Xavier Verdaguer
Emprenedor, fundador d'Innovalley
Un català a silicon valley
Va aterrar a Califòrnia el 2009 per fer un curs a la prestigiosa Stanford i va caure rendit a la mentalitat dels veïns de la famosa vall del silici. S'hi va quedar emprenent nous projectes però sempre amb un peu a Barcelona, una ciutat plena de “potencials”
Xavier Verdaguer sap el que és trencar motllos. El 2009, amb poc més de 30 anys, aquest emprenedor vigatà ja va saltar als titulars després d'aconseguir 7,4 milions d'euros per a la seva empresa TMT Factory en el que encara avui es pot considerar una de les majors rondes de finançament del sector tecnològic català.
L'èxit li sortia per les orelles, acabava d'obrir oficina a Dubai i tot anava a mil per hora. Potser massa de pressa i tot, i al final l'estrès i un ritme d'activitat frenètic li van passar factura. “La meva salut se'n va ressentir i vaig pactar amb els meus inversors un any mig sabàtic, vaig agafar la motxilla i em vaig proposar fer la volta al món sense pagar cap nit d'hotel fent couchsurfing.” I així ho va fer, perquè aquest emprenedor no pot evitar plantejar-s'ho tot com un repte.
Després d'uns mesos voltant per Àsia, Verdaguer va aterrar a Califòrnia, a la prestigiosa universitat de Stanford. “Era l'únic que tenia clar, m'havien acceptat en un programa de direcció molt exigent i a l'estiu me'n vaig anar cap als EUA.” Va ser l'última parada del trajecte i alhora la primera d'un nou viatge que l'ha portat a convertir-se en un ambaixador d'excepció de tots els emprenedors catalans al bressol mundial de l'emprenedoria. Tal com diu, el Silicon Valley el va “atrapar i seduir sobretot per la mentalitat i l'esperit de la gent”, i va tenir clar que el seu nou projecte empresarial havia de néixer allà.
I així va ser. El 2010 va fundar a Palo Alto Innovalley, una firma que desenvolupa tecnologia per a roba intel·ligent, des de sabates que et diuen per on has d'anar per arribar al teu destí fins a cascos de moto que et transmeten informació. A Innovalley li han seguit altres projectes, des de noves empreses com Even4seven -que desenvolupa aplicacions per a mòbils-, fins a projectes més personals, com la fundació Imagine, a través de la qual acosta joves emprenedors catalans al Silicon Valley.“Vull ajudar a fer que altres persones visquin aquesta experiència i coneguin aquest entorn.”
I és que, tot i que Verdaguer està convençut del potencial de Barcelona com a hub emprenedor al sud d'Europa, té clar que encara hi ha com a mínim una cosa que hem de millorar. “És una qüestió sobretot de canvi de xip, a Barcelona tenim l'ecosistema, els inversors, els emprenedors, però falta l'actitud, ens falta ambició.” Ambició, ganes d'assumir riscos i també més suport moral. “L'entorn, començant pel més proper, com és ara la família, no dóna prou suport als qui volen emprendre”, destaca mentre explica divertit que la seva mare encara li pregunta per què continua “amb aquests embolics”.
Verdaguer prepara ara els detalls d'una nova aventura, l'Imagine Express, que ajuntarà 36 candidats en un tren durant tres dies anant de Barcelona a París, Londres i tornada a la capital catalana. Tot just comença ara la selecció dels candidats, que inclourà enginyers, estudiants de l'àrea de negocis i emprenedors amb idees per a noves aplicacions per a mòbils.“Aquest és el problema de molts dels projectes que neixen aquí, que són molt bons en la part tècnica però els falla la pota de la gestió.” El moment àlgid del programa serà la presentació dels projectes a inversors de la City que es farà girant dins la molt turística Londoneye. Una sala d'hotel o una classe dins alguna escola de negocis hauria estat més fàcil, però precisament les coses fàcils no són mai la prioritat per a aquest emprenedor en sèrie.
Tot i que al Silicon Valley se sent com un peix a l'aigua, Verdaguer té clar que a llarg termini tornarà a carregar la motxilla per fixar de nou el seu camp base a Barcelona. Això no voldrà dir parar, perquè al cap i a la fi aquest emprenedor se sent molt còmode amb una vida nòmada, però Verdaguer no vol renunciar a tenir sempre un peu a casa. “Barcelona em torna boig i té un potencial increïble per captar talent emprenedor d'arreu del món.” Per treure el màxim profit a aquest potencial no estaria de més, diu, “facilitar l'obtenció de visats”. Res a veure amb la seva experiència als EUA, on va obtenir papers a canvi d'invertir en la creació d'una nova companyia. Són diferències subtils, aquí donem papers a canvi de la inversió en totxo.
A la seva manera, a través d'Imagine, de la seva participació en la incubadora per a start-up tecnològiques Conector o al fons de capital de risc Lanta, entre d'altres iniciatives, Verdaguer aspira a contribuir al creixement de l'emprenedoria a Catalunya, perquè ell és dels que creuen que el canvi de xip ha de venir de la mateixa societat civil. “L'administració ja farà prou si no posa barreres i frens a la creació de nous negocis.” Avui reconeix que l'emprenedor està en el primer paràgraf de molts discursos polítics i, a pesar del perill d'una certa “bombolla”, Verdaguer prefereix “que es facin moltes coses encara que de vegades siguin un pèl indiscriminades, perquè sempre hi haurà alguna cosa positiva”. Ho diu algú que fa quatre anys va tenir clar que volia emprendre a fora però que somia que els emprenedors de demà facin cua per aterrar a Barcelona.
Algun altre somni que encara no hagi fet realitat? “Segurament tirar endavant algun projecte més social relacionat amb la felicitat; m'agradaria emprendre per millorar la felicitat de la gent.” Per a algú altre sonaria pretensiós, per a Verdaguer és tan sols un repte més que es prendrà molt seriosament.