Al 2014 tindrem les eleccions al Parlament Europeu i comencem a escoltar les estratègies dels partits per guanyar-les (o en alguns casos no perdre-les). Tot sembla indicar que la majoria dels partits catalans o espanyols plantejaran la campanya en termes locals que segurament són els que més ens interessen, no ens enganyem, però serà una oportunitat perduda per aprofundir en la concreció i desenvolupament d'aquella idea tan interessant que es deia Europa. No cal dir que la majoria dels votants estem més preocupats pel que passa en la nostra àrea de proximitat que del que es fa a Brussel·les, entre altres coses, perquè l'estructura europea és certament difícil de comprendre. Molts no entenem la funció del Parlament Europeu, la diferència entre aquest i la Comissió, o com es tria el president, i al final només veiem el més obvi: que l'estructura europea és extremadament complexa, sovint poc operativa, i al final, en qualsevol cas, mana la Merkel. La realitat, però, és que els ciutadans d'Europa compartim problemes, des de la precarietat d'un sistema de benestar social que perilla a causa de l'aplicació d'un capitalisme extrem, fins a la necessitat de definir polítiques d'immigració que permetin evitar drames com els de Lampedusa o la costa andalusa, i sobretot, la competència global d'altres economies (xinesa, russa, índia o americana) que tenen costos més competitius que els nostres i regulacions més salvatges. Davant d'aquesta competència, cap govern estatal no té ja la capacitat per gestionar aquest tipus de problemes, i ens cal més que mai clarificar estructures, harmonitzar entorns legals i, en definitiva, cedir espais de sobirania per construir un projecte comú que ens permeti adreçar totes aquestes qüestions amb certa massa crítica. És a dir, ens cal una reforma profunda per tal que algun dia tots els ciutadans puguem votar no només el Parlament Europeu, sinó directament el president i el govern d'Europa. Aquesta és evidentment una opció dolorosa per a la majoria de nosaltres, ja que suposarà posar el control dels nostres interessos en mans d'algú amb qui generalment no compartirem idioma, cosa que no és ni de lluny la tendència actual a cap dels estats, però sembla molt difícil mantenir el nostre lloc en el món d'una altra manera: en el context actual, la fragmentació, la inoperativitat i la desafecció a uns poders que existeixen, però que no triem de manera transparent, no només no soluciona cap problema sinó que dóna impuls a una de les grans xacres d'aquest continent que creiem civilitzat: les ideologies d'extrema dreta que creixen de manera molt preocupant en tots els territoris europeus. Necessitem un lideratge positiu, per evitar tornar a errors molt greus del passat comú europeu.