“El clúster dota de robustesa i vitalitat les empreses actives”

Un con­junt d'empre­ses del mateix negoci que es con­cen­tren en una zona rela­ti­va­ment petita perquè els dóna un seguit d'avan­tat­ges. Això és una rea­li­tat econòmica que tro­bem en molts països des de fa segles i Cata­lu­nya és un país molt clus­te­rit­zat. Però la paraula clúster apli­cada al que acabo d'expli­car l'encu­nya el pro­fes­sor de Har­vard Mic­hael Por­ter el 1990.

Els clústers són fenòmens natu­rals que sor­gei­xen per motius diver­sos. El més clàssic és l'accés a un recurs natu­ral, però a vega­des és per la con­cen­tració de know how (saber fer). Una altra via és una empresa matriu que s'acaba escin­dint en spin-off peti­tes d'extre­ba­lla­dors que s'aca­ben espe­ci­a­lit­zant: això ho tro­bem a Seattle, on molts extre­ba­lla­dors de Micro­soft han mun­tat empre­ses de vide­o­jocs. M'agra­den menys els exem­ples que es creen per inter­venció de l'admi­nis­tració perquè no són tan sos­te­ni­bles, ja que reque­rei­xen de molt pres­su­post. Aquí podem par­lar de països com ara la Xina i Sin­ga­pur.

Els clústers són una rea­li­tat de mer­cat, com dic. I després hi ha el que es coneix inter­na­ci­o­nal­ment com a “ini­ci­a­ti­ves de clústers”, que és una inter­venció pública sobre clústers ja exis­tents, perquè les empre­ses puguin tro­bar siner­gies. A Cata­lu­nya en tenim diver­sos exem­ples i el que s'ha inten­tat és inno­var en la forma d'agru­par empre­ses: no ja per pro­ducte, sinó per posi­ci­o­na­ment de mer­cat, com en el cas del clúster gur­met. És interes­sant perquè són empre­ses que per defi­nició totes volen ven­dre a Har­rods i, com que fan pro­duc­tes dife­rents, no són rivals, de manera que les pos­si­bi­li­tats de coo­pe­ració s'incre­men­ten.

El con­cepte de pro­xi­mi­tat con­ti­nua sent-hi, però ja no és la comarca, sinó Cata­lu­nya. De fet, la con­fiança és un ele­ment que carac­te­ritza el clúster. El fet que la gent es vegi la cara i que pugui com­par­tir pro­jec­tes i idees de manera directa és essen­cial.

És una nova pro­fessió impor­tant per diver­ses fun­ci­ons, una de molt clara és que el clúster reclama algú que s'hi dedi­qui que sigui impar­cial i que tin­gui un per­fil deter­mi­nat: conei­xe­dor del sec­tor, amb capa­ci­tat per gene­rar con­fiança, amb dots de gestió de pro­jec­tes, tre­ball en xarxa, mobi­li­tat inter­na­ci­o­nal, etc. Fins al punt que d'ell depèn en bona mesura l'èxit del clúster.

Lide­rar el procés in aeter­num, repar­tir sub­ven­ci­ons o defi­nir sec­tors bons i dolents.

Estic con­vençut que és una estruc­tura que aporta robus­tesa a les empre­ses acti­ves i una vita­li­tat molt específica, que es basa a repar­tir múscul amb altres. Això és interes­sant en alguns moments; així, quan la inter­na­ci­o­na­lit­zació es fa amb com­panys de viatge, la robus­tesa del procés és supe­rior i el risc, menor. També per a la inno­vació, el fet de poder tre­ba­llar amb diver­ses empre­ses és una manera de mus­cu­lar el procés. I el tema psi­cològic de com­par­tir ànims i experiències, i aju­dar-se fins a un punt d'altru­isme, també ajuda a superar la crisi.