Fer-se responsable de prevenir el blanqueig
La promulgació del reglament de la llei 10/2010 sobre prevenció de blanqueig de diners busca que els empresaris siguin més responsables en la detecció d'irregularitats
La lluita contra el blanqueig de diners es troba en un moment decisiu, amb la redacció del reglament de la Llei 10/2010 de Prevenció de Blanqueig de Capitals, un cos normatiu que desenvolupa directives comunitàries i que, si bé ha estat lloat pel fet d'aportar novetats interessants, com ara distingir entre subjectes obligats pel límit quantitatiu del personal i de facturació, no s'ha deslliurat de la crítica dels experts, que consideren que no fila prou prim a l'hora de caracteritzar les particularitats de cada sector d'activitat i dels establiments.
L'actual llei defineix, d'una banda, un primer bloc de vint-i-tres subjectes obligats, en el camp de les finances -bancs, asseguradores, fons d'inversions, entitats de pagament i altres- i un segon bloc d'altres sectors que també poden veure's atrapats en xarxes de blanqueig, com ara despatxos d'advocats, notaries, assessories, joieries, antiguitats, casinos i articles de luxe, entre altres. En opinió de Francesc Bonatti, soci fundador de Bonatti Defensa Penal i integrant de l'Institut d'Experts en Prevenció de Blanqueig de Capitals i Finançament del Terrorisme (Inblac), el reglament “hauria de preveure mecanismes per a petits negocis i comerços, trobem que es marca una ratlla a tots igual, amb la qual cosa els mecanismes són simples per als grans, i no tant per als petits”. Els experts d'Inblac consideren que la llei coixeja especialment en aquest segon bloc no financer, on creuen que no s'ha treballat prou sobre els supòsits de cada sector.
ORIENTAT AL RISC.
DIVERSES OBLIGACIONS.
La llei obliga els establiments assenyalats “a fer un mateix l'esforç de no ser utilitzat, a ser responsable”. Un cop s'ha detectat alguna irregularitat, l'empresa ha d'acudir al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac), ens que depèn del Ministeri d'Economia i Competitivitat, que fa el seguiment i, si escau, deriva el cas al jutge.
Un dels valors més lloats de la llei 10/2010 és que insta el subjecte obligat a fer un examen especial d'una operació dubtosa abans de reportar-la a les autoritats, amb la qual cosa s'evita un devessall d'informes que col·lapsarien de facto la tasca d'anàlisi.
La llei pren transcendència perquè estem a pocs mesos de la publicació de l'informe sobre Espanya del Grup d'Acció Financera sobre blanqueig de diners (GAFI), organisme de caràcter internacional creat pel G-7, que pot fer advertiments sobre la necessitat que s'impulsi el zel per fer prevenció, a una cruïlla estratègica per al blanqueig com Espanya, on les xarxes aprofiten les oportunitats de rentat a sectors com el turisme o l'immobiliari i tenen a la vora paradisos fiscals com Gibraltar. Val a dir que aquesta legislació en determinats àmbits provoca un cert debat. Així, en alguns cercles d'advocats, notaries, galeries d'art o entitats financeres no s'han estat de considerar que és una llei anticomercial, que desincentiva certs negocis, ara que el país està en crisi. Fa pocs dies, a Màlaga, un reputat advocat es queixava en un article periodístic que la llei 2010/10 estava provocant que moltes inversions se n'anessin de Marbella a llocs com Malta o Mònaco.
El cert és que el GAFI vol rigor a Espanya, i entre els seus advertiments hi ha que, ara que casos de corrupció com el de l'extresorer del PP Luis Bárcenas preocupen la ciutadania, cal regular adequadament els casos de polítics que poden ser baules en xarxes de blanqueig, els PEP (personalitats polítiques exposades, en la sigla en anglès). Aquest ens internacional tampoc no veu amb bons ulls una altra de les nostres particularitats, la proliferació de bitllets de 500 euros al nostre mercat (fins a 50.000 milions emesos, segons el GAFI).
L'informe, que es promulgarà dins del primer trimestre del 2014, pot pouar en altres mancances de la nostra política de prevenció del blanqueig, i per això els experts consideren que enllestir el reglament abans pot mitigar l'impacte d'aquest document d'avaluació.
Bancs, entitats de pagament i notaries
Si fem una llambregada a la memòria del Sepblac del 2012, veurem que les comunicacions a aquest organisme d'afers que ofereixen indicis de blanqueig, les va liderar, dins del bloc d'entitats del món financer, el sector de bancs i caixes, amb 2.005 comunicacions, seguit per les entitats de pagament (432) i en un tercer lloc, les cooperatives de crèdit (128). A l'altra banda, tenim al capdamunt de la classificació els notaris, amb 182 comunicacions, seguit pels registradors de la propietat i mercantils (129); transport professional de fons (73); advocats (25) i joieries. Sumant tots els epígrafs dels dos blocs, hi va haver 3.058 comunicacions.