria, una ins­tal·lació poli­va­lent: La Fàbrica dels Som­nis. A Arenys de Mar, l'antiga fàbrica del licor Cali­say ha esde­vin­gut hotel d'enti­tats. A Cale­lla, la fàbrica tèxtil Llo­bet-Guri. Al barri del Poblet de Bar­ce­lona, la fàbrica tèxtil de la Sedeta ha esde­vin­gut un cen­tre cívic molt actiu.

El destí més obli­gat, és clar, de les parets de les fàbri­ques que ja no fun­ci­o­nen és esde­ve­nir museu. El Museu Naci­o­nal de la Ciència i de la Tècnica de Cata­lu­nya, una peça bàsica en la cons­trucció de la consciència naci­o­nal cata­lana, és en un vapor de Ter­rassa. El Museu de l'Aigua, un museu pri­vat per a un bé públic, és en una gran cen­tral d'extracció d'aigua a Cor­nellà de Llo­bre­gat. El Museu Indus­trial del Ter, en una fàbrica de Man­lleu. L'espec­ta­cu­la­ri­tat de la fari­nera de Cas­telló d'Empúries jus­ti­fica que s'hagi recon­ver­tit en un museu. En canvi, la fari­nera del Clot de Bar­ce­lona, tot i la bona res­tau­ració de les seves ins­tal·laci­ons (que són real­ment museísti­ques), és un cen­tre cívic muni­ci­pal.

El dis­tricte del 22@ de Bar­ce­lona –i la seva per­llon­gació a Sant Adrià de Besós- segueix, tot ell, aquesta mateixa filo­so­fia. És tot un gran espai indus­trial històric (quasi 200 ha) que sem­blava des­ti­nat a una mar­gi­nació/dete­ri­o­ra­ment (com es veu a mol­tes ciu­tats euro­pees i ame­ri­ca­nes d'antiga indus­tri­a­lit­zació). D'ençà del pla apro­vat el 2000, la reu­ti­lit­zació de mol­tes fàbri­ques amb usos diver­sos, des de l'ense­nya­ment i la recerca fins a l'oci, la recu­pe­ració de la trama del model Cerdà, més, és clar, la recu­pe­ració del mar i la cons­trucció de plat­ges, en fan un exem­ple excel·lent.

Si el Vell Món euro­peu es rein­venta (com ho ha fet l'eco­no­mia cata­lana d'ençà dels anys 1970) no ha de tenir por del futur.

De vapor a museu

El vapor Aymerich, Amat i Jover de la ciutat de Terrassa (projectat al 1907 per l'arquitecte Lluís Muncunill), ha esdevingut, amb l'enginyer industrial Eusebi Casanelles al capdavant, la seu del mNACTEC i del sistema territorial dels museus de la ciència i la tècnica de Catalunya. Molts d'aquests museus (començant pel Museu del Ciment de la visualment sensacional fàbrica Asland de Castellar de N'Hug) estan localitzats en construccions emblemàtiques. Aquest tipus de centres són unes institucions dinàmiques dirigides al públic de totes les edats en què l'adquisició dels coneixements científics es fa, sovint, amb els cinc sentits.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.